Musaranyes
Aparença
Per a altres significats, vegeu «Musaranya (desambiguació)». |
Soricidae | |
---|---|
musaranya cuacurta meridional | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Eulipotyphla |
Família | Soricidae Fischer von Waldheim, 1814 |
Nomenclatura | |
Ortografia original | Soricini |
Gèneres | |
Les musaranyes (Soricidae)[1] són menuts mamífers que es troben gairebé arreu del món. Es caracteritzen pels ulls menuts i un llarg musell amb bigotis molt sensibles. Són similars als ratolins, però estan emparentades amb els talps.
La musaranya comuna fa entre 5,4 i 8,45 cm, als quals cal afegir la cua, que va entre els 2,8 i els 5 cm. El pes pot anar des dels 4,7 fins als 12 grams.
Són els mamífers més actius que hi ha. Cacen els aliments tant de dia com de nit. Moltes de les espècies, especialment les europees mengen el seu propi pes en insectes diàriament, i arriben a morir si passen més de quatre hores sense menjar.
Classificació
- Família Soricidae
- Subfamília Crocidurinae
- Gènere Crocidura
- Gènere Diplomesodon
- Gènere Feroculus
- Gènere Palawanosorex
- Gènere Paracrocidura
- Gènere Ruwenzorisorex
- Gènere Scutisorex
- Gènere Solisorex
- Gènere Suncus
- Gènere Sylvisorex
- Subfamília Myosoricinae
- Gènere Congosorex
- Gènere Myosorex
- Gènere Surdisorex
- Subfamília Soricinae
- Tribu Anourosoricini
- Gènere Anourosorex
- Tribu Blarinellini
- Gènere Blarinella
- Tribu Blarinini
- Tribu Nectogalini
- Gènere Chimarrogale
- Gènere Chodsigoa
- Gènere Episoriculus
- Gènere Nectogale
- Gènere Neomys
- Gènere Nesiotites
- Gènere Soriculus
- Tribu Notiosoricini
- Gènere Megasorex
- Gènere Notiosorex
- Tribu Soricini
- Gènere Sorex
- Tribu Anourosoricini
- Subfamília Crocidurinae
Espècies presents als Països Catalans
- Musaranya etrusca (Suncus etruscus)
- Musaranya comuna (Crocidura russula)
- Musaranya de jardí (Crocidura suaveolens)
- Musaranya aquàtica pirinenca (Neomys fodiens)
- Musaranya aquàtica mediterrània (Neomys anomalus)
- Musaranya cuaquadrada (Sorex araneus)
- Musaranya de Millet (Sorex coronatus)
- Musaranya nana (Sorex minutus)
Referències
- ↑ Hutterer, Rainer. Wilson, D. E., i Reeder, D. M. (ed.). Mammal Species of the World. 3a edició. Johns Hopkins University Press, 2005, p. 223–300. ISBN 0-801-88221-4.