Max Weinreich

Max Weinreich
Biografia
Naixement	22 abril 1894 ; Kuldīga (Letònia)
Mort	29 gener 1969 (74 anys); Nova York
Catedràtic
Dades personals
Formació	Universitat de Marburg ; Liepāja Gymnasium (en)
Activitat
Camp de treball	Ídix
Lloc de treball	Viena
Ocupació	lingüista, historiador de la literatura, professor d'universitat
Ocupador	YIVO
Participà en
11 març 1946	Einsatzgruppen Trial (en)
Família
Fills	Uriel Weinreich
Premis
	Beca Guggenheim ;

La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.

Max Weinreich (en ídix: מאַקס ווײַנרײַך; Kuldīga, 22 d'abril de 1896 – Nova York, 29 de gener de 1969) fou un lingüista que va tenir un rol destacat pel que fa a la divulgació i difusió de l'ídix als Estats Units. Va ser un especialista de sociolingüística i d'ídix.^[1] Fou pare del lingüista Uriel Weinreich i tingué com a alumne el famós sociolingüista estatunidenc Joshua Fishman. Va traduir Sigmund Freud i Ernst Toller a l'ídix.

Obres

History of the Yiddish Language (Volumes 1 and 2) ed. Paul (Hershl) Glasser. New Haven: Yale University Press, 2008.^[2]
Hitler's professors: the Part of Scholarship in Germany's Crimes Against the Jewish People. New Haven: Yale University Press, 1999.
History of the Yiddish language. trans. Shlomo Noble, with the assistance of Joshua A. Fishman. Chicago: University of Chicago Press, 1980. [Footnotes omitted.]
Bilder fun der yidisher literaturgeshikhte fun di onheybn biz Mendele Moykher-Sforim, 1928.
Das Jiddische Wissenschaftliche Institut ("Jiwo") die wissenschaftliche Zentralstelle des Ostjudentums, 1931.
Fun beyde zaytn ployt: dos shturemdike lebn fun Uri Kovnern, dem nihilist, 1955
Geschichte der jiddischen Sprachforschung. herausgegeben von Jerold C. Frakes, 1993
Di geshikhte fun beyzn beyz, 1937.
Geshikhte fun der yidisher shprakh: bagrifn, faktn, metodn, 1973.
Hitlers profesorn : heylek fun der daytsher visnshaft in daytshland farbrekhns kegn yidishn folk. Nyu-York: Yidisher visnshaftlekher institut, Historishe sektsye, 1947.
Mekhires-Yosef: ... aroysgenumen fun seyfer "Tam ve-yashar" un fun andere sforim ..., 1923.
Der Onheyb: zamlbukh far literatur un visnshaft, redaktirt fun D. Aynhorn, Sh. Gorelik, M. Vaynraykh, 1922.
Oysgeklibene shriftn, unter der redaktsye fun Shmuel Rozhanski, 1974.
Der oytser fun der yidisher shprakh fun Nokhem Stutshkov; unter der redaktsye fun Maks Vaynraykh, c. 1950
Praktishe gramatik fun der yidisher shprakh F. Haylperin un M. Vaynraykh, 1929.
Shtaplen fir etyudn tsu der yidisher shprakhvisnshaft un literaturgeshikhte, 1923.
Shturemvint bilder fun der yidisher geshikhte in zibtsntn yorhundert
Di shvartse pintelekh. Vilne: Yidisher visnshaftlekher institut, 1939.
Di Yidishe visnshaft in der heyntiker tsayt. Nyu-York: 1941.

Referències

↑ E. F. K. Koerner, Toward a History of American Linguistics (London: Routledge, 2002), p. 261.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://yalepress.yale.edu/yupbooks/book.asp?isbn=9780300108873

Fonts

David E. Fishman, The Rise of Modern Yiddish Culture, University of Pittsburgh Press (2005), ISBN 0-8229-4272-0.
Gershon David Hundert, YIVO Encyclopedia of Jews in Eastern Europe, Yale University Press (2008), ISBN 0-300-11903-8.

[1] E. F. K. Koerner, Toward a History of American Linguistics (London: Routledge, 2002), p. 261.

[2] {[enllaç sense format]} http://yalepress.yale.edu/yupbooks/book.asp?isbn=9780300108873

[1]

[2]