Braunita
 Braunita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mn2+Mn₆3+(SiO₄)O₈ |
| Epònim | Wilhelm Braun |
| Localitat tipus | Friedrichroda |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AG.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AG.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A’.05 |
| Dana | 7.5.1.3 |
| Heys | 14.17.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 9,41(4) Å; c = 18,8(2) Å; |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Color | negre marronós, gris-acer |
| Macles | en {112} |
| Exfoliació | perfecta en {112} |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6 a 6,5 |
| Lluïssor | submetàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,72 a 4,83 g/cm³ (mesurada); 4,86 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Impureses comunes | Fe, Ca, B, Ba, Ti, Al, Mg |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1827 |
| Símbol | Bnt |
| Referències | [1] |
La braunita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup de la braunita.[2] Rep el seu nom de Wilhelm von Braun (1790-1872), oficial i ministre a Gotha (Alemanya) que va subministrar el material original per a la descripció de l'espècie.
Característiques
[modifica]La braunita és un silicat de fórmula química Mn2+Mn₆3+(SiO₄)O₈. Cristal·litza en el sistema tetragonal formant cristalls piramidals estriats, de fins a 5 centímetres. També se'n troba de manera granular i massiva.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 6,5. És l'anàleg amb manganès de la neltnerita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la braunita pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(Ce), cerita-(La), aluminocerita-(Ce), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma per metamorfisme de silicats i òxids de manganès; també com a producte de la meteorització. Sol trobar-se associada a altres minerals com: pirolusita, jacobsita, hausmannita, bixbyita, rodonita, espessartina i hematites.[3]
Referències
[modifica]