Vés al contingut

Equilibri de solubilitat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:18, 6 març 2012 amb l'última edició de Vagobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

L’ equilibri de solubilitat és un tipus d’equilibri dinàmic. Existeix quan un enllaç químic en estat sòlid està en equilibri químic amb una solució d’aquest compost. El sòlid es pot dissoldre sense canvis, amb dissociació o amb reacció química amb un altre constituent del sovent, com un àcid o una base alcalina. Cada tipus d’equilibri es caracteritza per una constant d'equilibri dependent de la temperatura. Els equilibris de solubilitat són importants en productes faramacèutics, del medi ambient i molts altres.

Definicions

L’equilibri de solubilitat és un exemple d’equilibri dinàmic en el qual algunes molècules individuals migren entre les fases de sòlid i de dissolució de manera que les taxes de dissolució i precipitació químiques són iguals una respecte amb l’altra. Quan s’estableix l’equilibri es diu que la solució està saturada. La concentració del solut dins la solució saturada es coneix sota el nom de solubilitat. Les unitats de la solubilitat poden ser molar (mol dm−3) o expressades en forma de massa per unitat de volum, com μg ml−1.La solubilitat depèn de la temperatura. Una solució que conté més concentració de soluts que la seva solubilitat es diu que està sobresaturada. Una solució sobresaturada pot ser induïda a passar a l’equilibri afegint una "llavor" la qual pot ser un petit cristall al solut o una petita partícula sòlida que iniciï la precipitació.

Hi ha tres tipus principals de criteris d’equilibri.

  1. Dissolució simple.
  2. Dissolució ambb dissociació. Aquest és característica de les sals. La constant d’equilibri es coneix en aquest cas com el “producte de solubilitat”.
  3. Dissolució amb reacció. Aquest és característic de la dissolució d’àcids febles o bases febles en un medi aquòs amb el Ph variant.

En cada cas una constant d'equilibri pot especificar-se com el quocient d’activitats. Aquesta constant d’equilibri no té dimensions com tampoc la té l’activitat química.


Taula de productes de solubilitat

Taula de productes de solubilitat
Compost Fòrmula Temperatura Ksp Font
(més a sota)
Hidròxid d'alumini anhidre Al(OH)3 20 °C 1.9×10–33 L
Hidròxid d'alumini anhidre Al(OH)3 25 °C 3×10–34 w1
Hidròxid d'alumini trihidrat Al(OH)3.3H2O 20 °C 4×10–13 C
Hidròxid d'alumini trihidrat Al(OH)3.3H2O 25 °C 3.7×10–13 C
Fosfat d'alumini AlPO4 25 °C 9.84×10–21 w1
Bromat de bari Ba(BrO3)2 25 °C 2.43×10–4 w1
Carbonat de bari BaCO3 16 °C 7×10–9 C, L
Carbonat de bari BaCO3 25 °C 8.1×10–9 C, L
Cromat de bari BaCrO4 28 °C 2.4×10–10 C, L
Fluorur de bari BaF2 25.8 °C 1.73×10–6 C, L
Iodat de bari dihidrat Ba(IO3)2.2H2O 25 °C 6.5×10–10 C, L
Oxalat de bari dihidrat BaC2O4.2H2O 18 °C 1.2×10–7 C, L
Sulfat de bari BaSO4 18 °C 0.87×10–10 C, L
Sulfat de bari BaSO4 25 °C 1.08×10–10 C, L
Sulfat de bari BaSO4 50 °C 1.98×10–10 C, L
Hidròxid de beril·le Be(OH)2 25 °C 6.92×10–22 w1
Carbonat de cadmi CdCO3 25 °C 1.0×10–12 w1
Hidròxid de cadmi Cd(OH)2 25 °C 7.2×10–15 w1
Oxalat de cadmi trihidrat C d. C.2O4.3H2O 18 °C 1.53×10–8 C, L
Fosfat de cadmi Cd3(PO4)2 25 °C 2.53×10–33 w1
Sulfur de cadmi CdS 18 °C 3.6×10–29 C, L
Carbonat de calci calcita CaCO3 15 °C 0.99×10–8 C, L
Carbonat de calci calcita CaCO3 25 °C 0.87×10–8 C, L
Carbonat de calci calcita CaCO3 18-25 °C 4.8×10–9 P
Cromat de calci CaCrO4 18 °C 2.3×10–2 L
Fluorur de calci CaF2 18 °C 3.4×10–11 C, L
Fluorur de calci CaF2 25 °C 3.95×10–11 C, L
Hidròxid de calci Ca(OH)2 18 °C-25 °C 8×10–6 P
Hidròxid de calci Ca(OH)2 25 °C 5.02×10–6 w1
Iodat de calci hexahidrat Ca(IO3)2.6H2O 18 °C 6.44×10–7 L
Oxalat de calco monohidrat CaC2O4 18 °C 1.78×10–9 C, L
Oxalat de calci monohidrat CaC2O4 25 °C 2.57×10–9 C, L
Fosfat de calci Ca3(PO4)2 25 °C 2.07×10–33 w1
Sulfat de calci CaSO4 10 °C 6.1×10–5 C, L
Sulfato de calci CaSO4 25 °C 4.93×10–5 w1
Tartrat de calci dihidrat CaC4H4O6.2H2O 18 °C 7.7×10–7 C, L
Hidròxid de crom (II) Cr(OH)2 25 °C 2×10–16 w2
Hidròxid de crom (III) Cr(OH)3 25 °C 6.3×10–31 w2
Hidròxid de cobalt (II) Co(OH)2 25 °C 1.6×10–15 w2
Sulfur de cobalt (en la forma menys soluble) CoS 18 °C 3×10–26 C, L
Sulfur de cobalt (en la forma més soluble) CoS 18 °C-25 °C 10–21 P
Carbonat de coure CuCO3 25 °C 1×10–10 P
Hidròxid de coure (II) Cu(OH)2 18 °C-25 °C 6×10–20 P
Hidròxid de coure (II) Cu(OH)2 25 °C 4.8×10–20 w1
Iodat de coure (II) Cu(IO3)2 25 °C 1.4×10–7 C, L
Oxalat de coure (II) CuC2O4 25 °C 2.87×10–8 C, L
Sulfur de coure (II) CuS 18 °C 8.5×10–45 C, L
Bromur de coure (I) CuBr 18 °C-20 °C 4.15×10–8 C
Clorur de coure (I) CuCl 18 °C-20 °C 1.02×10–6 C
Hidròxid de coure (I)
(en equilib. con Cu2O + H2O) 		Cu(OH) 25 °C 2×10–15 w1
Iodur de coure (I) CuI 18 °C-20 °C 5.06×10–12 C
Sulfur de coure (I) Cu2S 16 °C-18 °C 2×10–47 C, L
Tiocianat de coure (I) CuSCN 18 °C 1.64×10–11 C, L
Hidròxid de ferro (III) Fe(OH)3 18 °C 1.1×10–36 C, L
Carbonat de ferro (II) FeCO3 18 °C-25 °C 2×10–11 P
Hidròxid de ferro (II) Fe(OH)2 18 °C 1.64×10–14 C, L
Hidròxid de ferro (II) Fe(OH)2 25 °C 1×10–15; 8.0×10–16 P; w2
Oxalat de ferro (II) FeC2O4 25 °C 2.1×10–7 C, L
Sulfur de ferro (II) FeS 18 °C 3.7×10–19 C, L
Bromur de plom (II) PbBr2 25 °C 6.3×10–6; 6.60×10–6 P; w1
Carbonat de plom (II) PbCO3 18 °C 3.3×10–14 C, L
Cromat de plom (II) PbCrO4 18 °C 1.77×10–14 C, L
Clorur de plom (II) PbCl2 25.2 °C 1.0×10–4 L
Clorur de plom (II) PbCl2 18 °C-25 °C 1.7×10–5 P
Fluorur de plom (II) PbF2 18 °C 3.2×10–8 C, L
Fluorur de plom (II) PbF2 26.6 °C 3.7×10–8 C, L
Hidròxid de plom (II) Pb(OH)2 25 °C 1×10–16; 1.43×10–20 P; w1
Iodat de plom (II) Pb(IO3)2 18 °C 1.2×10–13 C, L
Iodat de plom (II) Pb(IO3)2 25.8 °C 2.6×10–13 C, L
Iodur de plom (II) PbI2 15 °C 7.47×10–9 C
Iodur de plom (II) PbI2 25 °C 1.39×10–8 C
Oxalat de plom (II) PbC2O4 18 °C 2.74×10–11 C, L
Sulfat de plom (II) PbSO4 18 °C 1.6×10–8 C, L
Sulfur de plom (II) PbS 18 °C 3.4×10–28 C, L
Carbonat de liti Li2CO3 25 °C 1.7×10–3 C, L
Fluorur de liti LiF 25 °C 1.84×10–3 w1
Fosfat de liti Li3PO4 25° 2.37×10–4 w1
Fosfat d’amoni i magnesi MgNH4PO4 25 °C 2.5×10–13 C, L
Carbonat de magnesi MgCO3 12 °C 2.6×10–5 C, L
Fluorur de magnesi MgF2 18 °C 7.1×10–9 C, L
Fluorur de magnesi MgF2 25 °C 6.4×10–9 C, L
Hidròxid de magnesi Mg(OH)2 18 °C 1.2×10–11 C, L
Oxalat de magnesi MgC2O4 18 °C 8.57×10–5 C, L
Carbonat de manganès (II) MnCO3 18 °C-25 °C 9×10–11 P
Hidròxid de manganès (II) Mn(OH)2 18 °C 4×10–14 C, L
Sulfur de manganès (rosa) MnS 18 °C 1.4×10–15 C, L
Sulfur de manganès (verd) MnS 25 °C 10–22 P
Bromur de mercuri (II) HgBr2 25 °C 8×10–20 L
Clorur de mercuri (II) HgCl2 25 °C 2.6×10–15 L
Hidròxid de mercuri (II)
(en equilib. amb HgO + H2O) 		Hg(OH)2 25 °C 3.6×10–26 w1
Iodur de mercuri (II) HgI2 25 °C 3.2×10–29 L
Sulfur de mercuri (II) HgS 18 °C 4×10–53 to 2×10–49 C, L
Bromur de mercuri (I) HgBr 25 °C 1.3×10–21 C, L
Clorur de mercuri (I) Hg2Cl2 25 °C 2×10–18 C, L
Iodur de mercuri (I) HgI 25 °C 1.2×10–28 C, L
Sulfat de mercuri (I) Hg2SO4 25 °C 6×10–7; 6.5×10–7 P; w1
Hidròxid de níquel (II) Ni(OH)2 25 °C 5.48×10–16 w1
Sulfur de níquel (II) NiS 18 °C 1.4×10–24 C, L
Sulfur de níquel (II) (en la forma menys soluble) NiS 18 °C-25 °C 10–27 P
Sulfur de níquel (II) (en la forma més soluble) NiS 18 °C-25 °C 10–21 P
tartrat àcid de potassi KHC4H4O6 18 °C 3.8×10–4 C, L
Perclorat de potassi KClO4 25 °C 1.05×10–2 w1
Periodat de potassi KIO4 25° 3.71×10–4 w1
Acetat de plata AgC2H3O2 16 °C 1.82×10–3 L
Bromat de plata AgBrO3 20 °C 3.97×10–5 C, L
Bromat de plata AgBrO3 25 °C 5.77×10–5 C, L
Bromur de plata AgBr 18 °C 4.1×10–13 C, L
Bromur de plata AgBr 25 °C 7.7×10–13 C, L
Carbonat de plata Ag2CO3 25 °C 6.15×10–12 C, L
Clorur de plata AgCl 4.7 °C 0.21×10–10 C, L
Clorur de plata AgCl 9.7 °C 0.37×10–10 L
Clorur de plata AgCl 25 °C 1.56×10–10 C, L
Clorur de plata AgCl 50 °C 13.2×10–10 C, L
Clorur de plata AgCl 100 °C 21.5×10–10 C, L
Cromat de plata Ag2CrO4 14.8 °C 1.2×10–12 C, L
Cromat de plata Ag2CrO4 25 °C 9×10–12 C, L
Cianur de plata Ag2(CN)2 20 °C 2.2×10–12 C, L
Dicromat de plata Ag2Cr2O7 25 °C 2×10–7 L
Hidròxid de plata AgOH 20 °C 1.52×10–8 C, L
Iodat de plata AgIO3 9.4 °C 0.92×10–8 C, L
Iodur de plata AgI 13 °C 0.32×10–16 C, L
Iodur de plata AgI 25 °C 1.5×10–16 C, L
Nitrit de plata AgNO2 25 °C 5.86×10–4 L
Oxalat de plata Ag2C2O4 25 °C 1.3×10–11 L
Sulfat de plata Ag2SO4 18 °C-25 °C 1.2×10–5 P
Sulfur de plata Ag2S 18 °C 1.6×10–49 C, L
Tiocianat de plata AgSCN 18 °C 0.49×10–12 C, L
Tiocianat de plata AgSCN 25 °C 1.16×10–12 C, L
Carbonat d’estronci SrCO3 25 °C 1.6×10–9 C, L
Cromat d’estronc SrCrO4 18 °C-25 °C 3.6×10–5 P
Fluorur d’estronc SrF2 18 °C 2.8×10–9 C, L
Oxalat d’estronc SrC2O4 18 °C 5.61×10–8 C, L
Sulfat d’estronc SrSO4 2.9 °C 2.77×10–7 C, L
Sulfat d’estronc SrSO4 17.4 °C 2.81×10–7 C, L
Bromur de tali (I) TlBr 25 °C 4×10–6 L
Clorur de tali (I) TlCl 25 °C 2.65×10–4 L
Sulfao de tali (I) Tl2SO4 25 °C 3.6×10–4 L
Tiocianao de tali (I) TlSCN 25 °C; 2.25×10–4 L
Hidròxid d’estany (II) Sn(OH)2 18 °C-25 °C 1×10–26 P
Hidròxid d’estany (II) Sn(OH)2 25 °C 5.45×10–27; 1.4×10–28 w1; w2
Sulfur d’estany (II) SnS 25 °C 10–28 P
Hidròxid de zinc Zn(OH)2 18 °C-20 °C 1.8×10–14 C, L
Oxalat de zinc dihidrat ZnC2O4.2H2O 18 °C 1.35×10–9 C, L
Sulfur de zinc ZnS 18 °C 1.2×10–23 C, L
Fuente legenda: L=Lange's 10th ed.; C=CRC 44th ed.; P=General Chemistry by Pauling, 1970 ed.; w1=Web source 1; w2=Web source 2


Referències

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Equilibri_de_solubilitat&oldid=9033411»