Jabal Nafusa
| ||||
| Tipus | serralada  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Tripolitana (Líbia) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 980 m | |||
| Dimensió | 190 ( ) km | |||
La Jàbal Nafussa (amazic: Adrar n Infusen; àrab: جبل نفوسة, jabal Nafūsa) és la zona muntanyosa de l'oest de Tripolitana, que rep el nom dels seus habitants amazics, els nafuses. La regió comença a l'oest d'al-Khuma cap a l'oest-sud-oest. La seva altura va entre 505 metres a Tarhuna a l'est, a 871 metres a Gharyan al centre-oest, passant per 725 metres a Kabu, a l'oest.
La comarca està dividida tradicionalment en quatre subcomarques:
- Jàbal Nafussa propi entorn de Nalut
- Jàbal Yafran (Yefren)
- Jàbal Gharyan (al centre)
- Jàbal Tarhhuna-Msellata a l'est
El 1911 els italians van arribar a Líbia. La resistència als italians la va encapçalar Sulayman al-Baruni, un dirigent amazic del Jàbal Nafussa, representant de Tripolitana al parlament otomà; va constituir un emirat al Jàbal Nafussa i va resistir durant 1912 i quasi tot el 1913, quan finalment derrotat va fugir a Europa. La bandera de l'emirat no es coneix amb certesa, però hi ha algunes fotos de banderes otomanes amb vora negra i bandera dividida horitzontalment negre sobre vermell amb mitja lluna i estel blanca a la part negre (les puntes de la mitja lluna cap a la part superior) que serien les utilitzades el 1912-1913.
A l'inici de la I Guerra mundial la població del Jàbal Gharyan (el districte principal) s'estimava en 29.850 persones amb 15.000 amazics, 5000 barreja d'amazics i àrabs i la resta àrabs excepte 400 kulughlis (barreja de turcs amb àrabs o amazics) i 300 jueus. Els amazics i jueus eren sedentaris i els àrabs nòmades. Els amazics vivien en cases troglodites. La població va passar a 76.700 habitants el 1963 i només 17% eren nòmades. La població va augmentar ràpidament després de la trobada de petroli el 1961. Tot el territori tenia el 1988 uns 204.300 habitants. L'agricultura és limitada però prospera.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- J. Despois, Le Djebel Nefousa, étude géographique, París 1935
Enllaços externs
[modifica]- Jabal Nafusa Arxivat 2011-07-26 a Wayback Machine.