Amadeu I d'Espanya
.svg?lang=ca)
Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890)[1] va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó. La brevetat del seu regnat, de poc més de dos anys, va ser a causa de la inestabilitat política que vivia Espanya, el rebrot carlí, la guerra a Cuba i, sobretot, la mort del seu principal valedor, Joan Prim.
Orígens familiars
[modifica]Tercer fill de Víctor Manuel II d'Itàlia i de l'arxiduquessa Adelaida d'Àustria,[2] era net del rei Carles Albert I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Toscana per via paterna, mentre que per via materna ho era de l'arxiduc Rainier d'Àustria i de la princesa Elisabet de Savoia-Carignano.
Regnat
[modifica]Després de la Revolució de 1868 a Espanya es proclamà una monarquia constitucional, però hi hagué serioses dificultats, pel canvi de règim, a trobar un rei que acceptés el càrrec. Finalment, el 16 de novembre de 1870 amb el suport del sector progressista de les Corts i dels carlistes, Amadeu de Savoia és triat rei com Amadeu I d'Espanya, succeint a Isabel II.[3]
La figura d'Amadeu era vista amb predilecció per la classe progressista espanyola. Fill d'un rei liberal anomenat el Galant Home que havia conduït la Unificació italiana a bon port. A la fi fou, després de moltes discussions, elegit el duc d'Aosta com a rei d'Espanya.
Mentre Amadeu viatjà a Madrid per a prendre possessió del seu càrrec, el general Joan Prim, el seu principal valedor, mor assassinat. Després d'això Amadeu va tenir serioses dificultats a causa de la inestabilitat dels polítics espanyols, les conspiracions republicanes, els alçaments carlistes, el separatisme de Cuba, les disputes entre els seus propis aliats i alguns intents d'assassinat.
Per tot això el seu regnat va durar tres anys. Va abdicar per iniciativa pròpia l'11 de febrer de 1873, tornant a Itàlia on va assumir el títol de duc d'Aosta. A la seva partida es va proclamar la Primera República Espanyola.
Descendència
[modifica]Del primer matrimoni, amb Maria Victòria dal Pozzo, va tenir tres fills:[2]
- Manuel Filibert (Gènova, 1869 - Torí, 1931)
- Víctor Manuel (Torí, 1870 - Brussel·les, 1946)
- Lluís Amadeu (Madrid, 1873 - Torí, 1933)
Del segon matrimoni, amb Maria Letícia Bonaparte, va tenir un fill:[2]
- Humbert (Torí, 1889 - Crespano del Grappa, 1918)
Títols i successors
[modifica]- A desembre del 1872: Don Amadeo I, por la gracia de Dios y la voluntad nacional Rey de España.[4]
Amadeu I d'Espanya Naixement: Torí 1845 Mort: Torí 1890
| ||
| Títols constitucionals | ||
|---|---|---|
| — Nova creació: — (Títol de nova creació per la Constitució Espanyola de 1869) (Regent: Francisco Serrano) |
Rei d'Espanya (Llista de reis d'Espanya) (1870-1873) |
— Abdicació: — Amadeu I abdica — Nou règim — Primera República Espanyola — President — Estanislau Figueras |
| Títols | ||
| — Nova creació: — Apanatge en favor seu |
Duc d'Aosta (1873-1890) |
Succeït per: Manuel Filibert de Savoia-Aosta 
|
Referències
[modifica]
- ↑ «Amadeu I d'Espanya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Pericot García, 1983, p. 330.
- ↑ Mata, Jordi et al. «300 anys d'espoli». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, 11-2012, p.26-37. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Titles of European hereditary rulers: Colección legislativa de España (Madrid): tomo CVII (1871); p.1077; Doc.# 795
Bibliografia
[modifica]- Pericot García, Luis (dir.); Ulloa Cisneros, Luis; Camps Cazorla, Emilio. Historia de España. Gran historia general de los pueblos hispanos. La Casa de Borbón (Siglos XVIII a XX) (en castellà). Barcelona: Océano & Instituto Gallach, 1983. ISBN 84-7505-725-X.
- Reis d'Espanya
- Prínceps d'Itàlia
- Casa de Savoia
- Cavallers de l'Orde Suprem de la Santíssima Anunciació
- Sexenni Democràtic
- Torinesos
- Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Cavallers del Toisó d'Or
- Morts a Torí
- Gran Creu de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer
- Morts de broncopneumònia
- Gran Creu de l'orde del Lleó Neerlandès
- Naixements del 1845