La Seu d'Urgèl
La Seu d'Urgell (ca) | |
Catedrala de La Seu d'Urgèl | |
Nòm oficiau | Seu d'Urgell, La ((ca))[1] |
---|---|
Administracion | |
Estat | Espanha |
Comunautat autonòma | Catalonha |
Província | Lhèida |
Comarca | Aut Urgèl |
Capitau | La Seu d'Urgèl |
Capitau de | Aut Urgèl |
Lengua oficiau | catalan |
Politica | |
• Cònsol major | Joan Barrera i Aranda (2023–) |
Geografia | |
Coordenades | 42° 21′ 28″ N, 1° 27′ 31″ E |
Superfícia | 15,4 km²[2] |
Altitud mejana | 691 m[2] |
Hus orari | UTC+01:00 |
Demografia | |
• Totala | 12 568[3] ab. (2023 ) |
• Densitat | 816,1 ab./km² |
Autes informacions | |
Còdi postau | 25 700 |
Sit web | laseu.cat |
modificar |
La Seu d'Urgèl (en catalan: La Seu d'Urgell, abans Urgell o Ciutat d'Urgell),[4] nomenada popularament La Seu, ei ua ciutat plaçada enes Pirenèus catalans, caplòc dera comarca der Aut Urgèl, cap deth partit judiciau de la Seu d'Urgèl e sedença deth Bisbat d'Urgèl. Se tròbe laguens der encastre foncionau deth Alt Pirineu i Aran, n'ei era poblacion damb mès abitantes, en tot concentrar-ne eth 17,4%. Amassa damb Puigcerdà, amasse enquiath trenta per cent dera poblacion der encastre.[5]
Ei plaçada ara interfluvi deth Segre e era Valira, pòc abans dera sua confluéncia sus ua petita terrassa fluviau qu'ei continuament deth plan des Forques.[6] Era ciutat hè part dera Urgellet,[7] comarca naturau pirenenca formada per 16 municipis der Aut Urgèl e qu'amassa damb Andòrra corresponie ath territòri originari deth Comtat d'Urgèl damb caplòc en La Seu d'Urgèl enquiara expansion ath sud.[8]
Er Aut Urgèl ei era pòrta en estat d'Andòrra e era proximitat ad aguest important pol demografic e d'activitat economica ei, era bona part, ua des arrasons dera puixança actuau dera ciutat de La Seu d'Urgèl laguens er encastre der Alt Pirineu i Aran.[9]
Es patrons dera ciutat son Sant Ot d'Urgèl,[10] Sant Sebastià e era Mair de Dieu d'Urgèl.[11] Deth temps qu'era Mair de Dieu de Núria e Sant Ermengol[12] son es principaus patrons dera diocèsi d'Urgèl, mès er eth cas de Sant Ermengol a ua preséncia mès destacada ena ciutat qu'era rèsta de patrons. Probablaments per açò i a diuèrsi eveniments ath long der an dedicat a Sant Ermengol coma era Hèira de Sant Ermengol, ua des mès ancianes de Catalonha[13], e eth Retaule de Sant Ermengol.
Entitat de poblacion | Abitants |
---|---|
Castellciutat | 451 |
Poble-sec, el | 116 |
Sant Antoni | 159 |
Sant Pere | 55 |
Santa Magdalena | 295 |
Serrat de la Capella | 85 |
Seu d'Urgèl, la | 11 157 |
Toponimia
Eth toponim la Seu d'Urgèl ei format per dues paraules diferentes, Seu d'origina latina e Urgèl que segons eth lingüista Joan Coromines, ei d'origina preromana. Aguest madeish autor interprete qu'eth sòn significat se restacarie damb era preséncia d'aigua, causa qu'ei versemblant se s'a presenta era origina especificaments pirenenca deth toponim.[14]
Eth poblat iberic de Arse-durgui (o Arse de Urgui) se trobaue sus eth pujau de Castellciutat. Er aquera época eth pujau ère nomentat Puiolo Urgèli. A on i auec çò de poblat de Arse-durgui s'i bastic era civitas Orgellia e ací rau era origina deth nòm Castellciutat, qu'enquiath sègle XVIII ère simplaments coneishut coma Ciutat e posterioraments se li ahigec Castell pera existéncia d'un ancian castèth qu'auie estat residéncia des comdes d'Urgèl.
Pòc dempús dera destruccion dera anciana Orgellia se creèc un nau barri, naua sedença der Bisbat d'Urgèl, nomentat vicus Sedes Urgèli: vicus deth latin que signifique «barri», -coma era ciutat de Vic-; Sedes deth latin: sòn que signifique «cagira o tròn d'un avesque qu'exercís ua jurisdiccion, glèisa catedrala e caplòc d'ua diocèsi». Damb eth temps, es Sedes Urgèli prenec importància e perdec eth mot vicus deth temps qu'era civitas Orgellia perdec eth mot Orgellia e passèc a dider-se simplaments Civitas o Ciutat enquiath sègle XVIII.[8]
Geografia e clima
Era ciutat s'esten ath centre dera plana o ribèra dera Seu (plana de la Seu eth catalan), formada peth Segre ara sua confluéncia damb era Valira. Era clotada, a on ei plaçat eth municipi, ei producte der en·honsament d'ua dovella pirenenca, terraplenada posterioraments per depausi lacustres miocènics. Era ribèra dera Seu ei virada de nautes montanhes e sarrades, era mès vistosa que n'ei era sèrra deth Cadí, coronada d'arròca blanca, importanta escarpament de falha que limite peth sud era hòssa tectònica.
Ara plana, ras dera Valira, i a un ressegat allargassat, parallel ar arriu. Era part ponentina deth tèrme ei accidentada pes contrafòrts que devaren deth tossal de Estelareny e deth calhau deth Àliga e que atenyen era 817 m ath pujau deth Corb. Pera quèrra deth Segre eth territòri ei fòrça mès ample, adaiguat per diuèrses sèquies e canaus que prenen es aigües deth madeish arriu.[15]
Eth clima dera comarca ei deth tipe mediterranèu, transformat pera montanha, per açò era major part dera poblacion se concentre as ribères.
Es precipitacions son escasses, ath torn des 700 mm annaus, ben qu'aumenten considerablaments damb era altitud. En estiu, eth maximal de ploges correspon as montanhes; eth minim ei en iuèrn en tota era comarca. Ei un clima, donques, shut e heired en iuèrn, fresc e plujós ena primauera e començament d'estiu, calorós e shut ara fin d'estiu e començament de tardor, e fresc e humit ena tardor. Era vegetacion ei continentau, era grana part submediterranèu.
Arrius
Ua des caracteristiques principaus deth païsatge Urgelenc ei era preséncia d'arrius. La Seu d'Urgèl se tròbe ath miei de dus arrius: era Valira que ven d'Andòrra e eth Segre dera Auta Cerdanha:
Eth Segre ei un arriu de Catalonha, afluent der Ebre pera quèrra. Era sua conca compren territòris de tres Estats: França o Catalonha Nòrd, Andòrra e Espanha. Nèish en França, ath vessant septentrionau deth pic deth Segre, ath circ dera Culassa, ena Auta Cerdanha, e desboque, dempús de recórrer 265 km, ar arriu Ebre, er Aragon, ath sòn pas per Mequinensa, (Baix Cinca). Era Valira ei un arriu andorran e Urgelenc, afluent deth Segre pera dreta. A un recorregut cuert de 44 km, nèish en Andòrra e desboque en Segre ath tèrme municipau de la Seu d'Urgèl.
Ath tèrme de la Seu d'Urgèl i a diuèrses paishères, qu'es mès importants e ancians son entre eth tres: eth dera Ola e Segalers, eth deth Plan e çò deth Salit. Autes paishères importantes son eth de Sant Pere, eth dera Mòla (dera Valira) e eth de Aucata. Era majoria prenen es aigües deth Segre.
Per desgràcia eth 1982 i auec uns aiguats qu'enaigüèc era poblacion, per açò eth 1987 se canalizèc er arriu Segre. Eth 1992 la Seu ei convertic eth subseu olimpica e ath costat deth Segre ei bastic eth Parc Olimpic deth Segre.
Aiguats deth 1982
Un hèt tragic passèc eth 7 de noveme deth 1982: es aiguats deth 1982, non solaments per la Seu d'Urgèl e es comarques deth Aut Urgèl e Cerdanha mès en generau per totes es comarques de Lhèida e tanben Andòrra.
A Alp, es aiguats s'emportèren era carretèra de la Molina. A Martinet se ne i emportèc cinc o sies cases. En el Pont de Bar, seguraments eth emblema d'aguesti aiguats: miei pòble demorèc acogat peth despreniment d'ua montanha e era aigua estrossegèc tanben bastantes cases; acabèc d'emportar-se es rèstes deth pònt millenari de Sant Ermengol. Fígols Se demorèc sense pònt. En la Seu d'Urgèl ei emportèc eth pònt dera Palanca. El Pont de Bar, mercés a ajudes dera Generalitat, ei rehec eth nau pòble er un pujau dera aurèra.[16]
Crestes
Damb solament 691 m d'altitud, era plana de 7 km a on se tròbe la Seu d'Urgèl contraste damb es pics, crestes e sèrres der environ e der ensems dera comarca. Dempús de la Seu ei pòt veir era sèrra deth Cadí que separe era val deth Segre dera entèsta der arriu Llobregat.
- Pic de Salòria 2789 m
- Monturull 2761 m
- Torreta de Cadí 2562 m
- Cap del Verd 2282 m
- El Coscollet 1610 m
Situacion
Era ciutat se tròbe ara aiguabarreig des dus arrius principaus, eth Segre e era Valira, plaçada a ua plana d'uns 7 km de longor e a sonque 691 m d'altitud ei entornejada de nautes sèrres. Era plana nomentada plana de la Seu o ribèra de la Seu ei formada peth Segre.
Era situacion privilegiada de la Seu d'Urgèl er ua des horcadísi de comunicacions mès importantes des Pirenèus catalans explique eth sòn papèr istoric excepcionau e çò deth comtat d'Urgèl coma ua des claus dera reconquesta. Donques que domine eth encreuament des camins d'Andòrra, era Cerdanha e eth baish Segre. Parallèlaments ara Valira s'auce un ressegat, a on s'aucen es rèstes de dues granes fortaleses, era Ciutadèla e eth Castell (en Castellciutat), de grana importància er era istòria dera vila.
Es petites planes o ribères dubèrtes ath torn deth Segre son separades per congosts. Ath nòrd limite damb eth municipi de les Valls de Valira, ar oèst damb Montferrer i Castellbò a on se tròbe er aeropòrt de la Seu d'Urgèl o Pirineus-Andorra, ath sud-oèst damb Ribera d'Urgellet e a sud-èst damb Alàs i Cerc e a nòrd-èst damb Estamariu.[15]
Barris e endrets
Entre ambdús arrius se dreça era anciana ciutat episcopau de la Seu d'Urgèl e as entorns dera ciutat s'i pòt trobar es ravals de Poble Sec, Sant Pere e era urbanizacion de Sant Antoni, unitats de poblacion compartida administrativament damb eth tèrme de les Valls de Valira.[15]
Ath delà eth tèrme compren era vila de Castellciutat dempús deth 3 de junh 1975, ara dreta der arriu Valira. Eth veïnat de les Torres (incorporat eth 1857) e Bell-lloc, ambdús ath marge esquèr der arriu Segre.[15]
Era ciutat de la Seu d'Urgèl se pòt dividir es sies barris: la Seu d'Urgèl, Santa Magdalena, el Poble Sec, Sant Antoni, Sant Pere e el Serrat de la Capella. La Seu e Santa Magdalena formen un solet nuclèu deth temps qu'eth Poble Sec, Sant Antoni, Sant Pere son barris separadi deth nuclèu principau.
Dempús deth creishement dera ciutat cap a autan eth Poble Sec e la Seu se tròben separadi solament pera carretèra N-260, qu'actuauments se pòt crotzar per jos un pònt.
Ath sòn torn laguens de la Seu d'Urgèl ei pòt distinguir entre eth Casc antic (Casc ancian) i l'Eixample Bergós (Aishamplatge Bergós)[17].
Casc ancian e er Aishamplatge Bergós. El Passeig de Joan Brudieu, era plaça de Catalonha e eth carrèr de Sant Ot (es tres son eth continuament d'un madeish carrèr de nòrd a sud) dividissen eth casc ancian der aishamplatge Bergós.
Actuauments se bastís eth sector residenciau de l'Horta del Valira o Horta de la Valira. Aguest nau airau dera ciutat se place ar oèst o en tot póner de la Seu, ara fin der aishamplatge Bergós. Concrètaments entre er aishamplatge, eth Parc dera Valira, er arriu Valira (damb Castellciutat ar aute costat), Santa Magdalena e er ancian camin de Santa Magdalena a on s'acabe era conca deth Segre. Eth nau airau aportarà ena ciutat parcèles de solèr public de mesura considerabla: ues damb era fin de hèr part deth Parc Territoriau der arriu Valira e d'autes pera residéncia de gent grana, eth futur Espitau comarcau, eth teatre municipau e ua naua escòla de Primària.[18] Tanben s'agranirà eth sector deth Serrat de la Capella.
Auti endrets deth tèrme
Eth veïnat de les Torres ei plaçat ath marge esquèr deth Segre. Originàriament ère format per la Torre del Cap, era deth Peu e era deth Mig. Damb eth temps, mès, aguesta zòna agricòla s'a anat en tot poblar mès. Era gent deth país dividís eth tèrme deth veïnat es dus sectors, era partida de les Torres e era de l'Olla e Segalers.
Eth enclavament de Bell-lloc ei plaçat a autan deth tèrme de la Seu d'Urgèl, rodejat peth municipi d'Alàs i Cerc, as vessants deth Pujau Redon, des prumèrs contrafòrts deth Cadí, eth contacte damb era plana adaiguada. I a era casa e santuari dera Mair de Dieu dera Salut. Enquiara darreria deth sègle XVIII siguec residéncia d'estiu des jesuïtes de la Seu d'Urgèl. Quan aguesti sigueren expulsadi, eth lòc passèc a mans privades.[19]
Folclòre
Ath long der an son diuèrses es manifestacions de caractèr folcloric. Per Nadau òm hè es actes tradicionaus coma era Missa deth Poth (ei documentat qu'eth 1548 se representaue Cant dera Sibil·la)[25]. Dempús deth 2003, pendent es hèstes de Nadau, debane eth Mon Magic des Montanhes e eth Tidon dera Freita (Tidon de Nadau) n'ei un des protagonistes.
Eth 17 de gèr, hestivitat de Sant Antoni Abat, se hè era cavalcada des Tres Tombs e ua escudellada populara, era Calderada, ara Passejada de Joan Brudieu e se finalize damb era "Pujada ath pal", que consistís eth que es participaires arriben naut de tot d'un pal ensabonat entà arténher atau eth poth que i a ath capdamunt laguens un cabàs, coma recompensa.[20] Eth 20 de gèr se celèbre era hestivitat de Sant Sebastian. Pendent era Setmana Santa debane era procession deth Sant Enterrament, es origines que se ne remonten ar an 1603 damb era fondacion dera Confraria dera Preciosíssima Sang e es caramelles.
Eth deluns de Pasca, era gent dera Sedença e entorns celèbre e la Trobada (amassada), la Trobada que se hè es diuèrsi camps de Bellestar e desprenut era gent se dirigís ar ermitatge dera Mair de Diu de la Trobada (Montferrer i Castellbò).
Eth 7 de junhsèga òm celèbre era hestivitat de Sant Ot, patron dera ciutat. Es representacions deth Retaule de Sant Ermengol, en agost, se comencèren a hèr eth 1957 e eth 1998 demorèren interrompudes a causa dera restauracion deth claustre; ei un espectacle teatrau basat es diferentes scènes dera vida deth sant, damb un tèxte escrit per Esteve Albert e que debanaue ath claustre dera catedrala.
Era darrèra dimenjada d'agost, se celèbre era Hèsta major, er era quau destaque eth balh Cerdà, qu'ei barat per mès de cent cobles (entre petiti e grani) eth dimenge peth maitin.
Ar Archiu Municipau dera Casa dera Ciutat, ath Casc ancian, se tròbe eth Libre verd o Libre de privilègis dera ciutat d'Urgèl deth 1470; a era tampa de husta folrada damb pèth, e s'i mencionen es usatges e costums dera ciutat d'aquera época.[21]
Hèires, mercats e hestivaus
Maugrat era baisha anautita densitat de poblacion en Alt Pirineu, era zòna acuelh eth 6'6% dera activitat firal de Catalonha[22]. A la Seu son nombroses es concentracions firals e de mercats ath long der an:
- Eth Mercat tradicionau debane cada dimars e dissabte en Carrèr Major, era Plaça deth Mercat, era Plaça dera Catedrala e eth Carrèr des Canonges.
- Era Hèira de Sant Ermengol, ua des hèires mès ancianes de Catalonha, e era hèira documentada mès anciana dera Peninsula Iberica,[13] debane era tresau dimenjada d'octobre. Eth nòm li da un des patrons dera ciutat: Sant Ermengol.
- Era Hèira de Hormatges Mestieraus deth Pirenèu laguens deth marc dera Hèira de Sant Ermengol.
- Era Hèira de Primauera se celèbre en abriu e includís ua exposicion des melhors exemplars de vaca de raça bruna des Pirenèus deth Aut Urgèl e era Cerdanha.
- Era Hèira d'Art, eth 2007 debanèc era prumèra edicion.
- Eth Mercat Medievau des Canonges i a musica en carrèr, teatre, circ, falconers e mòstres de mestièrs ancians.
- Eth Mercat des oportunitats se celèbre dus còps ar an. Era majoria des botigues de la Seu i collabòren damb ua paradeta a on i venen es sòns productes rebaishadi.
- Eth Hestivau Internacionau de Musica Joan Brudieu s'inicièc eth 1969 e se celèbre as mesi de junhsèga e d'agost.
Lòcs d'interès
Monuments eclesiastics:
- Santa Maria d'Urgèl, catedrala de la Seu d'Urgèl, ena plaça des Oms.
- Claustres dera catedrala d'Urgèl.
- Eth Musèu Diocesan d'Urgèl, bastissa annèxa as claustres. S'i expose eth Beatus de la Seu d'Urgèl.
- Eth Palais Episcopau, en pati de Palais.
- Era Bibliotèca de Sant Agustí, actuau bibliotèca municipau a on i auie er ancian convent de Sant Agustí.
- Era Glèisa de Sant Miquel amassa ath claustre de Santa Maria d'Urgèl, ei era unica bastissa que demore deth complèxe catedralici que bastic Sant Ermengol que date der an 1035.
- Era glèisa de Santa Immaculada e futura sala de conferéncies.
- Anciana glèisa de Sant Domènec bastissa de caracteristiques pleaments gotiques. Aué en dia sala de conferéncies e exposicions.
- Era glèisa de Santa Magdalena, era glèisa mès importanta dempús deth punt d'enguarda sociau.
- Seminari conciliar de la Seu d'Urgèl. ena zòna nòrd dera ciutat, entornejat d'un ample pati trobam aguesta bastissa, presidit per ua monumentau façada de caracteristiques neoromàniques. Siguec bastit er an 1860 per Romà Samsó.
Casc antic, a on destaquen eth carrèr des Canonges, çò de mès d'ancian, e eth Carrèr Major, ambdús de nauta valor arquitectonic, ath delà deth pati de Palais e era plaça des Oms a on i a era Casa dera Ciutat. Era Passejada de Joan Brudieu, ath centre de la Seu, ei un des carrèrs mès importants e ei era divisòria deth centre istoric e er aishamplatge. Eth pòble de Castellciutat: ath delà deth centre deth pòble, destaque e la Torre de Solsona, eth Castell de Ciutat i Ciutadèla. Centres educatius e/o culturaus:
- Centre culturau "Es Monges", i a es escòles municipaus de dança, musica e d'art plastic ath delà dera escòla mairau municipau, eth Centre Associat dera Universitat Nacionau d'Educacion a Distància (UNED), era Escòla Oficiau d'Idiòmes e era anciana glèisa de Santa Immaculada.
- IES Joan Brudieu: Institut d'estudis segondaris, bachillerat, e sedença dera universitat d'estiu organizat pera Universitat de Lhèida.
- Punt de supòrt dera Universitat Dubèrta de Catalonha (UOC) ath Conselh Comarcau deth Aut Urgèl, ara Passejada de Joan Brudieu.
Parcs
Parcs urbans:
- Parc del Segre foguèt bastit pels Jòcs Olimpics de Barcelona 92 per aculhir lo piragüisme en la disciplina de eslalom e que convertiguèt la vila en subseu olimpica. Es situat près lo riu Segre mejançant un canal artificial parallel de 800 m e qu'aquel se bifurca dins dos canals de aigas bravas d'un total de 500 m de long. Lo desnivèl d'aqueles canals d'aigas bravas es de 6,5 m amb un cabal de fins a 15 m3. Lo Parc del Segre dispausa d'una mini centrala idroelectrica reversibla, que per una banda, produsís electricitat, e per l'autra, en epòcas de secada garantís lo sufisent cabal d'aiga per la siá utilizacion. A tanben un sistèma de remontadors mecanics que t'estàlvia de davalar del embarcació e pujar de nòu a pè. A l'ora d'ara, de mai de mai, de celebrar de divèrsas competicions d'eslalom, s'espeta pel torisme de la zona amb divèrsas activitats d'aventura coma lo ràfting, lo hidrotrineu, bicicleta tot terren o btt, nordic walking e d'autras.
- Parc de la Valira a tocar de la Valira, riu que separa la vila de la Seu del pòble de Castellciutat que fa partida de la meteissa municipalitat. Dins del parc s'i pòt trobar las Clastras Modèrnas de la Seu d'Urgèl, òbra de l'escultor nat a la Seu, Lluís Racionero. Als capitèls apareisson de personatges contemporanèus coma Mussolini, Marilyn Monroe, Schuster, Hitler...)
Parcs naturals:
- Parc Natural de l'Alt Pirineu creat en 2003 entre las comarcas del Palhars Sobeiran e l’Aut Urgèl es çò de mès de grand de Catalonha amb una estenduda que supèra las seissanta mila ectaras.
- Parc Natural del Cadí-Moixeró compren l'ensems de sèrras prepirinenques del Cadí, Moixeró, lo massís del Pedraforca e granda part de la Tosa de Alp e lo Puigllançada. A una superfícia de 41 342 ha e es situat en limit de las comarcas del Berguedan, l'Aut Urgèl e la Bassa Cerdanha. Las siás altituds se situan entre los 900 m dins las vals e los 2648,6 m de la cresta mai nauta, lo Vulturó. Las sèrras del Cadí e del Moixeró jonchas en lo pòrt de Tancalaporta forman una barrièra d'impressionanta nautor que separa la val del Segre de l'entèsta del riu Llobregat.
Referéncies
- ↑ Afirmat dins: Relacion de Municipis e los sieus Còdis per Províncias lo 1r de genièr de 2019. Data de publicacion: 8 de febrièr de 2019. Ostal d'edicion: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha.
- ↑ 2,0 et 2,1 URL de la referéncia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
- ↑ Afirmat dins: Registre municipal d'Espanha de 2023. Autor: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha. Data de publicacion: 13 de decembre de 2023.
- ↑ «La Seu d'Urgell», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.
- ↑ «Eth poblament e era estructura urbana deth Naut Pirenèu e Aran» (en catalan).
- ↑ GGCC, la Seu d'Urgèl: Morfologia urbana. (ca)
- ↑ L'Enciclopèdia Catalana, l'Urgellet. (ca)
- ↑ 8,0 et 8,1 GGCC, la Seu d'Urgèl: Origines. (ca)
- ↑ Factors claus dera estructura territoriau. (ca)
- ↑ Musèu Diocesan d'Urgèl, era òbra de Sant Ot. (ca)
- ↑ L'Enciclopèdia, era Catedrala d'Urgèl. (ca)
- ↑ Musèu Diocesan d'Urgèl, era òbra de Sant Ermengol. (ca)
- ↑ 13,0 et 13,1 Diari d'Andorra, Era Hèira 2008. (ca)
- ↑ GGCC, l'Urgèl: Origina deth toponim. (ca)
- ↑ 15,0 15,1 15,2 et 15,3 GGCC, la Seu d'Urgèl: Situacion e presentacion. (ca)
- ↑ Aiguats deth 1982. (ca)
- ↑ El Periòdic d'Andorra, Nau tram de carrèr. (ca)
- ↑ Generalitat de Catalunya, Horta del Valira. (ca)
- ↑ GGCC, la Seu d'Urgèl: Auti endrets deth tèrme. (ca)
- ↑ L'Avui, la Seu celèbre era hestivitat de Sant Antoni Abat. (ca)
- ↑ L'Enciclopèdia, la Seu d'Urgèl: Cultura. (ca)
- ↑ XI Congrès de Hèires de Catalonha en Tremp. (ca)