Zenzenita
Zenzenita | |
---|---|
Fórmula química | Pb₃(Fe,Mn)₄Mn₃O13 |
Epònim | Nils Zenzén (en) |
Localitat tipus | Långban, Filipstad, Värmland, Suècia |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CC.55 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CC.55 |
Dana | 7.5.4.1 |
Heys | 7.19.8 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Estructura cristal·lina | a = 10Å; c = 13,67Å; |
Grup espacial | space group P6₃/mcm (en) |
Color | negre |
Lluïssor | metàl·lica |
Diafanitat | opaca |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1990-031 |
Any d'aprovació | 1990 |
Símbol | Zen |
Referències | [1] |
La zenzenita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de Nils Zenzén (1883-1959), Comissari superior del Museu Suec d'Història Natural, a Estocolm (Suècia).
Característiques
La zenzenita és un òxid de fórmula química Pb₃(Fe,Mn)₄Mn₃O13. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1990. Cristal·litza en el sistema hexagonal.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zenzenita pertany a «04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, latrappita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauïta, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaïta, dessauïta-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoïta, hawthorneïta, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeïta i mengxianminita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta l'any 1990 a Långban, una zona mineral del municipi de Filipstad, a Värmland, Suècia. Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.