Bagdad
|
Per a altres significats, vegeu «Bagdad (desambiguació)». |
بغداد (ar)  | |||||||||||||
| |||||||||||||
| Tipus | gran ciutat, ciutat més gran i capital federal | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||||||||||
 | |||||||||||||
| |||||||||||||
| Estat | Iraq | ||||||||||||
| Governació | Governació de Bagdad | ||||||||||||
| Capital de | |||||||||||||
| Població humana | |||||||||||||
| Població | 8.126.755 (2018) (12.075,42 hab./km²) | ||||||||||||
| Geografia | |||||||||||||
| Superfície | 673 km² | ||||||||||||
| Banyat per | Tigris | ||||||||||||
| Altitud | 34 m | ||||||||||||
| Dades històriques | |||||||||||||
| Anterior | |||||||||||||
| Fundador | al-Mansur | ||||||||||||
| Creació | 762 | ||||||||||||
Esdeveniment clau
| |||||||||||||
| Organització política | |||||||||||||
| • Cap de govern | Manhal Al habbobi (2020–) | ||||||||||||
| Membre de | |||||||||||||
| Identificador descriptiu | |||||||||||||
| Codi postal | 10001–10090 | ||||||||||||
| Fus horari | |||||||||||||
| Altres | |||||||||||||
| Agermanament amb | |||||||||||||
| Lloc web | amanatbaghdad.gov.iq | ||||||||||||
Bagdad (àrab: بغداد, Baḡdād; en català medieval, Baldach o Baldac;[1] en català pre-normatiu, també Bagdat[2]) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad. Té una població estimada de 5.402.486 habitants (est. 2010)[3] que la converteix en la ciutat més gran de l'estat; és la més gran en extensió d'Iraq i la segona més gran, després del Caire, de tot el països àrabs. El gentilici n'és bagdatí-ina[4] o bagdadí-ina.
Està localitzada al voltant del riu Tigris i està datada des del segle viii. Dins del món islàmic, Bagdad ha tingut un interès renovat a causa de la Guerra d'Iraq, que encara està en curs.
Etimologia
[modifica]Encara que no està en discussió el seu origen persa, n'hi ha diverses propostes sobre l'etimologia. La teoria que té una acceptació més gran és que el nom prové del persa mitjà, i està format per Bag, 'Déu' + dād, 'donat': es traduiria com "donat per Déu" o "regal de Déu", en el persa modern Baɣdād. Una altra proposta és que el nom provingui del persa mitjà Bāgh-dād, 'El jardí donat'. El nom és preislàmic i els seus orígens no estan gaire clars, però es relaciona amb assentaments anteriors, que no tenien gens d'importància política o comercial, de manera que és, en la pràctica, una fundació en temps abbàssida. Al-Mansur anomena la ciutat "Madinah al-Salam" o 'Ciutat de la pau', fent referència al paradís. Aquest fou el nom oficial de les monedes, pesos i altres coses.
Història
[modifica]Fundació
[modifica]El 30 de juliol del 762 el califa Al-Mansur va fundar la ciutat.[5] Al-Mansur creia que Bagdad era la ciutat perfecta per convertir-se en la capital de l'Imperi islàmic sota el poder dels abbàssides.[6] Al-Mansur estimava tant aquell lloc que digué:
| « | Aquesta és realment la ciutat que estic fundant, on estic vivint i on els meus descendents regnaran després.[7] | » |
| — Al-Mansur | ||
La ciutat cresqué ajudada per la seva idònia situació, que li donà el control d'estratègiques rutes de comerç; també s'hi feien mensualment fires de mostres en la zona i tenia els carrers pavimentats amb quitrà.[8] Una altra raó que feia de Bagdad un emplaçament idoni va ser la gran abundància d'aigua i el clima sec. L'aigua és present tant al nord com al sud de les portes de la ciutat, i permetia tenir en totes les cases subministrament d'aigua en abundància, que no era gens habitual en aquells temps. Badgad va arribar al moment més àlgid de prosperitat durant el regnat del califa Harun Rashid als primers anys del segle ix.
Bagdad va eclipsar la ciutat de Ctesifont, capital de l'Imperi Persa, que es trobava a 30 km al sud-est, sota control musulmà des de 637, i que ràpidament anà decaient després de la fundació de Bagdad.
Bagdad otomà (segles XVI-XIX)
[modifica]
L'any 1534, Bagdad va caure sota control dels turcs otomans. Sota aquests, tingué un període de decadència, parcialment degut a l'enemistat entre els seus governants i Pèrsia, que no acceptaven el control turc de la ciutat. Després de la guerra entre otomans i safàvides, entre 1623 i 1638, Bagdad quedà en mans dels iranians. Durant un temps, havia estat la ciutat més gran de l'Orient Pròxim. La ciutat, cap a la fi del segle xviii, visqué un relatiu revifament sota el govern de Mameluc. The Nuttall Encyclopaedia publicà l'any 2007 que la població de Bagdad al voltant de l'any 1900 tenia 185.000 habitants.[9]
Segle XXI
[modifica]Invasió de l'Iraq del 2003
[modifica]
Bagdad, capital d'Iraq, va ser bombardejada fortament entre el març i l'abril de 2003 dins de les accions de la Guerra de l'Iraq i caigué sota control estatunidenc entre el 7 i el 9 d'abril d'aquell mateix any. A aquest fet, se li sumaren els nombrosos saquejos que hi hagué durant la guerra. Amb l'enderrocament del president Saddam Hussein, la ciutat passà a estar ocupada per les tropes dels EUA. L'Autoritat Provisional de la Coalició (CPA) establí una «zona verda» d'uns 8 km², al centre de la ciutat, per governar provisionalment l'Iraq abans que el nou govern iraquià fos establert; governà fins que a la fi del juny del 2004 cedí el poder al govern provisional iraquià i el 30 de gener de 2005, finalment, se celebraren eleccions legislatives per a l'elecció de l'Assemblea Nacional Iraquiana.
Un any més tard de l'ocupació estatunidenca, no es complien els serveis mínims com l'electricitat, que no eren estables; l'estiu de l'any 2004, l'electricitat només era disponible intermitentment en la majoria d'àrees de la ciutat.
Geografia
[modifica]
La ciutat és situada en una plana dividida pel riu Tigris. Aquest divideix la ciutat en dos, la meitat est, coneguda com a "Russafa", i la meitat oest, com "Karkh". El terreny on se situa la ciutat és pla i de poca alçada, producte d'un al·luvió original degut a les llargues i periòdiques inundacions provocades pel riu.
Bagdad té un clima molt calorós i àrid (BWh, segons la taula de Köppen), és una de les ciutats més caloroses del món. Durant l'època estiuenca, de juny a agost, la temperatura mitjana és de 44 °C amb un sol abrasador; la pluja és pràcticament inexistent a la zona durant l'esmentada estació. De dia, els termòmetres poden arribar fins als 50 °C a l'ombra i només a la nit baixen fins als 24 °C. La humitat és també molt baixa a causa de la distància que separa la ciutat del golf Pèrsic, cosa que propicia que es formin tempestes de pols estiuenques provinents del desert.
Durant l'hivern, de desembre a febrer, les temperatures se suavitzen notablement. Les màximes oscil·len entre els 15 i els 16 °C i les mínimes al voltant dels 4 °C, encara que no és estrany que Bagdad arribi a temperatures a l'hivern sota zero. En travessar-la el riu Tigris, atenua l'efecte de continentalitat.
La pluja anual es limita només al període que va des del novembre fins al març i acumula de mitjana 140 mil·límetres, encara que s'ha arribat a enregistrar com a màxim fins a 575 mm i com a mínim fins als 23 mm. L'11 de gener del 2008 es produí una estampa insòlita a Bagdad, ja que la ciutat quedà emblanquinada amb una fina capa de neu, que la convertí en la primera en 100 anys.[10]
| Paràmetres climàtics mitjans de Bagdad, Iraq | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gen. | Feb. | Mar. | Abr. | Mai. | Jun. | Jul. | Ago. | Set. | Oct. | Nov. | Des. | Anual |
| Temperatura màxima registrada °C (°F) | 24,8 (76,6) |
27,1 (80,8) |
30,9 (87,6) |
38,6 (101,5) |
43,5 (110,3) |
48,8 (119,8) |
50,0 (122) |
49,9 (121,8) |
47,7 (117,9) |
40,2 (104,4) |
35,6 (96,1) |
25,3 (77,5)
|
50 (122) |
| Temperatura mínima registrada °C (°F) | −11,0 (12,2) |
−10,0 (14) |
−5,5 (22,1) |
−0,6 (30,9) |
8,3 (46,9) |
14,6 (58,3) |
22,4 (72,3) |
20,6 (69,1) |
15,3 (59,5) |
6,2 (43,2) |
−1,5 (29,3) |
−8,7 (16,3)
|
−11 (12,2) |
| Temperatura diària màxima °C (°F) | 15,5 (59,9) |
18,5 (65,3) |
23,6 (74,5) |
29,9 (85,8) |
36,5 (97,7) |
41,3 (106,3) |
44,0 (111,2) |
43,5 (110,3) |
40,2 (104,4) |
33,4 (92,1) |
23,7 (74,7) |
17,2 (63)
|
30,6 (87,1) |
| Temperatura diària mínima °C (°F) | 3,8 (38,8) |
5,5 (41,9) |
9,6 (49,3) |
15,2 (59,4) |
20,1 (68,2) |
23,3 (73,9) |
25,5 (77,9) |
24,5 (76,1) |
20,7 (69,3) |
15,9 (60,6) |
9,2 (48,6) |
5,1 (41,2)
|
14,9 (58,8) |
| Precipitació total mm (polzades) | 27,2 (1,1) |
19,1 (0,8) |
22,0 (0,9) |
15,6 (0,6) |
3,2 (0,1) |
0 (0) |
0 (0) |
0 (0) |
0 (0) |
3,3 (0,1) |
12,4 (0,5) |
20,0 (0,8)
|
122,8 (4,8) |
| Font: Organització Meteorològica Mundial (ONU)[11] | |||||||||||||
| Font #2: Climate & Temperature[12] 15 juny 2019 | |||||||||||||
- Principals vials de Bagdad
- [13]
- Carrer Haifa
- Carretera Hilla, entra a la ciutat de Bagdad des del sud per Yarmouk (Bagdad)
- Carrer Caliphs, conegut carrer d'històriques mesquites i esglésies
- Carrer Sadoun, va des de la plaça de l'Alliberament a Masbah
- Autopista Mohammed Al-Qassim prop d'Adhamiyah
- Carrer Abu Nuwas, va vora el Tigris des del pont Jumhouriya fins al pont suspès del 14 de juliol
- Carrer Damascus, va des de la plaça de Damasc cap a la carretera Matar Sadam al-Dowli
- Carrer Mutanabbi, carrer amb nombrosos llibres, denominat així després del 10è centenari del poeta iraquià Al-Mutanabbi
- Carrer Rabia
- Carrer Arbataash Tamuz (carretera Mosul)
- Carrer Muthana al-Shaibani
- Carrer Bor Saeed (Port Said)
- Carrer Thawra
- Carrer Al Qanat, travessa Bagdad de nord a sud
- Al Khat al Sare'a-Mohammed al Qasim (carretera ràpida), travessa Bagdad de nord a sud
- Carrer Al Sinaa (carrer Indústria), va a la Universitat de Tecnologia
- Carrer Al Nidhal
- Carrer Al Rasheed, centre de Bagdad
- Carrer Al Jamhuriah, centre de Bagdad
- Carrer Falastin
- Tariq el Muaskar, (carretera Al Rasheed Camp)
- Carretera Matar Bagdad Al-Dawli, carretera de l'aeroport
- Carretera Jihadd, centre de Bagdad
Divisió administrativa
[modifica]La ciutat de Bagdad està dividida en 89 veïnats dins de 9 districtes. Aquestes subdivisions oficials de la ciutat han servit com a centres administratius per l'oferiment dels serveis municipals, però des de l'any 2003 no tenen funcions polítiques.
Els nou districtes (en anglès, DAC, District Advisory Councils) són els següents:[14]
- Adhamiyah
- Karkh[15]
- Karadah[16][17]
- Kadhimyah[18]
- Mansour
- Sadr City (Thawra)[19]
- Rasheed[20]
- Rusafa
- New Baghdad (Tisaa Nissan, 9 d'abril)[21]
La ciutat també comprèn els següents veïnats més petits que poden pertànyer als districtes superiors:
- Al-Ghazaliya
- Al-A'amiriya
- Dora
- Karrada
- Al-Jadriya
- Zayouna
- Al-Saydiya
- Hurriya
- Al-Sa'adoon
- Al-Shu'ala
- Bab Al-Moatham
- Bab Al-Sharqi
- Al-Baya'
- Al-Za'franiya
- Hayy Ur
- Sha'ab
- Jamia
- Al-Adel
- Al Khadhraa
- Hayy Al-Jihad
- Hayy Al-A'amel
- Hayy Aoor
- Al-Horaya
- Hayy Al-Shurtta
- Yarmouk
- Jesr Diyala
- Abu Disher
- Raghiba Khatoun
- Arab Jijur
- Al-Awashosh
- Al-Fathel
- Al-Ubedy
- Al-Wazireya
Cultura
[modifica]
Bagdad sempre ha desenvolupat un paper important en la vida cultural àrab i ha estat la llar d'escriptors, músics i artistes. El dialecte àrab que es parla avui a Bagdad difereix dels d'altres grans centres urbans del país; és possible que aquest fet sigui degut a la repoblació de la ciutat amb residents de les zones rurals durant la baixa edat mitjana.
Algunes de les importants institucions culturals de la ciutat inclouen:
- Orquesta Nacional Iraquiana: els assajos i actuacions foren interromputs breument durant la Segona Guerra del Golf, però des d'aleshores han tornat a la normalitat.
- Teatre Nacional de l'Iraq: el teatre va ser saquejat durant la invasió de l'Iraq del 2003, però s'està mirant de restaurar-lo de nou.[22]
Llocs d'interès
[modifica]Alguns punts d'interès són el Museu Nacional de l'Iraq, amb una valuosa col·lecció de peces i artefactes que va ser saquejada durant la invasió del 2003, i els arcs anomenats Mans de la Victòria. Diversos partits iraquians han debatut sobre si han de seguir sent els arcs monuments històrics o s'han de desmantellar. Milers de manuscrits antics ubicats a la Biblioteca Nacional i l'Arxiu de l'Iraq van ser destruïts quan l'edifici es va incendiar durant la invasió de 2003. El santuari Al-Kadhimain, al nord-oest de Bagdad (a Kadhimiya), és un dels centres religiosos xiïtes més importants d'Iraq. Es va acabar l'any 1515, i el 7è i 9è imams xiïtes (Mussa al-Kàdhim i Muhàmmad Jawad at-Taqí) hi varen ser enterrats. Un dels edificis més antics és el palau Abbàssida: forma part de l'àrea històrica central de la ciutat i es troba prop d'altres edificis d'importància històrica com l'edifici Saray i l'escola Al-Mustansiriyah (del període abbàssida). Hi ha altres llocs d'interès de Bagdad, i cada un en representa una era històrica:
- Torre de Bagdad (actualment la torre del Centre de Telecomunicacions Ma'amoon): era el punt més alt de la ciutat, des d'on es podia observar tota la ciutat. La construcció de la torre marca el període de la postguerra del Golf, al 1991, amb els esforços de reconstrucció de la ciutat.
- El pont de dos nivells a Jadriyah (Ŷisr Abul Tabqain). Si bé els plans de construcció d'aquest pont eren anteriors al govern de Sadam Hussein, no es va arribar a construir. Com a part dels recents esforços de reconstrucció, s'ha construït el pont actual, que connecta la zona d'Al-Doura amb la resta de la ciutat de Bagdad i completa el pont 14 de Juliol.
- Sahat Al Tahrir (plaça de l'Alliberament), al centre de Bagdad.
- Museu Bagdadí (Museu de cera).
- Escola Mustansiriya, una estructura abbàssida del segle xiii.
- Parc Al-Zawra'a a l'àrea Al-Mansour i gairebé al centre de Bagdad.
- Plaça de Kahramana i els 40 lladres.
- Hotel Al-Rasheed.
- Monument Al Jundi Al Majhool (Monument al Soldat Desconegut).
- Monument Al Shaheed - Monument als soldats iraquians morts a la guerra Iran/Iraq, situat a la riba oriental del Tigris.
- Una gran carretera construïda sota el règim de Saddam Hussein com a ruta per a les desfilades, que discorre per les Mans de la Victòria, un parell d'enormes espases entrecreuades, construïdes en honor dels soldats que van morir en la Guerra Iran-Iraq durant el govern de Saddam.
-
Estació de tren (1959) -
-
Zoo de Bagdad
[modifica]El Zoo de Bagdad era el zoo més gran de l'Orient Mitjà. Vuit dies després del començament de la invasió de l'Iraq del 2003, només 35 dels 650 a 700 animals del zoo havien sobreviscut, ja que alguns havien estat robats per servir d'aliment humà i altres moriren d'inanició en no disposar ni d'aigua ni menjar.[23] Alguns dels supervivents foren animals més grans com ossos, lleons i tigres.[23] En no resistir el caos portat per la invasió, el sud-africà Lawrence Anthony i alguns dels guardes del zoo es van preocupar pels animals i alimentaven els carnívors amb ases comprats a la zona.[23][24] Finalment, Bremer ordenà protegir el zoo, i els enginyers americans ajudaren a arreglar-ne les instal·lacions.[23]
Espoliació del patrimoni cultural de Bagdad
[modifica]Les dues guerres del Golf han afectat molt el patrimoni cultural de la ciutat de Bagdad en concret, i en general de tot l'Iraq.
Des de temps remots, les ciutats construïdes pels iraquians, en ser abandonades i destruir-se, va formar petits turons, disseminats per tot l'estat. S'anomenen tells i per sota es troben dipòsits de testimonis que no s'havien excavat en la seva major part. S'estima en més de 10.000 el nombre d'aquestes ubicacions arqueològiques en territori iraquià que contenien peces desconegudes de la cultura sumèria, babilònica i assíria. I no se sap la quantitat d'aquest tells que encara existeixen.
Molts arqueòlegs comparen la despulla d'aquest llegat amb la destrucció de la Biblioteca d'Alexandria, o amb la destrucció ocasionada a Constantinoble per la quarta croada cristiana (el 1204, sota el papa Innocenci III).
Tot i que el pillatge de les peces arqueològiques i d'obres d'art de Mesopotàmia no és un fet nou, des del segle xix s'han estat donant casos d'excavacions il·legals, robatoris i contraban del patrimoni cultural i artístic de l'Orient Mitjà. Aquest saqueig ha alimentat quantioses col·leccions d'antiguitats mesopotàmiques, com per exemple les del Museu Britànic o les del Museu del Louvre.
La despulla de tresors preservats a l'Iraq al llarg dels segles va augmentar des de la Guerra del Golf (duta a terme per George Bush (pare) el 1991), i va arribar al punt culminant amb els saquejos del Museu de Bagdad quan els Estats Units van ocupar la ciutat. Des d'aleshores, desenes de milers d'obres han començat a aparèixer als mercats d'antiguitats d'Europa i els Estats Units. S'estima que uns 200.000 objectes s'han perdut definitivament. Entre aquests, la desaparició d'una arpa d'or d'època sumèria, que és el primer instrument musical de què es té constància (3000 aC). La Universitat de Mustansyria, fundada al segle xiii, era una de les universitats més antigues del món i va ser destruïda durant la Guerra del 91. Un altre fet que té efectes irreversibles és la crema de la Biblioteca Nacional de Bagdad, que atresorava molts manuscrits medievals. Aquests manuscrits constituïen fonts relacionades amb la tradició jueva, islàmica i cristiana. Entre els tresors del Museu Nacional de Bagdad hi havia la més important col·lecció d'antiguitats mesopotàmiques del món. Entre aquestes, milers de tauletes de fang amb escriptura cuneïforme, que en la seva major part mai van arribar a desxifrar-se. Se'n desconeix la ubicació actual.
Esports
[modifica]Bagdad és la seu d'alguns dels equips de futbol més importants de l'Iraq, els més grans en són (i segurament coneguts) l'Al Quwa Al Jawiya (Club d'aviació), l'Al Zawra, l'Al Shurta (policia) i l'Al Talaba (estudiants). El major estadi de la ciutat és l'estadi Al Shaab, que va ser inaugurat l'any 1966.
La ciutat també ha tingut una importat tradició de curses de cavalls des de la Primera Guerra Mundial. Els islamistes han pressionat per posar fi a aquesta tradició, a causa del fet que aquest esport té una important seqüència d'apostes.
Religió
[modifica]Islam
[modifica]La situació en la capital iraquiana després de la caiguda de Saddam Hussein el mes de març de 2003 és complexa, amb l'aparició de nous grups polítics, el ressorgiment de moviments religiosos tradicionals, el retorn d'aquells que vivien a l'exili, els líders religiosos i la influència dels països veïns.
L'augment de les tensions va donar lloc a diversos atacs terroristes i els conflictes armats de sunnites i xiïtes, uns contra els altres. La neteja ètnica ha estat significativa, encara que la violència es va reduir l'any 2007 entre els grups religiosos. Una de les raons és que gairebé no existeixen districtes heterogenis, de tal manera que existeix una planificació prèvia dels atacs. Una altra raó per a la reducció de la violència és la presència de l'exèrcit dels EUA, que separa xiïtes i sunnites.
El 95% de la població de l'Iraq és musulmana, la qual cosa explica la gran quantitat de mesquites que hi ha, la més famosa de les quals és la mesquita Abu Hanifa. Abans de la invasió de 2003, el 65% dels musulmans era sunnita i el 35% xiïta.
Cristianisme
[modifica]
El cristianisme ha existit a l'Iraq des dels primers temps, i les diverses esglésies cristianes iraquianes han tingut sòlides arrels. Durant el govern de Saddam Hussein hi havia una àmplia llibertat religiosa. El govern va arribar a tenir ministres cristians com l'ex Primer ministre catòlic caldeu Tarek Aziz.
Aproximadament la meitat dels cristians de l'Iraq viuen a Bagdad. La seva proporció en el total de la població fins al mes de març de 2003, que se situava entorn del 10%, va disminuir a causa de les crisis a l'Iraq fins a l'any 2006, fins a arribar a un 5%.
Des del començament de la guerra, segons el bisbe auxiliar de Bagdad, Andreas Abouna, prop del 75% de la població cristiana havia abandonat la capital, buscant protecció en el nord kurd de l'Iraq, o en països veïns com Turquia, Síria o Jordània.
El Patriarca de Babilònia, amb seu a Bagdad, encapçala l'organització religiosa de l'Església Catòlica Caldea. L'Església llatina forma l'Arxidiòcesi de Bagdad.
Bagdad és també la seu històrica del Patriarca de l'Església Assíria Oriental. Els bisbes de l'Església Ortodoxa Siríaca, organitzada anteriorment como Maphrianat de l'Orient, també tenen la seu a Bagdad.
Judaisme
[modifica]
La presència de població jueva a Bagdad data dels temps de l'antiga ciutat de Babilònia. El rei persa Cir II el Gran va conquerir aquesta ciutat i va permetre el retorn dels jueus a la seva terra. Tanmateix, molts d'ells van decidir quedar-s'hi, on van prosperar, i patint també persecucions, fins als temps del Califat Abbàssida i l'Imperi Otomà. Després de la independència d'Israel l'any 1948 i la Guerra araboisraeliana d'aquell mateix any, es van repetir els aldarulls contra els jueus. El govern israelià va dur a terme l'Operació Esdres i Nehemies, amb l'objectiu de traslladar, a partir de 1952, a aproximadament el 95% dels iraquians jueus a través d'un pont aeri.[25] El 25 de juliol de 2003, sis dels últims jueus de Bagdad van viatjar en avió a Israel.[26] L'any 2011 el nombre de jueus en la ciutat s'havia reduït a només set.[27]
Esforços de reconstrucció
[modifica]La majoria dels esforços de la reconstrucció iraquiana s'han enfocat i destinat a reparar les danyades infraestructures urbanes de la ciutat.
Més visibles són els esforços de reconstrucció amb capital privat, com els de l'arquitecte i dissenyador urbà Hisham N. Ashkouri amb el Sindbad Hotel Complex i Centre de Conferències.[28] També hi ha plans per a construir una sínia gegant, igual que la que hi ha a Londres (London Eye). El consorci de turisme d'Iraq també està buscant inversors per construir una "illa romàntica" al riu Tigris a Bagdad, ja que era un destió popular per als recentment casats iraquians. El projecte volia incloure un hotel de sis estrelles, un "spa", un camp de golf de 18 forats i un "club de camp".
A més, s'ha donat llum verda als plans arquitectònics únics per construir nombrosos gratacels al llarg del Tigris, per desenvolupar el centre financer de la ciutat a Kadhehemiah.[29]
L'octubre de 2008, el metro de Bagdad va tornar a entrar en servei. Connecta el centre amb els veïnats meridionals de Dora.
Ciutats agermanades
[modifica]
El Caire, Egipte (1978)
Amman, Jordània (1989)
Beirut, Líban
Amman, Iemen (1989)
Denver, Estats Units
Personatges il·lustres
[modifica]- Ibn at-Tiqtaqà, historiador.
- Al-Khatib al-Baghdadi, historiador del segle xi.
Referències
[modifica]- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Baldach». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Bagdat». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ «World: largest cities and towns and statistics of their population». World Gazetteer. Arxivat de l'original el 2010-01-10. [Consulta: 30 març 2010].
- ↑ Lèxic Faraudo
- ↑ Times History of the World, Times Books, London 2000
- ↑ Falk, Avner. Franks and Saracens (en anglès). Karnac Books, 2010, p. 69. ISBN 1780492499.
- ↑ Wiet, Gastron. Baghdad: Metropolis of the Abbasid Caliphate. Univ. of Oklahoma Press,1971.
- ↑ Decline of Muslim States and Societies. Xlibris Corporation, 2008, p.245. ISBN 1436310121.
- ↑ «Bagdad» (en anglès). The Nuttall Encyclopædia. Reverend James Wood, 1907. [Consulta: 5 maig 2009].
- ↑ «Afp.google.com, First snow for 100 years falls on Baghdad». Arxivat de l'original el 2007-06-09. [Consulta: 9 juny 2007].
- ↑ «World Weather Information Service - Baghdad». World Meteorological Organization. Arxivat de l'original el 25 de juny 2013. [Consulta: 20 juny 2013].
- ↑ «Baghdad Climate Guide to the Average Weather & Temperatures, with Graphs Elucidating Sunshine and Rainfall Data & Information about Wind Speeds & Humidity:». Climate & Temperature. Arxivat de l'original el 6 gener 2012. [Consulta: 25 desembre 2011].
- ↑ stripes.com. «Bagdad streets» (pdf) (en anglès).[Enllaç no actiu]
- ↑ «New troops to move into Iraq» (en anglès). Arxivat de l'original el 5 de juny 2007. [Consulta: 10 agost 2009].
- ↑ «DefenseLink News Article: Soldier Helps to Form Democracy in Baghdad» (en anglès).
- ↑ «Zafaraniya Residents Get Water Project Update - DefendAmerica News Article» (en anglès). Arxivat de l'original el 2008-12-28. [Consulta: 10 agost 2009].
- ↑ «Basics of democracy in Iraq include frustration» (en anglès).
- ↑ «DefendAmerica News - Article» (en anglès). Arxivat de l'original el 2008-12-27. [Consulta: 10 agost 2009].
- ↑ «Democracy from scratch» (en anglès).
- ↑ «Leaders Highlight Successes of Baghdad Operation - DefendAmerica News Article» (en anglès). Arxivat de l'original el 2008-12-28. [Consulta: 10 agost 2009].
- ↑ «NBC 6 News - 1st Cav Headlines» (en anglès). Arxivat de l'original el 2007-12-12. [Consulta: 10 agost 2009].
- ↑ csmonitor.com. «Five women confront a new Iraq» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-08-28. [Consulta: 7 agost 2009].
- ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 «The Choice, featuring Lawrence Anthony». BBC radio 4, 04-09-2007. [Consulta: 4 setembre 2007].
- ↑ Anthony, Lawrence; Spence Grayham. Babylon's Ark; The Incredible Wartime Rescue of the Baghdad Zoo. Thomas Dunne Books, 2007-06-03. ISBN 0312358326.
- ↑ «La diminuta comunidad judía de Bagdad». Radio Jai, 24-04-2003 [Consulta: 23 desembre 2014]. Arxivat 23 de desembre 2014 a Wayback Machine.«Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-12-23. [Consulta: 15 juny 2019].
- ↑ «Seis miembros de la comunidad judía iraquí aterrizan en Israel». www.nacion.com, 25-07-2003 [Consulta: 23 desembre 2014].
- ↑ «Una historia de 2.600 años a punto de terminar». BBC Mundo, 05-12-2011.
- ↑ «ARCADD» (en anglès). Arxivat de l'original el 2008-12-20. [Consulta: 10 agost 2009].
- ↑ «Baghdad plans to build giant Ferris wheel». [Consulta: 10 agost 2009].
Bibliografia
[modifica]- de Desert Ways to Baghdad Arxivat 2005-04-02 a Wayback Machine., de Louisa Jebb (Mrs. Roland Wilkins), 1908 (1909 ed) (un facsímil buscable de la Biblioteca de la Universitat de Georgia; DjVu &
PDF format). - A Dweller in Mesopotamia Arxivat 2005-05-25 a Wayback Machine., being the adventures of an official artist in the Garden of Eden, by Donald Maxwell, 1921 (un facsímil buscable de la Biblioteca de la Universitat de Georgia; DjVu & PDF format).
Vegeu també
[modifica]- Nahr Isa, antic canal de Bagdad.
- Kutrabbul, un dels quatre barris històrics.
- Alia Mamduh.
