Adrià Pujol i Cruells
(S'ha redirigit des de: Adrià Pujol)
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 desembre 1974  (50 anys)Begur (Baix Empordà) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Ficció literària, biografia, literatura de no-ficció i antropologia | ||
| Lloc de treball | Catalunya | ||
| Ocupació | antropòleg, escriptor, traductor | ||
| Gènere | Assaig i autobiografia | ||
| Participà en | |||
| 28 març 2022 | Defensem l'escola en català | ||
| 13 juliol 2016 | Per un referèndum oficial i vinculant sobre la independència el 2017 |
||
| Família | |||
| Pare | Jordi Pujol i Cofan | ||
| Premis | |||
| |||
| |||
Adrià Pujol i Cruells (Begur, 20 de desembre de 1974) és un antropòleg, escriptor prolífic i traductor català.[1] Va ser professor de l'escola ELISAVA (2005-2015) i impulsor de l'Observatori de la Vida Quotidiana.[2]
Ha publicat llibres d'assaig, biografies, ficció i no-ficció. Col·labora habitualment amb el Diari de Girona, La Llança (diari d'oci i cultura d'El Nacional), L'Avenç i la Revista de Girona. Durant un viatge a Mèxic va publicar la biografia de Joseph Pujol, conegut com «Le Pétomane».[3] El 2014 va publicar la novel·la autobiogràfica Picadura de Barcelona, motiu pel qual va ser nomenat Palafrugellenc de l'Any. Ha realitzat habitualment treballs de museografia, destacant la seva col·laboració amb el Museu Etnològic de Barcelona.[4]
Publicacions
[modifica]- 2004 - Quin déu enamora (Curbet Edicions)
- 2008 - Biografia no autoritzada de Joseph Pujol, el Petòman (Curbet Edicions)
- 2008 - Entre el poder i la màscara. Una etnohistòria del Carnestoltes a Barcelona (Generalitat de Catalunya)
- 2011 - Escafarlata d'Empordà (Edicions Sidillà)[2]
- 2013 - Alteracions (Editorial Males Herbes)
- 2014 - Picadura de Barcelona (Edicions Sidillà)
- 2016 - Guia sentimental de l'Empordanet (Editorial Pòrtic)[5]
- 2017 - La carpeta és blava (LaBreu Edicions)
- 2018 - Els barcelonins (L'Avenç)[6]
- 2018 - El fill del corrector / Arre, arre, corrector (Hurtado y Ortega Editores) [7][8]
- 2018 - L'1 d'Octubre explicat a la menuda (Edicions Sidilià)[9]
- 2019 - La gola (Fragmenta Editorial)[10]
- 2019 - Míster Folch (Editorial Empúries)[11]
- 2020 - La vastitud (amb Albert Pijuan i Lucia Pietrelli, LaBreu Edicions)
- 2020 - L'embús (Editorial La Galera)[12]
- 2021 - Els llocs on ha dormit Jonàs (Editorial Empúries)[13][14]
- 2022 - I si. Especulacions sobre llenguatge i literatura (Arcàdia)[15]
- 2024 - Seixanta-sis sinofosos (H&O Editores)[16]
Premis i reconeixements
[modifica]- Premi de literatura experimental d'Olot per Qui déu enamora[2]
- Premi Crítica Serra d'Or de Traducció per L'Eclipsi de George Perec[17][18]
- Premi Manuel Serrat Crespo de Traducció Literària per L'Eclipsi de George Perec[19]
Referències
[modifica]- ↑ Ortega, Rudolf. «El 90% del que es publica és autoficció barata mal feta», 19-07-2018. [Consulta: 25 setembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Serra, Montserrat «Adrià Pujol Cruells, l'heterodox». Vilaweb, 23-03-2013 [Consulta: 1r novembre 2013].
- ↑ Serrahima, Xavier «Les alteracions d'Adrià Pujol». Núvol.com, 10-10-2013 [Consulta: 1r novembre 2013].
- ↑ «El Museu Etnològic destapa la Barcelona no tan “guapa”». [Consulta: 27 juny 2017].
- ↑ Vàzquez, Eva «Adrià Pujol s'endinsa en el Baix Empordà viscut, llegit i triturat en un llibre atípic». El Punt Avui, 03-06-2016 [Consulta: 25 setembre 2021].
- ↑ Pons Alorda, Jaume C. «El «Twin Peaks» d'Adrià Pujol». Naació Digital, 09-05-2018.
- ↑ Nopca, Jordi. «Els pares són material literari de primera», 15-04-2018. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ Ortega, Rudolf «El 90% del que es publica és autoficció barata mal feta». El País, 19-07-2018 [Consulta: 8 abril 2019].
- ↑ «En diuen ‘adoctrinar' quan el que s'explica no els agrada». El Punt Avui, 20-05-2018 [Consulta: 8 abril 2019].
- ↑ «Segons l'antropòleg Adrià Pujol, la gola ha passat de ser pecat a tendència». Diari de Girona, 26-01-2020. [Consulta: 25 setembre 2021].
- ↑ Llort, Lluís. «El gran càsting de Déu». El Punt Avui, 10-10-2019. [Consulta: 25 setembre 2021].
- ↑ Jofre, Andrea. «Als lectors joves no se'ls ha d'enganyar mai». [Consulta: 25 setembre 2021].
- ↑ «Avançament editorial: ‘Els llocs on ha dormit Jonàs', d'Adrià Pujol Cruells». El Nacional, 30-08-2021. [Consulta: 25 setembre 2021].
- ↑ Comas, Meritxell. «Dir que els videojocs fabriquen persones violentes és com dir que la gent és estúpida». Diari de Girona, 24-09-2021. [Consulta: 25 setembre 2021].
- ↑ «Tot el temps del món - Adrià Pujol». TV3. [Consulta: 30 març 2022].
- ↑ «Adrià Pujol presenta "Seixanta-sis sinofosos" a la Nollegiu Mediterrània Palafrugell». Ràdio Palafrugell, 21-03-2024. [Consulta: 28 març 2024].
- ↑ Nopca, Jordi. «‘L'eclipsi’, de Georges Perec: tota una novel·la sense la lletra ‘a’», 27-02-2017. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ «Adrià Pujol Cruells, Premi Serra d'Or de Traducció per L'Eclipsi». Llegir en Català, 02-05-2018. [Consulta: 8 abril 2019].
- ↑ «Adrià Pujol, premiat per la seva traducció de Perec». El Nacional, 06-06-2018. [Consulta: 8 abril 2019].