Setge de Morella (1232)
| Conquesta del Regne de València | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Morella (1232) Setge de Morella (1232) | |||
 Vista del Castell de Morella | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 5 de gener de 1232 | ||
| Coordenades | 40° 36′ N, 0° 06′ O / 40.6°N,0.1°O | ||
| Lloc | Morella | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | victòria de la Corona d'Aragó | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
Racó d'Ademús (1210) | |
La conquesta de Morella fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València amb èxit, l'any 1232.[1]
Antecedents
[modifica]El 1224 el Jaume el Conqueridor va cridar els nobles d'Aragó i Catalunya per iniciar la conquesta de Balànsiya entrant per Terol, però Sayyid Abu Zayd li va demanar una treva que va acceptar a canvi de la cinquena part de les rendes de Balànsiya i Mursiyya. Durant l'estiu de 1225, el Jaume I intentà apoderar-se del castell de Peníscola, però els nobles aragonesos li van girar l'esquena i va fracassar.
Sayyid Abu Zayd patí una rebel·lió indígena antialmohade encapçalada per Ibn Hud al-Djudzaní que s'apoderà de Madina Mursiyya el 1228 i va dominar les regions d'Oriola, Dénia, Bairén, Xàtiva i Al-Yazirat Suquar, assetjant Balànsiya sense prendre-la, però l'amenaça del Regne de Castella va fer que Ibn Hud es retirara cap a Madina Mursiyya.
El pacte entre Jaume I i Sayyid Abu Zayd havia fet que molts musulmans s'hagueren passat al bàndol encapçalat per Zayyan ibn Mardanix net d'Abu al-Hajjaj, creient que Sayyid Abu Zayd els havia traït en abandonar l'islam, i aquest va deixar la ciutat de València i per traslladar-se al nord, mentre Zayyan va entrar triomfalment en la ciutat de Balànsiya al gener de 1229, encara que no va arribar a convertir-se en rei. Des de Madina Mursiyya, el rebel antialmohade Ibn Hud al-Djudzaní, havia assetjat la ciutat de València pressionant a Zayyan perquè l'abandonara. Tot aquest desordre en la ciutat de València va fer créixer les ànsies de Jaume I per intentar de nou la conquista del Regne, després d'haver pres Mallorca als musulmans el 1229.
Desenvolupament tàctic
[modifica]
L'estiu de 1231, durant una reunió al Castell dels Calatravos d'Alcanyís[3] per preparar la conquesta de l'Emirat de Balànsiya, semblant a la que anys abans preparés Pere Martell per endegar la conquesta de les Balears,[4] Jaume el Conqueridor, Blasco I d'Alagón i Hug de Forcalquier, Mestre de l'Orde de l'Hospital[5] van rebre la notícia de la conquesta de Menorca, i el rei va escoltar els consells dels cavallers, que recomanaven prendre Borriana i els va demanar estar preparats, i prometent el domini sobre els castells que es conquerissin.
Un cop el rei va marxar d'Alcanyís, Blasco I d'Alagón va explicar a alguns senyors la idea de prendre Morella, car els aragonesos consideraven el reialme valencià com la seva conquesta pròpia,[6] i va reunir un nombre considerable de peons, sortint d'Alcanyís seguint el curs del riu Bergantes.
La intenció inicial de l'expedició era prendre el castell per sorpresa mentre els guardes eren a la vila, però foren descoberts per la guàrdia i els atacants van decidir assetjar el castell, sense atacar-lo, i van destruir els conreus. Els defensors, que es van adonar que les tropes no eren de Jaume I sinó de Blasco I d'Alagón, van pensar que com aquest era amic dels fills d'Abū Zayd i aquests es trobaven a Morella, accediria fàcilment a les seves peticions, que foren donar diners i aliments a canvi de la retirada.
| « | Senyor el Alcaide i el seu consell ens manen per suplicaros que no taleis aquests camps ja que tants danys pateixen els seus interessos sense aprofitaré a vos. Us manifestem l'afecte que us tenen i això ha inclinaros a accedir a la seva demanda, que és defensar en pau i tornaràs a Aragó. Per les despeses que heu tingut us entreguem aquests diners i us portem viandes per menjar vostres cavallers | » |
| — Els fills d'Abū Zayd a Blasco I d'Alagón | ||
Els fills d'Abū Zayd van complir el seu encàrrec però van parlar després a soles amb Blasco I d'Alagón, que va manifestar el seu desig d'obtenir el castell i els seus territoris propers, però era inexpugnable i l'intent de prendre'l per sorpresa acabava de fracassar. Els prínceps van acordar que Blasco retornés a Alcanyís amb les seves tropes i esperar el dia convingut per apropar-se de nou, de manera ràpida i discreta, esperant a les pinedes tres senyals en forma de foguera. El primer senyal s'encendria quan els habitants s'allitessin. El segon indicaria que Blasco i cinc cavallers armats s'acostessin a la porta ferrissa, que s'obriria amb el tercer foc. Seguint el pla convingut, el 5 de gener entraren i mataren el caïd i la seva família mentre dormien, i a continuació van fer entrar les tropes, que van sorprendre els soldats musulmans que no van poder fer res per defensar la ciutat.
Conseqüències
[modifica]Estant Jaume I el Conqueridor a Terol[7] el 1232 per signar un nou pacte amb Sayyid Abu Zayd i caçar amb Pero Ferrández d'Açagra[8] va rebre[9] la notícia que Blasco I d'Alagón assetjava Morella, de vital importància estratègica, i que ho feia amb els seus propis mitjans, en virtut del Conveni de Calataiud.
El rei, tenint por a la possible expansió cap al sud de Blasco I d'Alagón, es va dirigir immediatament al Maestrat per a controlar la situació, prenent la fortalesa d'Ares Jaume amb grup de peons terolans,[10] prenent-la el 8 de gener.[11] Jaume el Conqueridor feu cridar Blasco amb la intenció de demanar-li el lliurament de Morella a la Corona d'Aragó. Blasco va accedir i la vila li fou retornada com a feu vitalici.
Referències
[modifica]- ↑ Mata, Jordi «Jaume I. Rei i Mite». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, 10-2012, p.8.14. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Miniatura del Llibre dels fets
- ↑ Hernàndez, Francesc Xavier. «Les Grans Conquestes». A: Història Militar de Catalunya. Vol. II: Temps de Conquesta. Segona edició. Rafael Dalmau Editor, 2004, p.100. ISBN 84-232-0655-6.
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum IV. Edicions Pàtria, 1920, p. 561.
- ↑ Blasco d'Alagón: luchas y conquistas en els Ports y el Maestrat Arxivat 2017-10-31 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Diversos autors. «La formació dels Països Catalans... (segles XIII-XIV)». A: Història medieval de Catalunya. Primera edició (segona impressió). Universitat Oberta de Catalunya, 2004, p.99. ISBN 84-9788-170-2.
- ↑ Jaume I el Conqueridor. «Comença la conquesta del Regne de Valencia, capítol III». A: Chronica, o commentari del gloriosissim e invictissim Rey en Iacme. Vídua de Joan Mey Flandro, 1557, p. foli XLIIIIr.
- ↑ Diversos autors, Les quatre grans croniques, p.223-225
- ↑ «Setge de Morella (1232)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ IES Riu Túria, 'La conquesta de València per Jaume I Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Julián Segarra Esbrí, La forja de una estrategia Arxivat 2010-06-30 a Wayback Machine. (castellà)
Bibliografia
[modifica]- Jaume el Conqueridor. Chronica, o commentari del gloriosissim e invictissim Rey en Iacme. Vídua de Joan Mey Flandro, 1557.
- Zurita y Castro, Jerónimo. «cap. XV». A: Anales de Aragón (en castellà). Edició d'Ángel Canellas López. Edició electrònica de José Javier Iso, María Isabel Yagüe i Pilar Rivero. Institución Fernando el Católico, 2003.
- Blasco d'Alagón: luchas y conquistas en els Ports y el Maestrat Arxivat 2017-10-31 a Wayback Machine.(castellà)