Renaud Lavillenie

Renaud Lavillenie
	;
Biografia
Naixement	18 setembre 1986 (38 anys); Barbezieux-Saint-Hilaire (França)
Alçada	177 cm
Pes	69 kg
Activitat
Ocupació	saltador de perxa, pilot de motociclisme
Membre de	World Athletics
Nacionalitat esportiva	França
Esport	atletisme
Disciplina esportiva	Atletisme
Entrenat per	Philippe d'Encausse (2012–)
Participà en
1r agost 2020	Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 - salt de perxa masculí (8è)
15 agost 2016	Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 2016 - salt de perxa masculí (2n) (medalla d'argent olímpica)
2012	Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 - salt de perxa masculí (1r) (medalla d'or olímpica)
Família
Germans	Valentin Lavillenie
Premis
	(2014) Champion des champions français de L'Équipe; (2014) Cavaller de la Legió d'Honor ;
Lloc web	renaudlavillenie.com

La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.

Renaud Lavillenie (Barbezieux-Saint-Hilaire, 18 de setembre, 1986) és un atleta francès especialitzat en el salt de perxa, set vegades campió d’Europa (quatre en pista coberta i tres a l’aire lliure), tres vegades campió del món en pista coberta i subcampió del món a Moscou 2013, campió olímpic a Londres 2012 i subcampió als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016. Explusmarquista mundial de l'especialitat amb un salt de 6,16 m.

Carrera esportiva

Inicis

Comença a fer atletisme a l'edat de set anys al Cognac Athletic Club. Durant l'adolescència, practica també la modalitat de volteig en un club d'equitació dirigit pel pare, Gilles Lavillenie, exsaltador de perxa amateur. Comença a especialitzar-se en perxa a quinze anys, sota les ordres del pare, també entrenador del Cognac AC. El seu germà petit, Valentin Lavillenie, nascut el 1991, també és saltador de perxa.

Consagració

El 21 de juny de 2009, en el Campionat d'Europa de clubs celebrat a Leiria, és el primer perxista francès que supera el llistó per damunt dels 6 metres en una competició a l'aire lliure. En el Campionat del Món de Berlín, ja era el favorit per a la final. Durant els últims salts, però, és superat per Steve Hooker, medalla d'or, i pel seu compatriota Romain Mesnil, medalla d'argent.

El 5 de març de 2011, guanya per segona vegada consecutiva el títol de campió d’Europa en pista coberta, a París, amb un salt de 6,03 m, amb el qual estableix un nou rècord del campionat, a més de batre el rècord de França. És la tercera millor marca mundial en pista coberta de l’època, només superada per les de Serguei Bubka i Steve Hooker.

Rècord del món

El 15 de febrer de 2014, a Donetsk (Ucraïna), bat el rècord del món, en possessió de l'ucraïnès Serguei Bubka des del 1993, amb un salt de 6,16 m,^[1] plusmarca que conserva fins al febrer del 2020, quan el suec Armand Duplantis la millora amb un salt de 6,17 m i 6,18 m una setmana després.

Intent de nou rècord del món

El gener del 2021, a Tourcoing, torna a superar els sis metres (6,02 m). És la vintena vegada que ho aconsegueix des de l’inici de la seva carrera i la primera d’ençà del Campionat del Món de pista coberta de Portland, al març del 2016. En la mateixa competició, intenta, sense èxit, batre el rècord del món amb el llistó situat a 6,20 m.

Palmarès


Data	Competició	Lloc	Posició	Marca
2008	Copa d’Europa de nacions en pista coberta	Moscou	1r	5,60 m
2009	Campionat d’Europa en pista coberta	Torí	1r	5,81 m
	Campionat d’Europa de Seleccions	Leiria	1r	6,01 m
	Campionat del Món	Berlín	3r	5,80 m
2010	Campionat d’Europa de Seleccions	Bergen	1r	5,70 m
	Campionat d’Europa	Barcelona	1r	5,85 m
	Copa Continental	Split	2n	5,90 m
2011	Campionat d’Europa en pista coberta	París	1r	6,03 m
	Campionat d’Europa de Seleccions	Estocolm	5è	5,50 m
	Campionat del Món	Daegu	3r	5,85 m
2012	Campionat d’Europa en pista coberta	Istanbul	1r	5,95 m
	Campionat d’Europa	Hèlsinki	1r	5,97 m
	Jocs Olímpics	Londres	1r	5,97 m
2013	Campionat d’Europa en pista coberta	Göteborg	1r	6,01 m
	Campionat d’Europa de Seleccions	Gateshead	1r	5,77 m
	Campionat del Món	Moscou	2n	5,89 m
2014	Campionat d’Europa de Seleccions	Braunschweig	1r	5,62 m
	Campionat d’Europa	Zúric	1r	5,90 m
	Copa Continental	Marràqueix	1r	5,80 m
2015	Campionat d’Europa en pista coberta	Praga	1r	6,04 m
	Campionat d’Europa de Seleccions	Txeboksari	1r	5,85 m
	Campionat del Món	Pequín	3r	5,80 m
2016	Campionat del Món en pista coberta	Portland	1r	6,02 m
2016	Jocs Olímpics	Rio de Janeiro	2n	5,98 m
2017	Campionat d’Europa de Seleccions	Lilla	1r	5,80 m
2017	Campionat del Món	Londres	3r	5,89 m
2018	Campionat del Món en pista coberta	Birmingham	1r	5,90 m
	Campionat d’Europa	Berlín	3r	5,95 m
	Copa Continental	Ostrava	2n	5,80 m
2019	Campionat d’Europa de Seleccions	Bydgoszcz	3r	5,71 m
2021	Jocs Olímpics	Tòquio	8è	5,70 m

Rècords

Marques personals
Prova		Marca	Lloc	Data	Rècord
Salt de perxa	Aire lliure	6,05 m	Eugene	30 maig 2015	Rècord de la Diamond League
Salt de perxa	Pista coberta	6,16 m	Donetsk	15 febrer 2014	Rècord del món

Altres competicions internacionals

Set vegades campió de la Diamond League en l'especialitat del salt de perxa (2010-2016).

Vencedor de la DécaNation en salt de perxa (2010-2014 i 2016).

Tècnica

El 2011, durant el Campionat d’Europa d’atletisme en pista coberta, a París-Bercy, Serguei Bubka, aleshores plusmarquista de salt perxa, comenta la tècnica de salt de Renaud Lavillenie amb aquestes paraules: «Aprofita bé els salts, es concentra bé i obté una velocitat fenomenal en la cursa d’impuls, que acompanya amb un domini de la tècnica gairebé perfecte. Per a alguns, era massa baix per superar els sis metres normalment, però jo mai no he pensat que aquest fos un criteri rellevant. L’important és el traspàs d’energia de la velocitat de cursa a la perxa i, en aquest sentit, Renaud no té cap rival en l’actualitat».

Altres activitats

També ha participat en competicions de motociclisme, com les 24 hores de Le Mans, l'any 2013.^[2]

Al novembre del 2019, és elegit president de la Comissió d’atletes de l'IAAF.^[3]

Vida privada

Està casat amb Anaïs Poumarat, també perxista, i és pare d’una nena, Iris, nascuda el 2017.^[4] Manté una bona amistat amb els joves perxistes del circuit mundial, sobretot amb Sam Kendricks i Armand Duplantis.^[5]

Premis i distincions

Referències

↑ «Salto con l'asta, Lavillenie cancella record di Bubka dopo 21 anni», 15-02-2014.
↑ «Renaud Lavillenie participera aux 24 h du Mans». 20 minutes, 20-09-2013.
↑ «Renaud Lavillenie entre au Conseil de la Fédération internationale». L'Équipe.
↑ «Le perchiste Renaud Lavillenie est papa pour la première fois». La Parisienne, 7-2017.
↑ AFP «Renaud Lavillenie : « Duplantis, c'est l'homme à battre maintenant». L'Équipe, 12-08-2018.

[1] «Salto con l'asta, Lavillenie cancella record di Bubka dopo 21 anni», 15-02-2014.

[2] «Renaud Lavillenie participera aux 24 h du Mans». 20 minutes, 20-09-2013.

[3] «Renaud Lavillenie entre au Conseil de la Fédération internationale». L'Équipe.

[4] «Le perchiste Renaud Lavillenie est papa pour la première fois». La Parisienne, 7-2017.

[5] AFP «Renaud Lavillenie : « Duplantis, c'est l'homme à battre maintenant». L'Équipe, 12-08-2018.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]