Dubrovnik

Artìculu in LSC

Dubrovnik, bista subra sa tzitade antiga

Posidura

Dubrovnik (in italianu: Ragusa) est una tzitade de unos 46.600 bividores de sa Croàtzia, posta a manu de sa costera adriatica de sa Dalmàtzia. Sa bidda est fintzas su cabulogu de sa regione Dubrovnik-Neretva.

Sa tzitade at basadu istoricamente s'economia sua subra sos cummèrtzios marìtimos. A sos tempos de sa Repùblica de Ragusa, istadu dalmàticu de chi fiat capitale, sa bidda fiat lòmpida a livellu de isvilupu meda addelantadu, mescamente intre sos de 15 e de 16 sèculos. Dubrovnik fiat connota pro sa richesa e s'arte de sa diplomatzia.

Dubrovnik est oe in die portu de mare e una de sas biddas prus abitadas de turistas de totu sa costera mediterranea. Sa bidda antiga medievale est una de sas megius cunserbadas de su mundu, e de su 1979 est patrimòniu de s'UNESCO.

Mancari demilitarizada de sos annos 70 de su sèculu andadu (pro l'amaprare de cale chi siat cunflitu armadu), in su 1991 fiat meda addanniada de sos bombardamentos durante sa gherra jugoslava.

Sa populatzione de Dubrovnik est formada pro unu 89% de croatos, sighint serbos e bosnìacos.