Llei i Justícia
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | partit polític | ||||
Ideologia | Conservadorisme nacionalista, dreta cristiana | ||||
Alineació política | dreta | ||||
Història | |||||
Reemplaça | Aliança Democràtica de la Dreta | ||||
Creació | 13 juny 2001 | ||||
Fundador | Lech Kaczyński, Jarosław Kaczyński i Ludwik Dorn | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Conservadors i Reformistes Europeus | ||||
Membres | 45.000 (2021) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Seu |
| ||||
Presidència | Jarosław Kaczyński (2003–) | ||||
Joventuts | Law and Justice Youth Forum (en) | ||||
Afiliació nacional | Dreta Unida | ||||
Afiliació europea | ECR Party | ||||
Grup al Parlament Europeu | ECR | ||||
Diputats | 161 / 460 | ||||
Senadors | 34 / 100 | ||||
Eurodiputats | 24 / 52 | ||||
Altres | |||||
Color | |||||
Lloc web | pis.org.pl | ||||
Llei i Justícia ( pronunciació (?·pàg.) en polonès: Prawo i Sprawiedliwość, PiS) és un dels principals partits polítics de Polònia, d'ideologia catòlica, conservadora i nacionalista. La major part dels seus membres ho foren també de la AWS (Solidaritat-Aliança Democràtica de la Dreta - Akcja Wyborcza Solidarność).
Història
[modifica]A les eleccions parlamentàries poloneses de 2001 Llei i Justícia (PiS) va obtenir un 9,5% i 44 escons al Sejm (la cambra baixa del parlament polonès, composta per 460 diputats). A les les eleccions de 2005 va ser el partit més votat amb un 26,99% dels vots, 155 escons i 49 representants en el Senat (sobre un total de 100), formant un govern de coalició amb Autodefensa de la República de Polònia (Autodefensa) i la Lliga de les Famílies Poloneses (La Lliga). El partit PiS estava dirigit pels bessons Jarosław i Lech Kaczyński, qui van ostentar durant la legislatura 2005-2007, de manera simultània, els càrrecs de Primer ministre i de President de la República, respectivament. El 2007, després el govern es va veure forçat a convocar eleccions anticipades en perdre el suport d'Autodefensa quan el Primer ministre Jarosław Kaczyński va destituir el viceprimer ministre i titular d'Agricultura Andrzej Lepper per presumptes afers de corrupció, resultant en la legislatura més curta de la història democràtica de Polònia.
A les eleccions anticipades de 2007 el PiS va perdre davant del partit Plataforma Cívica de Donald Tusk i la Lliga i Autodefensa, socis del govern del PiS van perdre la representació parlamentària.
Andrzej Duda de Llei i Justícia va guanyar les eleccions presidencials de Polònia de 2015[1] i cinc mesos més tard, a les eleccions parlamentàries poloneses de 2015, Llei i Justícia va poder formar un govern amb majoria absoluta, després d'aconseguir 235 escons davant dels 138 aconseguits pel seu principal competidor, Plataforma Cívica, la primera vegada en l'època postcomunista que un partit aconseguia la majoria absoluta a les eleccions parlamentàries. Beata Szydło es va convertir en primera ministra el 16 de novembre de 2015 al capdavant d'un gabinet que també incloïa Polònia Solidària i Polònia Unida, que es presentava en llistes conjuntes amb Llei i Justícia.[2]
Llei i Justícia va ser el partit més votat a les eleccions parlamentàries poloneses de 2023, però els tres principals partits de l'oposició van obtenir la majoria d'escons al Sejm. Mateusz Morawiecki es va convertir en Primer Ministre de Polònia però l'11 de desembre de 2023 va perdre una moció de confiança, i d'acord a l'establert a la Constitució de Polònia, un grup d'almenys 46 diputats podia presentar un altre candidat a primer ministre, que fou Donald Tusk de Plataforma Cívica, qui es va convertir en nou Primer Ministre.[3]
El programa
[modifica]Algunes de les propostes més importants de Llei i Justícia són augmentar les penes pels delictes més greus (vol restablir la pena capital) o la lluita contra la corrupció. El partit dona suport a la integració en la Unió Europea, encara el seu discurs és moderadament euroescèptic. Té una retòrica ultranacionalista, defensa una política anti-immigrants, i s'oposa al feminisme i a l'avortament. També rebutja la igualtat de drets dels homosexuals, l'eutanàsia, i la legalització de les drogues.
Resultats electorals
[modifica]Any | Lider | Vots | % | Escons | +/– | Govern |
---|---|---|---|---|---|---|
2001 | Lech Kaczyński | 1,236,787 | 9.5 (#4) | 44 / 460 |
Oposició | |
Oposició | ||||||
2005 | Jarosław Kaczyński | 3,185,714 | 27.0 (#1) | 155 / 460 |
111 | Coalició |
2007 | Jarosław Kaczyński | 5,183,477 | 32.1 (#2) | 166 / 460 |
11 | Oposició |
2011 | Jarosław Kaczyński | 4,295,016 | 29.9 (#2) | 157 / 460 |
9 | Oposició |
2015 | Jarosław Kaczyński | 5,711,687 | 37.6 (#1) | 193 / 460 |
36 | Govern |
Com a part de la coalició Dreta Unida, que va guanyar 235 escons en total.[4] | ||||||
2019 | Jarosław Kaczyński | 8,051,935 | 43.6 (#1) | 187 / 460 |
6 | Govern |
Com a part de la coalició Dreta Unida, que va guanyar 235 escons en total. | ||||||
2023 | Jarosław Kaczyński | 7,640,854 | 35.4 (#1) | 161 / 460 |
26 | Oposició |
Com a part de la coalició Dreta Unida, que va guanyar 194 escons en total. |
Senat
[modifica]Any | Escons | +/– | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
2001 | 0 / 100 |
|||||
Com a part de la coalició Senat 2001, que va guanyar 15 escons | ||||||
2005 | 49 / 100 |
49 | ||||
2007 | 39 / 100 |
10 | ||||
2011 | 31 / 100 |
8 | ||||
2015 | 61 / 100 |
30 | ||||
2019 | 48 / 100 |
13 | ||||
2023 | 34 / 100 |
14 |
Parlament Europeu
[modifica]Any | Vots | % | Escons | +/– |
---|---|---|---|---|
2004 | 771,858 | 12.7 (#3) | 7 / 54 |
|
2009 | 2,017,607 | 27.4 (#2) | 15 / 50 |
8 |
2014 | 2,246,870 | 31.8 (#2) | 19 / 51 |
4 |
2019 | 6,192,780 | 45.38 (#1) | 27 / 51 |
8 |
Referències
[modifica]- ↑ «Andrzej Duda, nombrado oficialmente presidente electo de Polonia» (en castellà). La Vanguardia, 29-05-2015.
- ↑ «Polònia i la revolució conservadora del segle XXI». La Directa, 20-02-2017. [Consulta: 25 juliol 2024].
- ↑ «Polònia tanca vuit anys de govern ultraconservador amb el retorn de Donald Tusk al poder». 324, 11-12-2023. [Consulta: 12 desembre 2023].
- ↑ «Offer to sell domain: prawapolityka.pl».