Piroaurita

Piroaurita
Fórmula química	Mg₆Fe3+ 2(CO₃)(OH)16·4H₂O
Epònim	or i foc
Localitat tipus	Långban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.DA.50
Nickel-Strunz 9a ed.	5.DA.50
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/D.02b
Heys	11.13.2
Propietats
Color	groc a blanc marronós, blanc, gris, blanc-plata, verdós a incolor
Exfoliació	perfecta en {0001}
Fractura	micàcia
Tenacitat	fràgil
Lluïssor	vítria, cerosa, nacrada
Diafanitat	transparent
Densitat	2,1 a 2,14 g/cm³ (mesurada); 2,12 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,564 nε = 1,543
Birefringència	δ = 0,021
Pleocroisme	visible
Impureses comunes	Cr, Al, Mn
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA2012 s.p.
Símbol	Pya
Referències

La piroaurita és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la hidrotalcita. Va rebre el seu nom l'any 1865 per Lars Johan Igelström del grec πυροζ que significa "foc" i del terme aurum llatí que vol dir "or", en al·lusió al color groc daurat del mineral per escalfament a temperatures relativament baixes.

Característiques

La piroaurita és un carbonat de fórmula química Mg₆Fe3+
2(CO₃)(OH)₁₆·4H₂O. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. És l'anàleg de Fe³⁺ de la hidrotalcita, la stitchtita i la desautelsita, formant solucions sòlides amb aquests. La sjögrenita (ara piroaurita-2H) es considera un politip seu. Comunament s'origina com un producte d'alteració a baixa temperatura de la magnetita en serpentinita. També pot ser un producte d'alteració de la iowaïta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la piroaurita pertany a «05.DA: Carbonats amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dypingita, hidromagnesita, giorgiosita, widgiemoolthalita, artinita, indigirita, clorartinita, otwayita, zaratita, kambaldaïta, cal·laghanita, claraïta, hidroscarbroïta, scarbroïta, caresita, quintinita, charmarita, stichtita-2H, brugnatel·lita, clormagaluminita, hidrotalcita-2H, piroaurita-2H, zaccagnaïta, comblainita, desautelsita, hidrotalcita, reevesita, stichtita i takovita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Långban, al municipi de Filipstad, Värmland (Suècia). Ha estat descrita en molts altres indrets, però tot i així es considera un mineral poc abundant.