Alternària
Alternaria  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Hoste | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Dothideomycetes |
| Ordre | Pleosporales |
| Família | Pleosporaceae |
| Gènere | Alternaria Nees, 1816 |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Pezizomycotina | |
.svg?lang=ca){kind=icon}
 |
Aquest article està inacabat. L'estan elaborant alguns alumnes i forma part del Viquiprojecte:Viquiprojecte:Microbiologia dels aliments UAB. L'usuari XAVIER DENGRA és l'encarregat de la supervisió. Comenteu amb aquest usuari qualsevol canvi a l'article. Plantilla afegida en data: Octubre de 2024. |
Alternària (Alternaria) és un gènere de fongs ascomicets entre els quals la majoria son espècies sapròfites per el que es poden trobar al terra, a matèria en descomposició i a l'aire; encara que també hi ha espècies patogenes.[1][2] Estan àmpliamente estesos al medi ambient.[3] Les espècies d'Alternària constitueixen un dels principals patògens de les plantes i entre altres malalties són un dels tipus de fongs responsables de la capa de fumagina. En els humans són al·lergens i donen la febre del fenc o hipersensivitat que de vegades ocasionen asma. Causen infeccions oportunistes en persones immunodeprimides com els afectats per la SIDA.
Aquest gènere compta amb unes 299 espècies, potser la més coneguda és Alternaria solani que afecta la patatera;[4] són ubiqus al medi ambient i són part de la flora fúngica per gairebé tot arreu. Les seves colònies de creixement normalment són grises o negres.
Com a mínim el 20% dels danys en l'agricultura els produeixen els fongs d'Alternaria. Moltes malalties humanes també les causa aquest gènere afectant la pell, la membrana mucosa i fins i tot els globus oculars i el tracte respiratori. Poden produir una varietat de compostos tòxics. En humans i altres animals es fa servir el terme alternariosi pels danys causats per aquests fongs.
No totes les espècies d'Alternària són patògens i algunes es podrien utilitzar en el control biològic contra espècies invasores.
Taxonomia
[modifica]Micotoxines d'Alternària
[modifica]Aquest gènere pot produir fins a 70 tipus de metabòlits tòxics que juguen un paper molt important a la patogènesi a la planta. Sota unes condicions concretes de temperatura i humitat aquestes micotoxines es poden acumular a les parts comestibles de la planta [3]sent perjudicials tant per la planta com pels animals i humans que la consumeixin.[5]
Alternariol, Alternariol Monometil Èter i Altenuè
[modifica]Aquestes metabòlits son derivats de la Dibenzopirona. Es poden acumular als cereals i ser un factor de risc per el desenvolupament de càncer d'esòfag. A diversos estudis In vitro, s'ha vist que l'Alternariol (AOH) i Alternariol monometil èter (AME) tenen capacitat de causar mutagenicitat i transformació cel·lular a les cèl·lules de l'epiteli esofàgic. Aquestes micotoxines indueixen danys oxidatius en l'ADN i trencaments de cadenes d'ADN, ja que dificulten l'acció de les topoisomerases que son uns enzims crucials per mantenir l'estabilitat de l'ADN durant la seva transcripció i replicació.[5]
En quant a l'Altenuè (ALT) hi ha molt poques dades però indiquen que té una toxicitat aguda baixa i una activitat antimicrobiana de baixa a moderada.[5]
Tòxines específiques de l'hoste
[modifica]Algunes espècies del gènere Alternaria produeixen compostos de baix pes molecular coneguts com a toxines específiques de l’hoste (HST, per les seves sigles en anglès), que contribueixen a la seva patogenicitat i virulència.
Les plantes susceptibles al patogen són sensibles a la toxina, en el cas de Alternaria arborescens que afecta a la tomaquera produeix les toxines AAL, son micotoxines anàlogues a l'esfinganina (SAMT), que és el precursor de l'esquelet dels esfingolípids. Les toxines AAL inhibeixen l'activitat de la ceramida sintasa, que participa en la biosíntesi dels esfingolípids. Això pot provocar una acumulació de metabòlits tòxics, que poden desencadenar diverses condicions patològiques, incloent apoptosi. Això es tradueix en toxicitat per a mamífers i potencialment pot causar problemes de salut si aquestes toxines es troben en aliments contaminats.[5]
Algunes espècies
[modifica]- Alternaria alternata - Causa malaltia a la patatera[6] and can infest many other plants. It also causes upper respiratory infections in AIDS patients, asthma in people with sensitivity, and has been implicated in chronic rhinosinusitis.
- Alternaria arborescens - causa malaltia a la tomaquera
- Alternaria arbusti - causa lesions a la fulla de la pera Nashi
- Alternaria blumeae - causa lesions a Blumea aurita
- Alternaria brassicae - infesta moltes verdures i els rosers
- Alternaria brassicicola - creix sobre les Brassicaceae
- Alternaria brunsii - causa danys al comí
- Alternaria carotiincultae - causa danys a la pastanaga
- Alternaria carthami del càrtam
- Alternaria cinerariae
- Alternaria citri dels cítrics
- Alternaria conjuncta -
- Alternaria dauci - de la pastanaga
- Alternaria dianthi
- Alternaria dianthicola
- Alternaria euphorbiicola - de les brassicàcies
- Alternaria gaisen - danys a les peres
- Alternaria helianthi danys als gira-sols
- Alternaria helianthicola
- Alternaria hungarica
- Alternaria infectoria - infesta el blat
- Alternaria japonica - infesta les brassicàcies
- Alternaria leucanthemi
- Alternaria limicola
- Alternaria linicola
- Alternaria molesta -
- Alternaria padwickii
- Alternaria panax - afecta el ginseng
- Alternaria petroselini - afecta el julivert
- Alternaria radicina
- Alternaria raphani
- Alternaria saponariae
- Alternaria selini - afecta el julivert
- Alternaria senecionis
- Alternaria solani - afecta les patateres i tomaqueres
- Alternaria smyrnii -
- Alternaria tenuissima
- Alternaria triticina
- Alternaria zinniae
Referències
[modifica]- ↑ Woudenberg, J.H.C.; Seidl, M.F.; Groenewald, J.Z.; de Vries, M.; Stielow, J.B. «Alternaria section Alternaria: Species, formae speciales or pathotypes?». Studies in Mycology, 82, 1, 01-09-2015, pàg. 1–21. DOI: 10.1016/j.simyco.2015.07.001.
- ↑ Rivas, Lina María; Mühlhauser, Margareta «[Alternaria spp]». Revista Chilena De Infectologia: Organo Oficial De La Sociedad Chilena De Infectologia, 31, 5, 10-2014, pàg. 605–606. DOI: 10.4067/S0716-10182014000500013. ISSN: 0716-1018. PMID: 25491460.
- ↑ 3,0 3,1 Patriarca, Andrea «Alternaria in food products». Current Opinion in Food Science, 11, 01-10-2016, pàg. 1–9. DOI: https://doi.org/10.1016/j.cofs.2016.08.007.
- ↑ Kirk PM, Cannon PF, Minter DW, Stalpers JA.. Dictionary of the Fungi. 10th ed. Wallingford: CABI, 2008, p. 22. ISBN 0-85199-826-7.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Pinto, Virginia Elena Fernández; Patriarca, Andrea «Alternaria Species and Their Associated Mycotoxins». Methods in Molecular Biology (Clifton, N.J.), 1542, 2017, pàg. 13–32. DOI: 10.1007/978-1-4939-6707-0_2. ISSN: 1940-6029. PMID: 27924529.
- ↑ Pati, Pratap Kumar; Sharma, Monica; Salar, Raj Kumar; Sharma, Ashutosh; Gupta, A. P. «Studies on leaf spot disease of Withania somnifera and its impact on secondary metabolites» (en anglès). Indian Journal of Microbiology, 48, 4, 01-12-2008, pàg. 432–437. DOI: 10.1007/s12088-008-0053-y. ISSN: 0046-8991.
Enllaços externs
[modifica]