Thapsia
Thapsia garganica | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Apiales |
Família | Apiaceae |
Gènere | Thapsia L., 1753 |
Thapsia, èdril o edri, és un gènere de plantes dins la família de les apiàcies també es coneix en anglès com a deadly carrots (pastanagues mortals),[1] El seu centre de diversitat es troba a l'oest de la Conca del mediterrani, estenent-se ca`l'oest fins a Portugal i Marroc. Als Països Catalans són autòctones dues espècies: Thapsia villosa i Thapsia garganica.[2] Algunes espècies s'han usat en la medicina tradicional.[3]
Descripció
Les espècies de Thapsia són herbàcies i perennes que fan de 50 a 200 cm d'alt.
El nom del gènere Thapsia deriva del grec θαψία (thapsía) els grecs creien que s'havia originat a Thapsos a Sicília.[4]
Recerca en el càncer
El compost químic thapsigargina s'ha aïllat de Thapsia garganica i el seu derivat anomenat "G-202" és en estudi preliminar en el tractament pel càncer.[5]
Taxonomia
Se'n reconeixen unes 9 espècies, però és un gènere complex.[4][6]
- Thapsia cinerea A.Pujadas
- Thapsia decussataLag.
- Thapsia garganicaL.
- Thapsia gymnesica Rosselló & A.Pujadas
- Thapsia platycarpa Pomel
- Thapsia minor Hoffmans & Link
- Thapsia nitida Lacaita
- Thapsia villosaL.
- Thapsia transtagana Brot.
- Thapsia annua(A.Chev.) M.Hiroe (1979) (sinònim : Melanoselinum annuum A.Chev.)
- Thapsia bischoffii(Schmidt) M.Hiroe (1979) (sin. Tornabenea bischoffii Schmidt)
- Thapsia cinereaA.Pujadas (2003) (Morocco)
- Thapsia decipiensHook.f. (1867)(Madeira)
- Thapsia decussataLag. (1816)
- Thapsia dissecta(Boiss.) Arán & Mateo (2002) (synonym : Thapsia villosa var. dissecta Boiss.)
- Thapsia edulisG.Nicholson (1887)(Madeira)
- Thapsia garganicaL. (1767)(synonyms : Thapsia lineariloba Pomel, Thapsia marocana Pomel, Thapsia silphia St.-Lag., Thapsia stenocarpa Pomel)
- Thapsia garganica subsp. gymnesica (Rosselló & A.Pujadas) Romo (1994)(synonym : Thapsia gymnesica Rosselló & A.Pujadas)
- Thapsia garganica subsp. messanensis(Guss.) Brullo, Guglielmo, Pasta, Pavone & Salmeri (2009)(Sicily)
- Thapsia hirta(Schmidt) M.Hiroe (1979)(synonym : Tornabenea hirta)
- Thapsia insularis(Parl. & Webb.) M.Hiroe-(1979) (synonym : Tetrapleura insularis)
- Thapsia intermediaLag. (1821) (Spain)
- Thapsia melanoselina Masf.(1881)
- Thapsia minorHoffmanns. & Link (1834) (Portugal)
- Thapsia moniza Masf (1881)(Canaries)
- Thapsia nitida Lacaita (1928)(Spain)
- Thapsia nitida subsp. meridionalis (A.Pujadas) Rivas Mart.(2002)
- Thapsia pelagicaBrullo, Guglielmo, Pasta, Pavone & Salmeri(2009)
- Thapsia platycarpa Pomel(species recently differentiated from Thapsia garganica)
- Thapsia polygama Desf. (1798)(North Africa)
- Thapsia praealta d'Urv. (1822)(Kos – Dodecanese)
- Thapsia tenuissima (A.Chev.) M.Hiroe (1979) (synonym : Melanoselinum tenuissimum A.Chev.)
- Thapsia transtagana Brot. (1804)(Portugal)
- Thapsia villosaL. (1753)(synonyms :, Thapsia microcarpaPomel, Thapsia stenoptera Pomel) (Iberian peninsula)
- Thapsia villosa var. laciniata (Rouy) O.Bolòs & Vigo (1974)(synonym : Thapsia laciniata Rouy)
- Thapsia villosa subsp. maxima (Mill.) O.Bolòs & Vigo (1974)(synonym : Thapsia maxima Mill.)
- Thapsia villosa var. platyphyllos Franco & P.Silva. (1971)
Galeria fotogràfica
Referències
- ↑ M. Seoane. Neuman & Baretti's Dictionary of the Spanish and English Languages. William Clowes, 1831.[Enllaç no actiu]
- ↑ Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans
- ↑ S. Iadjel, A. Zellagui, & N. Gherraf «Reinvestigation of essential oil content of Thapsia garganica grown in the east of Algeria». Revue des Sciences fondamentales et appliquées, 2, 2011, pàg. 30–34. Arxivat de l'original el 2021-11-22 [Consulta: 9 setembre 2012]. Arxivat 2021-11-22 a Wayback Machine.
- ↑ 4,0 4,1 S. Castroviejo et al.. Flora Iberica. Volume X: Araliaceae-Umbelliferae. Real Jardín Botánico, 2003, p. 401–410. ISBN 8400081501.
- ↑ «Thapsigargin prodrug G-202». NCI Cancer Dictieonary.
- ↑ Pujadas-Salvà, Antonio J.; Plaza-Arregui, Laura «Studies on Thapsia (Apiaceae) from north-western Africa: a forgotten and a new species» (en castellà). Botanical Journal. Linnean Society, 143, 03-12-2003. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2003.00233.x.