Vés al contingut

Gerres cinereus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Infotaula d'ésser viuGerres cinereus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN183992 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreGerreiformes
FamíliaGerreidae
GènereGerres
EspècieGerres cinereus Modifica el valor a Wikidata
(Walbaum, 1792)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims

Gerres cinereus és una espècie de peix pertanyent a la família dels gerrèids.[5]

Descripció

  • Fa 41 cm de llargària màxima (normalment, en fa 30) i 530 g de pes.
  • És de color platejat amb les aletes pèlviques grogues.[6][7][8][9]

Alimentació

Menja invertebrats bentònics (com ara, cucs, cloïsses i crustacis) i insectes.[10][11]

Depredadors

És depredat pel mero de Nassau (Epinephelus striatus).[12]

Hàbitat

És un peix marí i d'aigua dolça, associat als esculls i de clima subtropical (32°N - 23°S) que viu entre 1-15 m de fondària.[6][13][14]

Distribució geogràfica

Es troba a l'Atlàntic occidental (des de Bermuda, Florida, les Bahames i el nord del Golf de Mèxic fins a Rio de Janeiro -el Brasil-, incloent-hi el mar Carib i les Antilles) i el Pacífic oriental (des de Mèxic fins al Perú, incloent-hi les illes Galápagos).[6][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47]

Ús comercial

Es comercialitza fresc, tot i que no és gaire apreciat. També és emprat per elaborar farina de peix.[48]

Observacions

N'hi ha informes d'enverinament per ciguatera.[49]

Referències

  1. ↑ Quoy J. R. C. & Gaimard J. P., 1824-1825. Description des Poissons. Chapter IX. A: Freycinet, L. de, Voyage autour du Monde...exécuté sur les corvettes de L. M. "L'Uranie" et "La Physicienne," pendant les années 1817, 1818, 1819 et 1820. París. Voyage Uranie, Zool. . 192-401.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Walbaum, J. J., 1792. Petri Artedi sueci genera piscium. In quibus systema totum ichthyologiae proponitur cum classibus, ordinibus, generum characteribus, specierum differentiis, observationibus plurimis. Redactis speciebus 242 ad genera 52. Ichthyologiae pars III. Ant. Ferdin. Rose, Grypeswaldiae [Greifswald]. Petri Artedi sueci genera piscium. In quibus systema totum ichthyologiae proponitur cum classibus, ordinibus, generum characteribus, specierum differentiis, observationibus plurimis. Redactis speciebus 242 ad genera 52. Pt. 3: [i-viii] + 1-723, Pls. 1-3.
  4. ↑ Catalogue of Life Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 FishBase (anglès)
  7. ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  8. ↑ Cervigón, F. i W. Fischer, 1979. INFOPESCA. Catálogo de especies marinas de interés económico actual o potencial para América Latina. Parte 1. Atlántico centro y suroccidental. FAO/UNDP, SIC/79/1. 372 p. FAO, Roma.
  9. ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  10. ↑ Randall, J.E. i R. Vergara R., 1978. Gerreidae. A: W. Fischer (ed.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Central Atlantic (Fishing Area 31). Vol. 2. pag.var.
  11. ↑ Bussing, W.A., 1995. Gerreidae. Mojarras. P. 1114-1128. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
  12. ↑ FishBase (anglès)
  13. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  14. ↑ Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Harper Collins Publishers, 400 p.
  15. ↑ Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units. 720 p.
  16. ↑ Cervigón, F., 1993. Los peces marinos de Venezuela. Volum 2. Fundación Científica Los Roques, Caracas, Veneçuela. 497 p.
  17. ↑ Alleng, G. P., 1997. The fauna of the Port Royal Mangal, Kingston, Jamaica. Stud. Nat. Hist. Caribb. Reg. 73:25-42.
  18. ↑ Álvarez-Hernández, J. H., 1999. Edad y crecimiento de la mojarra Gerres cinereus en la costa sur del estado Quintana Roo, México. Proc. Gulf Carrib. Fish. Inst. 45:514-523.
  19. ↑ Austin, H. i S. Austin, 1971. The feeding habits of some juvenile marine fishes from the mangroves in western Puerto Rico. Caribb. J. Sci. 11(3-4):171-178.
  20. ↑ Ayala-Pérez, L.A., J.R. Miranda i D.F. Hernández, 2003. La comunidad de peces de la Laguna de Términos: estructura actual comparada Rev. Biol. Trop. 51(3):783-794.
  21. ↑ Barriga, R. «Peces de agua dulce del Ecuador» (en castellà). Revista de Información técnico-científica, XVI, 3, 1991, pàg. 7–88.
  22. ↑ Barton, M i C. Wilmhoff, 1996. Inland fishes of the Bahamas - new distribution records for exotic and native species from New Providence Island. Bahamas J. Sci. 3(2):7-11.
  23. ↑ Beltrán-León, B.S. i R.R. Herrera, 2000. Estadios tempranos de peces del Pacifico Colombiano. República de Colombia, Ministerio de Agricultura y Desarrollo Rural, Instituto Nacional de Pesca y Acuicultura (INPA). Buenaventura-Colombia, volum 2.
  24. ↑ Bouchon-Navaro, Y. i M. Louis, 1986. Les poissons des formations corallienes de la Martinique. Ann. Inst. Océanogr., Paris 62(2):251-270.
  25. ↑ Báez, M. i L. Álvarez-Lajonchere, 1983. Edad, crecimiento y reproducción de la mojarra Gerres cinereus (Walbaum, 1972) en Tunas de Zaza, Cuba. Rev. Invest. Mar. 4(3):41-76.
  26. ↑ Béarez, P., 1996. Lista de los peces marinos del Ecuador continental. Rev. Biol. Trop. 44(2):731-741.
  27. ↑ Böhlke, J.E. i C.C.G. Chaplin, 1993. Fishes of the Bahamas and adjacent tropical waters. 2a edició. University of Texas Press, Austin.
  28. ↑ Chirichigno, N.F., 1974. Clave para identificar los peces marinos del Perú. Inf. Inst. Mar Perú (44):387 p.
  29. ↑ Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  30. ↑ Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington i Londres. 253p.
  31. ↑ De Boer, B., D. Hoogerwerf, I. Kristensen i J. Post, 1973. Antillean fish guide. STINAPA Núm. 7. Curaçao (Netherlands Antilles): Caribbean Marine Biological Institute.
  32. ↑ Dominici-Arosemena, A. i M. Wolff, 2005. Reef fish community structure in Bocas del Toro (Caribbean, Panamá): Gradients in habitat complexity and exposure Caribbean J. Sci. 41(3): 613-637
  33. ↑ Erdman, D.S., 1983. Nombres vulgares de los peces en Puerto Rico. Commonwealth of Puerto Rico. Technical report, vol 3. núm. 2, segona edició revisada. 44 p.
  34. ↑ Escobar-Fernández, R. i M. Siri, 1997. Nombres vernáculos y científicos de los peces del Pacífico mexicano. Universidad Autónoma de Baja California, Sociedad Ictiológica Mexicana, A.C. Mexico.
  35. ↑ Greenfield, D.W. i J.E. Thomerson, 1997. Fishes of the continental waters of Belize. University Press of Florida, Florida. 311 p.
  36. ↑ Gómez-Canchong, P., L. Manjarrés M., L.O. Duarte i J. Altamar, 2004. Atlas pesquero del área norte del Mar Caribe de Colombia. Universidad del Magadalena, Santa Marta. 230 p.
  37. ↑ Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  38. ↑ Humann, P., 1994. Reef fish identification: Florida, Caribbean, Bahamas. New World Publications, Jacksonville, Florida, Estats Units. 426 p.
  39. ↑ Menezes, N.A., P.A. Buckup, J.L. Figueiredo i R.L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
  40. ↑ Nahím, H.R. i F. Cervigón, 2003. Peces del archipiélago Los Roques. Agencia Española de Cooperación Internacional. 304 p.
  41. ↑ Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  42. ↑ Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  43. ↑ Ogden, J.C., J.A. Yntema i I. Clavijo, 1975. An annotated list of the fishes of St. Croix, U.S. Virgin Islands. Spec. Publ. Núm. 3.
  44. ↑ Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  45. ↑ Silva, M., 1994. Especies identificadas en las pesquerías costeras artesanales del Suroeste de la República Dominicana. Reportes del Propescar-Sur: contribuciones al conocimiento de las pesquerías en la República Dominicana. Vol. 1, 47p.
  46. ↑ Soares, L.H., 1988. Catálogo dos peixes do litoral do Estado do Rio Grande do Norte. Boletim do Departamento de Oceanografia e Limnologia do Centro de Biociências da Universidade Federal do Rio Grande do Norte 7: 1-39.
  47. ↑ Zaneveld, J.S., 1983. Caribbean Fish Life. Index to the local and scientific names of the marine fishes and fishlike invertebrates of the Caribbean area (Tropical Western Central Atlantic Ocean) E.J. Brill / Dr. W. Backhuys, Leiden, 163p.
  48. ↑ Randall, J.E. i R. Vergara R., 1978.
  49. ↑ Dammann, A. E., 1969 Study of the fisheries potential of the Virgin Islands. Special Report. Contribution Núm. 1. Virgin Islands Ecological Research Station.

Bibliografia

  • Anònim, 1994. Atlas pesquero de México. Instituto Nacional de la Pesca. 234 p.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gerres cinereus
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gerres_cinereus&oldid=32888528»