Alberto Ginastera
Alberto Evaristo Ginastera (Buenos Aires, 11 d'abril de 1916 - Ginebra, 25 de juny de 1983) va ser un compositor de música clàssica argentí. Fill de pare català i mare italiana, preferia que pronunciessin el seu cognom d'acord amb la pronúncia catalana més que no pas amb la castellana. És considerat un dels compositors llatinoamericans més importants.
Neix a Buenos Aires i estudia al conservatori d'aquesta ciutat, fins que es gradua el 1938. Gràcies a una beca de la Guggenheim Foundation va viatjar als Estats Units entre 1945 i 1947, on va estudiar amb Aaron Copland a Tanglewood, torna a la seva ciutat natal i funda al costat d'altres compositors la Lliga de compositors de l'Argentina. Treballa com docent, es trasllada als EUA el 1968 i a Europa el 1970. Mor a Ginebra.
Entre les seves obres trobem òperes (Don Rodrigo (1964), Bomarzo (1967), censurada per "obscena", i Beatrix Cenci (1971), concerts (dos per a piano, dos per a violoncel, un per a violí i un per a arpa), altres peces orquestrals, música per a ballets (entre altres, Panambí (1940)), música de cambra i un gran nombre de peces per a piano. Ginastera va agrupar la seva música en tres períodes: nacionalisme objectiu, nacionalisme subjectiu i neo-expressionisme.
Va compartir amb Manuel Mujica Láinez el Premi Pulitzer que es va conferir a l'òpera Bomarzo.
El Lincoln Center de Nova York va ser inaugurat amb una òpera seva.
Ginastera va ser conegut fora del cercle de músics de la música clàssica, quan el grup de rock Emerson Lake and Palmer va adaptar el quart moviment del seu primer concert per a piano i el va gravar al seu popular àlbum Brain Salad Surgery, amb el nom de Toccata. L'enregistrament no sol va tenir l'aprovació de Ginastera, sinó el seu suport.