Grecs homèrics
En els poemes homèrics, els grecs són anomenats amb diversos gentilicis. El més emprat de tots és aqueus (grec antic: Ἀχαιοί, Akhaiói), seguit de dànaus (grec antic: Δαναοί, Danaói) i d'argius (grec antic: Ἀργεῖοι, Argéioi). Aquest fet contrasta amb la situació en època arcaica i posteriors, en què els grecs s'anomenaven hel·lens (grec antic: Ἕλληνες, Héllênes) i els aqueus no eren més que els pobladors d'Acaia, una de les regions del Peloponnès. En canvi, el gentilici hel·lens només apareix dues vegades a la Ilíada i fent referència no pas al conjunt de grecs, sinó només a una tribu concreta.[1]
Per la seva banda, la historiografia moderna anomena micènics els aqueus d'Homer: el poble de llengua grega que va viure a la mar Egea entre el 1600 aC i la caiguda dels palaus a partir del 1200 aC.
Ús homèric
[modifica]
A la Ilíada, Homer utilitza el gentilici aqueus 598 vegades, argius 182 i dànaus 138.
Etimologia
[modifica]Pel que fa al gentilici Ἀχαιοί (anterior Ἀχαιϝοί, Akhaiwói) 'aqueus', no hi ha consens si és un mot de substrat prehel·lènic, i per tant els hitites el manllevaren dels grecs; o si es tracta d'un mot hitita i manllevat pels grecs.[2][3] Pel que fa a dànaus, també és incert, per bé que sembla prehel·lènic,[3] mentre que argius és simplement el gentilici d'Argos, una de les ciutats més importants del món micènic.[4]
Relat mític grec
[modifica]Els mateixos grecs tenien mites entorn de la ventura dels aqueus o grecs homèrics, els seus avantpassats immediats. Pausànies (segle ii) explica que, originàriament, els aqueus eren els grecs de l'Argòlida i Lacònia;[5] segons Heròdot, els aqueus de l'Acaia clàssica eren els descendents dels aqueus homèrics.[6] Segons aquest relat, els doris feren fora els aqueus homèrics després de la Guerra de Troia durant el famós retorn dels heraclides, versió antiga del que modernament la historiografia ha batiat com a invasió dòrica.
No hi ha consens entre els historiadors moderns en la interpretació d'aquest relat mític. Alguns pensen que els aqueus homèrics són els mateixos que els doris de la invasió, i que els foragitats serien un poble pre-hel·lènic.[7] D'altres donen credibilitat al rerefons del relat grec: que els doris desplaçaren un altre poble grec, els aqueus homèrics.[8]
Les genealogies
[modifica]Els grecs representaven les divisions culturals que percebien entre ells mateixos en forma de relat mític: cada grup o poble formava branques genealògiques descendents d'un ancestre epònim. Cada grup hel·lènic tenia un avantpassat epònim: així, els aqueus ho eren en tant que descendents d'Aqueu (fill de Xutos), i els dànaus ho eren en tant que descendents de Dànau. L'heroi epònim dels hel·lens era Hel·len, pare d'Èol (epònim dels eolis), Doros (epònim dels doris) i Xutos, al seu torn pare d'aqueu i de Ió, epònim dels jonis. De tota manera, segurament el mite d'Hel·len i els seus fills és força recent i no és anterior a l'ús del gentilici aqueu referit a tots els grecs.
El component exogen en aquestes genealogies era important, i així Dànau era libi i Cadme era fenici. Tots dos, però, provenien d'una branca genealògica autòctona d'Argos, en tant que eren descendents d'Ínac, el déu epònim del riu homònim de l'Argòlida.
Fonts hitites
[modifica]El desxiframent de la llengua hitita per part de Bedřich Hrozný el 1915 va obrir una nova finestra en l'estudi del món homèric. Emil Forrer, un hititòleg que treballava en les taules de Boghazgöy, va identificar el terme terra dels Ahhiyawa amb els micènics i va proposar una identitat en els termes aqueu i ahhiyawa.[9] En efecte, el terme Ahhiyawa apareix sovint als texts hitites:[10][11][12] a tall d'exemple, la lletra de Tawagalawa va adreçada al rei dels Ahhiyawa, i esmenta llocs de grans ressonàncies homèriques com la ciutat de Wilusa o personatges com Piyama-radu (Príam) i Alaksandu (Alexandre).[13] Actualment entre els historiadors del bronze egeu hi ha consens en la identitat dels ahhiyawa amb els aqueus d'Homer, sobretot després del desxiframent del linear B, el sistema d'escriptura dels micènics, que testimonia tant el gentilici aqueu com els contactes amb el món hitita.[14]
.jpg?lang=ca)
Les fonts egípcies
[modifica]Hom ha proposat d'identificar els ekwesh de les fonts egípcies amb els aqueus, i també els denyen i els tanaju amb el gentilici dànau, nom alternatiu dels aqueus homèrics.[15] En una inscripció al temple d'Amenhotep III (1382-1344 aC) hi ha llistades una sèrie de localitats dels Tanaju: Micenes, Nàuplia, Citera, Messènia i la Tebaida.
Per altra banda, en el context dels atacs dels pobles de la mar a Egipte, l'Estela de Merneptah esmenta els ekwesh entre els pobles que atacaren el delta. Hom ha proposat d'identificar-los amb els aqueus, en part recolzant-se en les mencions homèriques a atacs dels aqueus a Egipte, entre els quals la incursió de Menelau.[16]
Referències
[modifica]- ↑ Ilíada, II, 530 i 653.
- ↑ Finkelberg, Margalit «From Ahhiyawa to Ἀχαιοί». Glotta, 66, 1988, pàg. 127-134.
- ↑ 3,0 3,1 Beekes, Robert S. Etymological Dictionary of Greek: The Pre-Greek Loanwords in Greek. Leiden: Brill, 2010, p. 181, 302.
- ↑ Curiosament, mentre que els antics utilitzaren el nom de la ciutat d'Argos per anomenar els grecs del mil·lenni II aC, modernament la historiografia ha agafat el nom de la veïna Micenes, i d'aquí el genèric de micènics per referir-se als grecs del mil·lenni II aC.
- ↑ Pausànies, Descripció de Grècia, VII 1.
- ↑ Heròdot, Històries, VII 94.
- ↑ Beloch, Karl Julius. Griechische Geschichte. Vol. I, 1893, p. 88 i 92.
- ↑ Meyer, Eduard. Geschichte des Altertums. Vol. II, 1884-1902.
- ↑ Güterbock, Hans «Hittites and Akhaeans: A New Look». Proceedings of the American Philosophical Society, 128, 2, juny de 1984, pàg. 114-122.
- ↑ Huxley, George Leonard. Achaeans and Hittites. Oxford: Vincent Baxter Press, 1960.
- ↑ Güterbock, Hans G. «The Hittites and the Aegean World: Part 1. The Ahhiyawa Problem Reconsidered». American Journal of Archaeology, 87, 2, abril de 1983, pàg. 133-138.
- ↑ Mellink, Machteld J. «The Hittites and the Aegean World: Part 2. Archaeological Comments on Ahhiyawa-Achaians in Western Anatolia». American Journal of Archaeology, 87, 2, abril de 1983, pàg. 138-141.
- ↑ «Traducció de la lletra de Tawagalawa». Arxivat de l'original el 9 d’octubre 2021. [Consulta: 18 gener 2021].
- ↑ Bryce, Trevor. The Kingdom of the Hittites. Oxford: Oxford University Press, 1999, p. 60.
- ↑ Kelder, Jorrit M. «The Egyptian Interest in Mycenean Greece». Jaarbericht "Ex Oriente Lux", 42, 2010, pàg. 125-140.
- ↑ Odissea, cant IV.