Laios
  | |
| Tipus | personatge mitològic grec |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Títol | rei de Tebes |
| Nacionalitat | Tebes |
| Assassinat/da per | Èdip |
| Família | |
| Cònjuge | Iocasta i Eurycleia (en)  |
| Pare | Làbdac |
| Fills | Èdip |
| Altres | |
| Càrrec | rei de Tebes |
 | |
Segons la mitologia grega, Lai[1] o Laios (grec antic: Λάιος) va ser un rei de Tebes, fill de Làbdac (grec antic: Λάβδακος).
Quan Làbdac va morir, Laios encara era molt jove, i Licos, germà de Nicteu, es va fer càrrec de la regència. Fou expulsat per Amfíon i Zetos després que mataren Licos, i venjaren així la seva mare Antíope. Laios es refugià a la cort de Pèlops. Allà va raptar Crisip (grec antic: Χρύσιππος), fill de Pèlops, però l'efeb se suïcidà i son pare maleí Laios i els seus descendents.
Quan Amfíon i Zetos van morir, el primer després de la catàstrofe dels Niòbides, i Zetos per la pena que tenia després de la mort del seu fill, reclamat pels tebans, tornà a Tebes i fou proclamat rei.
Es casà amb Jocasta i tingué un fill, Èdip, però en saber per l'oracle que el seu fill el mataria el feu abandonar al mont Citeró.
Al cap d'uns anys, pel camí de Delfos, a la cruïlla de camins entre Daulis i Tebes, trobà un desconegut i li demanà pas, però l'altre no s'apartava. Llavors, discutiren i el desconegut, que, evidentment, era Èdip, el va matar.[2]
Referències
- ↑ «Laios». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 309-310. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 132.
Enllaços externs
- Informació sobre la relació entre Lai i Crisip. Arxivat 2007-10-30 a Wayback Machine. (anglès)