Casserres

Casserres
	Escut d'armes
	Plaça de la Creu
Localització
	42° 00′ 54″ N, 1° 50′ 36″ E / 42.015°N,1.8433333333333°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Catalunya Central
Comarca	Berguedà
Capital	Casserres
Població humana
Població	1.630 (2023) (55,25 hab./km²)
Llars	31 (1553)
Gentilici	Casserrenc, casserrenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	29,5 km²
Banyat per	Llobregat i riera de Merola
Altitud	611 m
Limita amb	Avià ; Viver i Serrateix ; Montclar ; Puig-reig ; Olvan ; Gironella ; l'Espunyola
Identificador descriptiu
Codi postal	08693
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08049
Codi IDESCAT	080497
Lloc web	casserres.cat

Casserres és una vila i municipi de la comarca del Berguedà, a 12 km al sud de la capital de comarca, Berga. El terme municipal s'estén al Baix Berguedà, a l'esquerra del riu Llobregat. És format per àmplies zones de conreus i travessat per les rieres de Clarà i de Merola.

L'Espunyola i Montclar	Avià	Olvan
Montclar		Gironella
Viver i Serrateix	Puig-reig	Puig-reig

Entitat de població	Habitants
Ametlla de Casserres, l'	141
Casserres	1.323
Guixaró, el	131

Geografia

Llista de topònims de Casserres (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Declaració d'independència

El dia 27 de setembre de 2012 Casserres es declara Territori Català Lliure.^[1]

Història

El poble de Casserres, documentat des dels últims segles medievals com a «barri», es va formar a partir d'un llarg carrer que unia el castell amb l'església de l'Àngel Custodi. Del castell, que probablement era situat al lloc on posteriorment fou construït l'actual ajuntament, no en queda cap resta, però durant els segles medievals (VIII-XIII) fou una gran fortalesa i tingué un paper decisiu en el procés de repoblació i reconquesta del territori.

Aquest carrer o «barri de Casserres» era format per cases unifamiliars entremitgeres, les quals es reformaren durant els s. XVII i XVIII; avui és conegut amb el nom de Carrer Major i Plaça de la Creu, i encara conserva velles cases d'aquests segles i algun element gòtic (p. ex. la finestra gòtica de Cal Biel).

Festivitats

Gener

5: Fira de reis amb esmorzar popular
6: Cavalcada de reis, acompanyats per la banda de cornetes i tambors de Casserres

Març

El segon diumenge, trobada de cotxes antics al Guixaró
Festa major d'hivern

Març-Abril

Setmana Santa. Benedicció del ram el diumenge de Rams. Cant de les caramelles per Pasqua de Resurrecció

Abril-maig

3 setmanes després de Pasqua, aplec de colles de caramelles i fira de mostres

Juny

Festa Major de Sant Antoni a l'Ametlla de Casserres

Juliol

Cada cap de setmana: Balls d'estiu a la fresca a la plaça Santa Maria
Festa major del Guixaró

Agost

Festa Major d'estiu

Setembre

Caminada popular

Octubre

Festa de la gent gran

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Julià Malé Puig	CIU	19/04/1979	--
1983–1987	Julià Malé Puig	CIU	28/05/1983	--
1987–1991	Lluís Codina Calveras	Independents	30/06/1987	--
1991–1995	Lluís Codina Calveras / Serafí Costa Barniol	Independents / CIU	15/06/1991	--
1995–1999	Serafí Costa Barniol	CIU	17/06/1995	--
1999–2003	Serafí Costa Barniol	CIU	03/07/1999	--
2003–2007	Serafí Costa Barniol	CIU	14/06/2003	--
2007–2011	Serafí Costa Barniol	CIU	16/06/2007	--
2011–2015	Josep Colillas Sabartés	ERC	11/06/2011	--
2015–2019	Josep Colillas Sabartés	ERC	13/06/2015	--
2019-2023	n/d	n/d	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--

Resultats municipals 2011 - Participació: 72,95%^[2]

	Vots	%Vots	Regidors
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal (ERC-AM)	481	50,79	5
Convergència i Unió (CiU)	343	36,22	3
Progrés Municipal (PM)	104	10,98	1
vot en blanc	19	1,94	-
vot nul	32	3,27	-

Regidors Electes en les Eleccions Municipals de 2011^[3]
Nom dels regidors		Partit polític	Regidories
	Josep Colillas Sabartes (Alcalde)	ERC-AM (cap de llista)	Representació, presidència, serveis, comunicació i informació, personal, promoció econòmica i desenvolupament industrial i nuclis agregats (Ametlla de Casserres i El Guixaró).
	Guillem Niubó i Solé (Primer tinent d'alcalde)	ERC-AM	Hisenda, ensenyament i cultura.
	Josep M. Genescà i Soler (Segon tinent d'alcalde)	ERC-AM	Obres, urbanisme, medi ambient i món rural.
	Xavier Parcerisa i Vilanova (Tercer tinent d'alcalde)	ERC-AM	Esports (Zona esportiva, pavelló), governació (cementiri) i festes.
	Rosa Genovès i Sala	ERC-AM	Atenció a les persones (Serveis socials, gent gran, igualtat, joventut), sanitat i turisme.
	Jordi Selga i Feixas (cap de llista)	CiU (cap de llista)	-
	Montserrat Roset i Estivill	CiU	-
	Ester Prat i Alsina	CiU	-
	José Maria de la Fuente Muela	PSC-PM (cap de llista)	-

Llocs d'interès^[4]

Església de la Mare de Déu dels Àngels

La primera capella gòtica de l'Àngel Custodi va quedar petita i, a finals del s. XVII, es va emprendre l'obra de la nova parroquial, dedicada a la mare de Déu dels Àngels. És una gran església barroca formada per tres naus i capelles laterals, amb un transsepte marcat i el presbiteri quadrat. El campanar de torre quadrada s'alça a migdia, i la façana, orientada a ponent, té una porta amb Frontó (arquitectura) triangular.

L'església encara conserva un magnífic retaule barroc advocat a la patrona, construït l'any 1704 per Segimon Pujol, l'avi de Josep Pujol i Juhí (1734-1809), el cap de brot de la nissaga dels Pujol, escultors, i autor del magnífic retaule-capella de la Mare de Déu dels Colls de Sant Llorenç de Morunys; i una creu processional de plata, del segle xvii.

Masia de Bernadas

Situada dins el nucli urbà de Casserres, és una construcció clàssica del s. XVIII, que degué substituir una edificació, documentada des del segle xiv.

Santa Maria de l'Antiguitat

Se'n tenen notícies des del s. XI, però l'actual edifici és una construcció neoclàssica de l'any 1848, formada per una sola nau amb transsepte marcat i dues capelles. A l'interior de l'església es conserven dos sarcòfags gòtics, un d'un cavaller i l'altre d'un eclesiàstic, de finals del segle xiii o començaments del XIV.

Sant Pau de Casserres

Sant Miquel de Fonogedell

L'any 1003 consta com a església depenent de Sant Pau de Casserres, tot i que formava part dels dominis del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles. És una petita església romànica del segle xii, amb una sola nau amb absis semicircular a llevant, que fou modificada al segle xviii amb la construcció d'un petit porxo que aixopluga la nova porta de ponent. Prop de l'església hi ha les masies de cal Blasi i de cal Cirera, construccions del segle xviii, d'estructura clàssica. Al peu de la riera de Fonogedell s'hi van construir, en els segles XVII i XVIII, tres molins fariners: el molí de Dalt, el molí del Mig i el molí de Baix.

Masies

Prop de l'església de Sant Pau hi ha un conjunt de masies de gran interès històric i arquitectònic, d'entre les quals destaquen El Soler de l'Espluga, del que es tenen notícies des del s. XVI, tot i que l'edifici actual es va construir al s. XVIII seguint els models de la masia clàssica; Bernades, documentada des del s. XVI, que és una masia d'estructura clàssica amb la façana orientada a migdia, on s'obre una gran eixida d'arcs de mig punt;Barbats, que és construïda al s. XVI i ampliada en diferents etapes fins al s. XVIII; i Canudes, de planta rectangular i amb el carener paral·lel a la façana, construïda el s. XVIII, aprofitant velles estructures del XVI. També és destacable la masia de la Sala de Fonollet.

Poblat ibèric del Serrat dels Tres Hereus

Colònies industrials

Pel que fa a l'arquitectura industrial, el terme municipal de Casserres compta amb dues interessants colònies industrials: el Guixaró i l'Ametlla de Casserres.

El Guixaró: Construïda l'any 1890 per la família Comelles de Berga en el terreny de la masia que li va donar el nom, consta d'una gran fàbrica de pisos i d'un característic carrer format per un bloc d'habitatges plurifamiliars amb l'escala exterior.

L'Ametlla de Casserres: Coneguda anteriorment com l'Ametlla de Monegal, fou fundada a finals del s. XIX per la família Monegal de Barcelona. La fàbrica és un exemplar de pisos i s'orienta paral·lelament al riu, de la mateixa manera que els habitatges, que es construïren en èpoques diferents però que mantenen les característiques de l'arquitectura obrera. Destaquen especialment l'església de la Mercè, una interessant construcció historicista de l'arquitecte modernista Alexandre Soler i March, i la torre, que reprodueix l'esquema d'un castell gòtic seguint les pautes de l'historicisme, tan comú en aquest tipus de construccions.

Alzina dels Colls

És la Carrasca amb més biomassa i un dels arbres amb més amplada de Catalunya.

Festes i tradicions

Goigs

A Casserres hi ha els següents goigs marians:

Goigs de Ntra. Sra. de l'Antiguitat. En Climent Forner i en Benigne Rafart han recollit tres goigs diferents dedicats a la Nostra Senyora de l'Antiguitat, tots en català. El primer no té editor conegut,^[5] el segon és de la impremta de la Vídua de Q. Casals (Berga)^[6] i la tercera, amb lletra del Mn. Ramon Camps i aprovada pel bisbe Valentí Comellas, datada del 1929, és de la Impremta Vives de Manresa.^[7] La segona especifica que són goigs que es canten a la capella de Santa Maria de l'Antiguitat en temps de sequera i d'altres necessitats, demanant pau i pluja.^[8] Les tres tenen lletres diferents. La tercera versió té diverses edicions, algunes de les quals incorporen la música escrita (melodia popular) i imatges de Casserres (dibuixades per Ramon Trulls).