Jump to content

Bìroro

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
The printable version is no longer supported and may have rendering errors. Please update your browser bookmarks and please use the default browser print function instead.

Coordinadas: 40°15′50.66″N 8°49′00.12″E / 40.264071°N 8.8167°E40.264071; 8.8167

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Bìroro est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro, s'agatat a 450 metros subra su mare e giughet 591 bividores.

Su nùmene

Su nùmene de Bìroro, segundu sa paristòria connota dae sos abitantes suos, benit dae Biroe o Birore, unu pastore bororesu chi aiat fundadu sa bidda. Un’àtera paristòria narat chi sa bidda l’ant fundada sos bororesos. A s’imbesse in Bòrore narant chi su fundadore siat istadu unu biroresu. Duncas sas duas biddas podent èssere cunsideradas mèddigas.

Su nùmene s’agatat puru in sas formas Vìrore, Bìroli, Iroro, Birore. Su canònigu Spano lu faghet derivare dae su fenìtziu BER chi cheret nàrrere putzu o da BIRAH chi cheret nàrrere “logu fortificadu”. Botticini narat chi podet bènnere dae su verbu sardu “bìdere” pro sa positzione geogràfica sua, dae in ue si podet bìdere totu su campu de sas biddas de Bòrore, Duarche e Noragùgume.

Su topònimu est connotu in su de XI sèculos in su Condaghe de Santu Nigola de Truddas, cun sa forma iscrica de Birore, mentras in sas dègumas de su de XIV sèculos est atestadu in sa forma Birore.

Sa bidda teniat in s’orìgine tres bighinados: “Sete Padeddas”, “Tzippiri” e “Sa Figu Mèiga”.

Su sartu

Su territòriu de Bìroro est istèrridu pro 17,35 chilòmetros cuadrados e est su bonu in su monte chi si narat “Sa Costa de ’Iroro”; un’ala imbetze est in pranu a làcana cun su territòriu de Bòrore. In su territòriu b’at litos meda e est de rocas de orìgine vulcànica. Sos rios prus importantes sunt su Riu s’Adde e Riu Murtatzolu.

S'istòria

Su territòriu de Bìroro contat prus de 20 nuraghes numenados Bullita, Nasprias, Orosai, Nuscadore, Santu Giorgi, Chessa, Palatu, Miuddu, Puttusuile A, Puttusuile B, Bidui, Su Puttu, Pedra Oddetta 1, Pedra Oddetta II, S’Iscra ‘e s’Abbasanta, Urighe, Aladorza, Serras, Sòrolo o Muramenta, Tintìrrios, Serbine, Arbu, Mura Barbaros.

S’agatant sas Tumbas de sos Gigantes: Nuscadore, Palatu, Miuddu, Noazza A, Noazza B, Lassia, Pedra Oddetta, Sarbogadas A, Sarbogadas B, Padru Lassia, Corrizola, Serbine, Sa Perda de s’Altare A, Sa Perda de s’Altare B, Sarbogadas C, Tomasino.

Sas Domus de Janas sunt: Serras, Corrizola, Farruntu, Bau Cannas, Pala ‘e Cane, Mura Franosa, Cobercada, Padru Lassia.

Sos Dolmen sunt: Noatza, Sarbogadas, Corrizola, Mura Franosa, Arbu 1, Arbu II, Padru Lassia.

B’at finas una mandra nuràgica: Su Nuratolu e una funtana nuraghesa in su Suerzu; sena ismentigare su pinnetu nuràgicu in Sa Pedra de s’Altare.

Àteros monumentos de importu mannu sunt sas crèsias: una in sartu de Santu Istèvene, antiga meda, chi tenet s’ala prus antiga de su de XIV sèculos. S’àtera crèsia chi s’agatat in intro de sa bidda est cunsacrada a Sant’Andria e est antiga, ma l’ant torrada a fraigare a nou.

De importu mannu est sa Funtana Majore chi est in s’essida de sa bidda. Angius ammentat chi b’aiat puru un’àtera cresiedda chi fiat cunsacrada a Sant’Arbara chi a die de oe b’at abarradu pagas ruinas.

In Bìroro s’agataiant puru una crèsia cunsacrada a Sant'Antoni in intro de bidda e una in sartu cunsacrada a Santu Giorgi a curtzu a su nuraghe.

Sa cultura

In sa bidda b'at un'assòtziu isportivu chi collit totus sos Artzieris de su Màrghine; un'Assòtziu Onlus e duas cunfrarias: sa de Su Ròsariu e sa de Santa Rughe.

S'economia

S'atividade de importu prus mannu est s'allevamentu de su bestiàmene. In sos tempos passados b'aiat massajos meda.

B'at bìngias e contzados postos a frùtora. Gente meda de Bìroro traballat in sas fàbricas, in sa LA.CE.SA chi est in Bortigale e in sos ufìtzios de Macumere.

Festas

Sas festas de importu prus mannu sunt Sant’Andria su 30 de su mese de santandria e Santu Istèvene chi lu festant su 3 de austu.

Bibliografia

Ligàmenes esternos

(IT) Situ istitutzionale, in comune.birori.nu.it.