Acantàcies
Acanthaceae  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Acanthaceae Juss., 1789 |
| Tipus taxonòmic | Acanthus |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Sinònims | Avicenniaceae
|
.svg?lang=ca){kind=icon}
Les acantàcies (Acanthaceae) són una família botànica que té unes 3500 espècies repartides en 229 gèneres.[1][2][3] Només un gènere (Acanthus) amb una espècie (Acanthus mollis) arriba al Principat. La classificació filogenètica col·loca aquesta família en l'ordre dels Lamials i segons el criteri de l'APG, dins el grup dels Euasterids I. El seu nom es deu a un dels primers representats reconeguts, l'acant, una herbàcia emprada en jardineria a tot Europa i les fulles del qual van inspirar en la Grècia antiga la decoració del capitell corinti.[4]
Característiques
[modifica]Són plantes herbàcies, arbusts o rarament dels arbres. Aquestes plantes, de vegades enfiladisses o epífites, estan escampades des de les regions temperades a les tropicals. Se'ls troba principalment a l'Índia, Malàisia, l'Àfrica, el Brasil i Amèrica Central.
Té les fulles simples, senceres, oposades i decussades. Les flors són generalment pentàmeres, zigomorfes i hermafrodites amb bràctees molt acolorides i agrupades en inflorescències, cimoses o racemoses. L'androceu correspon a 2 ó 4 estams didímers i amb un ovari súper format per dos carpels soldats. El fruit sol ser una càpsula loculicida.
La fórmula floral d'aquesta família és :
Aplicacions
[modifica]S'utilitza en prescripcions medicinals. Per exemple, Acanthus ilicifolius, la composició química del qual s'ha investigat molt, s'utilitza àmpliament en aplicacions de medicina tradicional inclosa la medicina tradicional índia i xinesa.[5] Diverses parts d'Acanthus ilicifolius s'han utilitzat per tractar l'asma, la diabetis, la lepra, l'hepatitis, les picades de serp i l'artritis reumatoide.[6] Les fulles d'Acanthus ebracteatus, conegudes per les seves propietats antioxidants, s'utilitzen per fer te d'herbes tailandeses a Tailàndia i Indonèsia.[7]
Inclou gèneres d'interès medicinal, como Justicia, amb espècies riques en antidepressius.[8]
Gèneres
[modifica]Llista de gèneres acceptats segons el criteri de Germplasm Resources Information Network (GRIN). La major part d'aquests 256 gèneres s'agrupen en tres subfamílies i diverses tribus y subtribus.[9][10]
Referències
[modifica]- ↑ «acantàcies». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 abril 2022].
- ↑ «Acanthus family». Encyclopedia of Life - National Musuem of Natural History - Smithosian. [Consulta: 9 abril 2022].
- ↑ «Acanthaceae Juss.» (en anglès). Plants of the World Online | Kew Science. [Consulta: 9 abril 2022].
- ↑ Jashemski, Wilhelmina Feemster; Meyer, Frederick G. The Natural History of Pompeii (en anglès). Cambridge University Press, 2002-09-19, p. 86. ISBN 978-0-521-80054-9.
- ↑ Wöstmann, Ralf; Liebezeit, Gerd «Chemical composition of the mangrove hollyAcanthus ilicifolius (Acanthaceae) — review and additional data» (en anglès). Senckenbergiana maritima, 38, 1, 01-05-2008, pàg. 31. DOI: 10.1007/BF03043866. ISSN: 0080-889X.
- ↑ Bandaranayake, W.M. «Traditional and medicinal uses of mangroves» (en anglès). Mangroves and Salt Marshes, 2, 3, 01-09-1998, pàg. 133–148. DOI: 10.1023/A:1009988607044. ISSN: 1572-977X.
- ↑ Chaiyana, Wantida; Chansakaow, Sunee; Intasai, Nutjeera; Kiattisin, Kanokwan; Lee, Kuan-Han «Chemical Constituents, Antioxidant, Anti-MMPs, and Anti-Hyaluronidase Activities of Thunbergia laurifolia Lindl. Leaf Extracts for Skin Aging and Skin Damage Prevention» (en anglès). Molecules, 25, 8, 1-2020, pàg. 1923. DOI: 10.3390/molecules25081923. ISSN: 1420-3049.
- ↑ Rahman, Rashidur «A Review Study on the Traditional Plants has Potential Antidepressant Property». MOJ Cell Science & Report, 2017, pàg. 9.
- ↑ Witztum, A.; Schulgasser, K. «The Mechanics of Seed Expulsion in Acanthaceae» (en anglès). Journal of Theoretical Biology, 176, 4, 21-10-1995, pàg. 531–542. DOI: 10.1006/jtbi.1995.0219. ISSN: 0022-5193.
- ↑ ASIF, JAVAID AWAN,; CHAUDHRY, BASHIR AHMED «Family Acanthaceae and genus Aphelandra: ethnopharmacological and phytochemical review». Int J Pharm Pharm Sci,, 2014, pàg. 44-55.
Bibliografia
[modifica]
- Acanthaceae[Enllaç no actiu] in Diversity of Live.[Enllaç no actiu]
- Acanthaceae Arxivat 2006-02-02 a Wayback Machine. in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. Arxivat 2007-01-03 a Wayback Machine. http://delta-intkey.com Arxivat 2007-01-03 a Wayback Machine.
- Schwarzbach, Andrea E. and McDade, Lucinda A. «Phylogenetic relationships of the mangrove family Avicenniaceae based on chloroplast and nuclear ribosomal DNA sequences». Systematic Botany, 27, 2002, pàg. 84-98. «no» (abstract here).