Vés al contingut

Terrerola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Calandrella brachydactyla)
Infotaula d'ésser viuTerrerola
Calandrella brachydactyla Modifica el valor a Wikidata

Calandrella brachydactyla brachydactyla Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nombre de cries3,5 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou12 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN103766207 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaAlaudidae
GènereCalandrella
EspècieCalandrella brachydactyla Modifica el valor a Wikidata
Leisler, 1814
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Terrerola vulgar

La terrerola (Calandrella brachydactyla) és un ocell estival i migrador de l'ordre dels passeriformes.[1] En alguns indrets també és coneguda com a terrerol, terrola, terrolot o calandreta.[cal citació]

Morfologia

[modifica]

Fa 14 centímetre i és de color bru amb llistat més fosc per sobre i totalment blanca per sota. Mostra dues taques fosques a banda i banda del coll. Les terciàries són molt llargues i pràcticament tapen les primàries. Les potes són color carn i el bec, bastant gruixut i punxegut, color de vori. No presenta dimorfisme sexual.

Reproducció

[modifica]
Ous

Els cants que anuncien l'etapa reproductiva comencen l'abril. Nien al terra i és pel maig-juny quan la femella pon entre 3 1 4 ous que, ella mateixa, haurà de covar durant 12-13 dies.[1] Els petits seran alimentats per ambdós pares. El niu on ha tingut lloc tot aquest procés està bastant endreçat amb herbes seques, plomes, arrels, llana i pèls, i està situat en una petita depressió, de vegades al costat dels nius de la terrerola rogenca.

Alimentació

[modifica]

Menja llavors i insectes i ho pot fer en comunitat, perquè, fora de l'estació reproductiva, és gregària.

Hàbitat

[modifica]

Ocupa hàbitats una mica arreu de les zones càlides i seques del Principat de Catalunya; al País Valencià perviu a zones de l'Alt Vinalopó, l'Alacantí, la Plana d'Utiel, l'Horta Nord o el Camp de Morvedre.[2] Si es tracta de l'interior viu en terrenys oberts amb poca vegetació, i si es tracta del litoral ho fa en platges i dunes, igualment amb vegetació esparsa.[3] A les Balears està ben repartida encara que en densitats no molt altes. Canta sovint en sobrevolar el seu domini a molta altura, amb un cant característic.[1]

Distribució territorial

[modifica]

Es distribueix per la conca mediterrània i l'Àfrica del Nord (llevat de Líbia i Egipte). Cap a l'est arriba fins a Mongòlia, el Tibet i la Xina central al nord de l'Himàlaia. És un migrant transaharià que arriba als Països Catalans cap al final de març i se'n va a l'inici d'octubre. Hiverna al Sahel encara que n'hi ha poblacions magribines que són sedentàries.

Subespècies

[modifica]
  • Calandrella brachydactyla artemisiana
  • Calandrella brachydactyla brachydactyla
  • Calandrella brachydactyla cinerea
  • Calandrella brachydactyla dukhunensis
  • Calandrella brachydactyla eremica
  • Calandrella brachydactyla hermonensis
  • Calandrella brachydactyla hungarica
  • Calandrella brachydactyla longipennis
  • Calandrella brachydactyla orientalis
  • Calandrella brachydactyla rubiginosa
  • Calandrella brachydactyla woltersi

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Ferrer, Xavier; Martínez Vilalta, Albert; Muntaner, Jordi. «Terrerola vulgar». A: Història natural dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 
  2. «Terrera común» (en castellà). SEO Birdlife. [Consulta: 8 juny 2023].
  3. El llibre dels ocells de Catalunya. Barcelona: Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig, 1987, plana 78. ISBN 84-315-0434-X. 

Enllaços externs

[modifica]