Fumarola hidrotermal
Una fumarola hidrotermal és una fissura en la superfície de la Terra per on surt aigua escalfada geotèrmicament. Les fumaroles hidrotermals normalment són prop de llocs actius volcànicament, zones on les plaques tectòniques es mouen, conques oceàniques i punts calents. Les fumaroles hidrotermals són comunes localment perquè la Terra és geològicament activa i, a més, té gran quantitat d'aigua a la superfície i dins l'escorça. La fumarola hidrotermal comprèn fonts calentes, fumaroles i guèisers. Sota el mar, poden formar xemeneies mineralitzants. Les zones amb fumaroles hidrotermals són més productives biològicament que la resta del mar que l'envolta; sovint hostatja comunitats complexes alimentades per les substàncies químiques dissoltes. Els bacteris i els arqueus quimiosintètics (que no fan la fotosíntesi) en formen la base de la cadena tròfica i hi ha diversos organismes com ara cucs tubulars gegants, cloïsses, pagellides i crustacis. S'especula que hi ha fumaroles hidrotermals al satèl·lit de Júpiter Europa i potser havien existit a Mart.[1]
Galeria
-
En aquesta fumarola hidrotermal de les illes Marianes s'han mesurat temperatures de 187 °C -
Lost City a l'Atlàntic nord. -
Zooarium chimney al Pacífic prop de l'illa Vancouver al Canadà -
Xemeneia mineralitzant a Magic Mountain al Canadà amb temperatures de més de 300 °C -
Magic Mountain, Canadà. -
Caldera Nikko -
Volcà Rota amb sulfurs i altres minerals -
Brimstone Pit al volcà Rota amb trossos de sulfur -
Volcà Rota -
Xemeneia mineralitzant de l'Atlàntic -
Xemeneia mineralitzant (The Brothers) -
Cucs tubulars Siboglinidae en una xemeneia mineralitzant
02.jpg?lang=ca)
Referències
- ↑ Paine, Michael (15 May 2001) "Mars Explorers to Benefit from Australian Research" space.com
Bibliografia
- Ballard, Robert D., 2000, The Eternal Darkness, Princeton University Press.
- Beatty JT, Overmann J, Lince MT, Manske AK, Lang AS, Blankenship RE, Van Dover CL, Martinson TA, Plumley FG. «An obligately photosynthetic bacterial anaerobe from a deep-sea hydrothermal vent». Proceedings of the National Academy of Sciences, 102, 26, 2005, pàg. 9306–10. DOI: 10.1073/pnas.0503674102. PMC: 1166624. PMID: 15967984.
- Hydrothermal Vent Communities.
- Van Dover CL, Humphris SE, Fornari D, Cavanaugh CM, Collier R, Goffredi SK, Hashimoto J, Lilley MD, Reysenbach AL, Shank TM, Von Damm KL, Banta A, Gallant RM, Gotz D, Green D, Hall J, Harmer TL, Hurtado LA, Johnson P, McKiness ZP, Meredith C, Olson E, Pan IL, Turnipseed M, Won Y, Young CR 3rd, Vrijenhoek RC «Biogeography and ecological setting of Indian Ocean hydrothermal vents». Science, 294, 5543, 2001, pàg. 818–23. DOI: 10.1126/science.1064574. PMID: 11557843. PMID: 11557843.
- Van Dover, Cindy Lee. The Ecology of Deep-Sea Hydrothermal Vents. Princeton University Press, 2000. ISBN 0-691-04929-7.
Enllaços externs
- NOAA, Ocean Explorer Gallery.
- Vent geochemistry
- NOAA, Ocean Explorer Gallery, Submarine Ring of Fire 2006 Gallery, Submarine Ring of Fire 2004 Gallery - A rich collection of images, video, audio and podcast
- How to Build a Hydrothermal Vent Chimney