Campionat del Món de Trial 1993
| |||
| Tipus | TrialGP  | ||
|---|---|---|---|
| Organitzador | FIM | ||
| Localització i dates | |||
| Interval de temps | 18 abril 1993 – 26 setembre 1993 | ||
| Número d'edició | 19 (1993) | ||
| Competició | |||
| Primer lloc | Jordi Tarrés↔Gas Gas. 206 total punts. | ||
_pictogram.svg?lang=ca){kind=small}
La temporada de 1993 del Campionat del Món de trial fou la 19a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava d'11 proves puntuables, celebrades entre el 18 d'abril i el 26 de setembre.
Aquella temporada fou la primera que guanyava el Campionat del Món un pilot amb una motocicleta fabricada al seu país: Fou el català Jordi Tarrés, amb la també catalana Gas Gas.
Classificació final
| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 |  Jordi Tarrés |
Gas Gas | 206 |
| 2 | Marc Colomer |
Beta | 188 |
| 3 |  Tommi Ahvala |
Aprilia | 161 |
| 4 |  Amós Bilbao |
Montesa | 152 |
| 5 |  Donato Miglio |
Gas Gas | 129 |
| 6 | Joan Pons |
Gas Gas | 114 |
| 7 |  Takumi Narita |
Beta | 108 |
| 8 |  Steve Colley |
Beta | 102 |
| 9 |  Bruno Camozzi |
Scorpa | 102 |
| 10 | Diego Bosis |
Aprilia | 80 |
Referències
- «FIM Trial World Championship. 1993» (en anglès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 13 de juny 2013. [Consulta: 20 febrer 2011].
Edicions del Campionat del Món de trial | |
|---|---|
| Challenge Henry Groutards | |
| Campionat d'Europa | |
| Campionat del Món | 1975 • 1976 • 1977 • 1978 • 1979 • 1980 • 1981 • 1982 • 1983 • 1984 • 1985 • 1986 • 1987 • 1988 • 1989 • 1990 • 1991 • 1992 • 1993 • 1994 • 1995 • 1996 • 1997 • 1998 • 1999 • 2000 • 2001 • 2002 • 2003 • 2004 • 2005 • 2006 • 2007 • 2008 • 2009 • 2010 • 2011 • 2012 • 2013 • 2014 • 2015 • 2016 • 2017 • 2018 • 2019 • 2020 • 2021 • 2022 • 2023 • 2024 |
