211 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 211 aC (ccxi aC) |
| Islàmic | 858 aH – 857 aH |
| Xinès | 2486 – 2487 |
| Hebreu | 3550 – 3551 |
| Calendaris hindús | -155 – -154 (Vikram Samvat) 2891 – 2892 (Kali Yuga) |
| Persa | 832 BP – 831 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 40 |
| Ab urbe condita | 543 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 240 aC 230 aC 220 aC - 210 aC - 200 aC 190 aC 180 aC | |
| Anys | |
| 214 aC 213 aC 212 aC - 211 aC - 210 aC 209 aC 208 aC | |
El 211 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Galba Màxim i Centumal (o també any 543 Ab urbe condita). L'ús del nom «211 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
Regne de Macedònia
- Els romans, per mitjà del pretor Marc Valeri Leví, fan una aliança amb la Lliga Etòlia i també hi formen part Escerdilaides d'Il·líria i Àtal I de Pèrgam i que rodegen Macedònia per tots els costats. Filip V assegura les seves fronteres amb Tràcia i Il·líria i marxa al sud amb un exèrcit en ajut d'Acarnània que era atacada pels etolis, que quan Filip s'acosta, es retiren. El rei retorna a Macedònia (hivern del 211 al 210 aC).[2]
Antiga Roma
- Aquest any són elegits cònsols Publi Sulpici Galba Màxim i Gneu Fulvi Centumal.[3]
- Els dos cònsols reben la Pulla com a província. Poc després el Senat decideix enviar un dels cònsols a Macedònia, i per sorteig, li toca a Galba Màxim, on substitueix en el comandament a Marc Valeri Leví, durant la Primera guerra macedònica.[4]
- Api Claudi Pulcre i Quint Fulvi Flac, que havien estat cònsols l'any anterior (212 aC) i havien assetjat Càpua a la primera batalla de Càpua veuen prorrogat el seu mandat (imperium) conserven el seu exèrcit amb ordres de no deixar Càpua fins a la seva conquesta. Té lloc la segona batalla de Càpua, i els romans aconsegueixen ocupar la ciutat. Api Claudi Pulcre resulta ferit per una javelina.[5][6]
Hispània
- Enfrontament entre Cartago i la República Romana en la batalla de Castulo i la batalla d'Ilorca,[7] durant la Segona Guerra Púnica.
- Gai Luci Marci Sèptim, un centurió molt popular entre la tropa, que servia sota Gneu Corneli Escipió a Hispània, és aclamat cap de l'exèrcit i procònsol a la mort dels germans Escipió. Agafa el comandament de les restes de l'exèrcit, i el salva de la total destrucció. Aconsegueix una victòria menor (magnificada pels romans) sobre els cartaginesos dirigits per Hasdrúbal Barca als que rebutja a la zona de l'Ebre.[8]
- Gai Claudi Neró és designat propretor a Hispània a la mort de Gneu Corneli Escipió per lluitar contra Hasdrúbal Barca, i desembarca a Tarraco, però Hasdrúbal eludeix el seu atac.[9]
Necrològiques
- Castulo: Publi Corneli Escipió. Mort en la batalla de Castulo per les forces combinades de cartaginesos, númides, ibers i celtibers.[7]
- Ilorca: Gneu Corneli Escipió. Mort en la batalla d'Ilorca per les forces combinades de cartaginesos, númides, ibers i celtibers.[7]
- Api Claudi Pulcre, de resultes de la ferida d'una javelina a la Segona batalla de Càpua.[5]
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 211 aC
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Polibi. Història, X, 41
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVII, 1
- ↑ Polibi. Història, VIII, 3
- ↑ 5,0 5,1 Polibi. Història, IX, 3
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVI, 4, 7-10
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Monge Marigorta, José Antonio «Els ibers contra Roma: aliats i rebels» (en castellà). Historia. National Geographic. RBA [Barcelona], 90, pàg. 98. ISSN: 1696-7755d.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXV, 37-39
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVI, 17