Vés al contingut

Elx Club de Futbol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Elx CF)
Infotaula d'organitzacióElx CF
(es) Elche Club de Fútbol Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
SobrenomIl·licitans
Franjaverds
Blanquiverds
Tipusclub de futbol Modifica el valor a Wikidata
Creació28 d'agost de 1922
com a Sociedad Deportiva Elche Foot-ball Club
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaSegona divisió espanyola de futbol
Instal·lació esportivaEstadi Martínez Valero: Elx . 31.388  Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Presidència Joaquín Buitrago Marhuenda
Entrenador principal Eder Sarabia
Propietat de Christian Bragarnik
Propietari de
Altres
Color          blanc, verd
Equipament esportiu
Lloc webelchecf.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: elchecf X: elchecf Instagram: elchecf Youtube: UCeY_BssoWHlT-juP90UcZZg TikTok: elchecf Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

L'Elx Club de Futbol (Elche Club de Fútbol, oficialment) és el principal equip de futbol de la ciutat d'Elx (Baix Vinalopó, País Valencià). Va ser fundat el 28 d'agost de 1922, a partir de la fusió de diversos clubs il·licitans.

L'Elx és el segon equip valencià amb més temporades en Primera Divisió al llarg de la història, només per darrere del València CF. En total ha disputat 22 temporades en primera divisió (39 en Segona), ocupant el 25a lloc històric del Campionat de Lliga estatal. La temporada 1958/59 va aconseguir el seu primer ascens a primera divisió, romanent dotze temporades consecutives i aconseguint un cinquè lloc com a millor classificació en 1964. En la competició estatal de copa (actual Copa del Rei), va aconseguir el subcampionat de Copa de 1969, enfrontant-se en la final disputada a l'Estadi Santiago Bernabéu a l'Athletic Club.

Història

[modifica]

L'Elx Club de Futbol va nàixer el 1922, mitjançant la unió de dos equips locals fundats el 1908, l'Sporting d'Elx i la Gimnàstica d'Elx. El seu primer nom va ser Societat Esportiva Elx Foot-ball Club, fins a l'any 1939 en què passà a anomenar-se Elx Club de Futbol.

A la temporada 59-60 debuta en Primera divisió, i a la temporada 67-68 el filial del club, l'Esportiu Il·licità puja a Segona divisió. A la temporada 87-88 l'Elx aconsegueix l'ascens de l'equip a Primera divisió i hi ha anat jugant de forma irregular pujant i baixant de categoria. Així ha jugat a primera les temporades 88-89 13-14, 14-15, 20-21, 21-22 i 22-23. La temporada 22-23 torna a baixar a Segona divisió on juga des de la temporada 23-24.

Orígens i primers anys

[modifica]

El 1920, després de dues dècades de futbol local, a Elx hi convivien nombrosos equips enquadrats a competicions locals, alguns d'ells viatjaven o rebien altres equips de poblacions properes. Els més importants foren: La Estrella, Blanco y Negro, La Lira, El Eclipse, Hèrcules, Popular, Español, Quiles y Rodríguez, A. Sporting Illicitano "La Sportiva", Gimnástica i especialment, l'Illice, el més fort i millor organitzat.

Enmig d'aquell ambient d'exaltació, no tardà a sorgir la idea de formar un sol equip que porte el nom de la ciutat als nombrosos derbis que se celebraven davant d'equips de poblacions properes. La revista Nueva Illice demana el sis d'agost de 1922, la intervenció de l'Ajuntament "per a formar una potent selecció il·licitana que s'enfronte amb èxit al Bellas Artes d'Alacant". L'Alcalde Lorenzo Fenoll Serrano urgeix als clubs locals a prestar als seus millors jugadors per a poder formar un bon equip.

Des del principi es discuteix sobre quin dels dos equips més importants (Gimnàstica i Illice) havia de convertir-se en l'equip hegemònic. Les divisions eren profundes i les postures irreconciliables. Cal tenir en compte no només les rivalitats, personalismes i vanitats fruit de vint anys de competició esportiva, també les barreres socials. Mentre que la burgesia estava representada al Illice, la classe obrera donava suport a la Gimnàstica. Finalment a finals d'agost i probablement coincidint en les festes patronals, es va produir la reunió definitiva a la cova on els germans Albarranch guardaven la pólvora de la pirotècnica que regien, a la vora del riu Vinalopó (aproximadament a l'altura dels actuals jutjats), així el 1923 va nàixer l'Elche Football Club.[1] En un començament els seus colors serien el blanc, el seu primer camp oficial "El Cementeri" i la seu social seria al carrer Hospital, als baixos del Coro Clavel. Es va fer càrrec de la formació del primer equip un dels cofundadors en Pedro Sánchez.

Estadi

[modifica]
Vista de l'Estadi Martínez Valero durant un partit entre l'Elx CF i el CD Tenerife

Des del 8 de setembre de 1976 l'Elx CF juga els partits a casa a l'Estadi Martínez Valero, un dels més importants i grans del País Valencià, ja que té capacitat per a 38.750 espectadors, tots asseguts, i les dimensions del terreny de joc són de 105 x 68 m.

Abans jugava a l'Estadi Altabix (inaugurat el 1926). A més, l'Elx CF disposa d'altres estadis, com el Camp del Clot, el Camp del Cementeri i l'Stadium d'Elx (Camp de Don Jeremies).

Assistència a l'estadi

[modifica]
  • Temporada 09/10:
    • Assistència mitjana: 8.892 espectadors
      • Millor entrada: Elx-Vila-real B (32.752 espectadors)[2]
  • Temporada 10/11:
    • Assistència mitjana: 9.832 espectadors
      • Millor entrada: Elx-Granada (36.540 espectadors)[3]
  • Temporada 11/12:
    • Assistència mitjana: 8.800 espectadors
      • Millor entrada: Elx-Hèrcules (13.265 espectadors)[4]
  • Temporada 12/13:
    • Assistència mitjana: - espectadors
      • Millor entrada: Elx-[Futbol Club Barcelona B|]Barça B] (33.318 espectadors[5]

Himne

[modifica]

L'actual himne, ¡Mucho Elche! (en castellà), és interpretat pel cantautor local Pep Marcos.

Uniforme

[modifica]
  • Uniforme titular: Fins al 1927 l'equipació de l'Elx CF va ser samarreta blanca i pantaló blanc. A la temporada 1927 l'entrenador de nacionalitat txeca Anton Fivber va suggerir la incorporació de la franja verda horitzontal al pit per a, per una banda, ajustar-se als colors blanc i verd de la bandera, i per altra, diferenciar-se dels equips rivals. Des d'aqueix moment els colors blanc i verd han passat a estar identificats directament amb Elx. I així, els autobusos urbans, les papereres, els cartells de l'Ajuntament són blanc-i-verds. Els taxis, per exemple, són de color blanc amb una franja verda que els creua pel mig des del motor fins al darrere. De la combinació dels colors blanc i verd prové el malnom de "blanc-i-verds" amb què són coneguts els jugadors i l'afició del club.
  • Uniforme alternatiu: Com la primera, té una franja horitzontal. Però els colors són diferents, la samarreta, el pantaló i les mitges són blaves, i la franja és roja. És basat en els colors de la bandera de la ciutat, una senyera quadribarrada amb una meitat dividida en dos quadrants, el de dalt roig i el de sota blau. Mentre d'altres equips canvien constantment de segona equipatge, l'Elx CF s'ha mantingut fidel a la roja i blava durant els darrers.
  • Tercer uniforme: Aquesta equipació ha sigut utilitzat molt poques voltes, i en algunes temporades ni tan sols existeix. Consisteix en samarreta pantalons i mitges verdes, amb la franja blanca.

Palmarès

[modifica]

Promocions

[modifica]

Títols internacionals

[modifica]

Altres dades d'interés

[modifica]
  • Temporades a 1a: 24
  • Temporades a 2a: 40
  • Temporades a 2a B: 7
  • Temporades a 3a: 19
  • Millor posició a la lliga: 5é (1a, temporada 1963-64)
  • Pitjor posició a la lliga: 20é (1a, temporada 1988-89)
  • Major golejada a favor com a local:10-0 vs Gimnástica Abad, temporada (1944-45)
  • Major golejada a favor com a visitant: 9-4 vs SD Almansa, temporada (1957-58)
  • Major golejada en contra:
  • Jugadors amb més partits disputats:
  • Jugadors amb més gols:
  • Jugadors amb més títols:
  • Porter menys golejat:
  • Jugador amb més gols en un partit:

Filial

[modifica]

Elx Il·licità

[modifica]

L'Elx CF Il·licità és l'equip filial de l'Elx Club de Futbol, anomenat popularment Ilicitano. Juga en el grup III de la Segona divisió B

Altres seccions esportives

[modifica]

A la temporada 2012/13 l'Elx Club de Futbol va fundar un equip de Futsal anomenat Elx CF Sala.[6] Actualment participa en la segona divisió i juga els seus partits al pavelló Esperanza Lag.

Plantilla 2024-25

[modifica]
A 22 agost 2024[7]
N. Pos. Nac. Jugador
1 POR País Valencià Miguel San Román
2 DEF País Valencià Mario Gaspar
4 DEF Espanya Álex Martín
5 DEF Espanya John Chetauya
6 DEF Illes Balears Pedro Bigas
7 DAV Espanya Óscar Plano
8 MIG Espanya Raúl Guti
9 DAV Marroc Mourad El Ghezouani
12 DEF Espanya José Salinas
13 POR Argentina Matías Dituro
14 MIG Catalunya Aleix Febas
N. Pos. Nac. Jugador
15 DEF Espanya Álvaro Núñez
17 MIG País Valencià Josan
20 MIG Espanya Cristian Salvador
21 MIG Argentina Nicolás Castro
22 MIG Argentina Nico Fernández Mercau
23 DEF Catalunya Carlos Clerc
25 POR Catalunya Edgar Badia
27 DAV Espanya Yago Santiago
30 MIG Espanya Rodrigo Mendoza
 — DAV Uruguai Agustín Álvarez (cedit per la US Sassuolo)

Equip filial

[modifica]
Article principal: Elx Club de Futbol Il·licità
N. Pos. Nac. Jugador
26 DEF Espanya Matía Barzic
28 DAV Espanya Didac Castellá
29 MIG Espanya Luis Roldán
32 DAV Marroc Adam Boayar
N. Pos. Nac. Jugador
33 MIG Espanya Nico González
35 DAV Marroc Ali Houary
36 DAV República Dominicana Rafa Nuñez
37 MIG Espanya Mario Guilabert

Cedits a altres equips

[modifica]
N. Pos. Nac. Jugador
 — POR Argentina Axel Werner (al Rosario Central fins al 30 de juny de 2025)

Jugadors destacats

[modifica]

Entrenadors destacats

[modifica]

Presidents

[modifica]

Afició

[modifica]
Afició de l'Elx (partit Múrcia - Elx el 21 d'octubre de 2012)

L'Elx Club de Futbol pot presumir d'haver tingut una de les millors aficions d'Espanya, malgrat que en l'actualitat, per la situació esportiva del club (24 anys sense estar a 1a Divisió) ja no té aquest seguiment massiu d'antany, on es van arribar a registrar 70.000 espectadors a l'Estadi Martínez Valero en un partit de 2a Divisió que l'enfrontava al Cadis CF l'any 1981 i més recentment en el partit de la final de la promoció d'ascens a la Lliga BBVA celebrat el 18 de juny de 2011 on les grades de l'estadi van albergar 38.000 persones.

Actualment l'equip compta amb les següents penyes: Altzavares Nord (2008), Els Garrafons (1999), Els Patiors (1991), Elx Supporters (1994), Franja Verde (1998), Sentimiento Franjiverde (2009), Frente Franjiverde Guardamar (2012), Furia Franjiverde (2011), JoveElx (1982), Peña Franjiverde Vega baja (2010), Penya Altabix (2005), Zona 24 Arnal (2003), Brigadas Franjiverdes (2013) i Peña Popeye (2013).[8]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «1923-1953 La Fundación y los primeros pasos» (en castellà). Elx CF. Arxivat de l'original el 2011-10-03. [Consulta: 12∕10∕2011].
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.transfermarkt.es/es/elche-cf-villarreal-cf-b/index/spielbericht_958207.html](32.752 espectadors al Martínez Valero)(castellà)
  3. ↑ [enllaç sense format] http://www.transfermarkt.es/es/elche-cf-granada-cf/index/spielbericht_1113737.html](36.540 espectadors al Martínez Valero)(castellà)
  4. ↑ [enllaç sense format] http://www.transfermarkt.es/es/elche-cf-hercules-cf/index/spielbericht_1127141.html](13.265 espectadors al Martínez Valero)(castellà)
  5. ↑ [enllaç sense format] http://www.elchecf.es/cronica/barcelona-b--elche-cf2013 Arxivat 2013-06-07 a Wayback Machine.](33.318 espectadors al Martínez Valero)(castellà)
  6. ↑ «Presentación del Elche C.F. Fútbol Sala Fútbol Base». Arxivat de l'original el 2012-09-02. [Consulta: 26 abril 2013]. (Elx C.F. Sala)(castellà)
  7. ↑ «Plantilla Elche CF» (en castellà). Elche CF. Arxivat de l'original el June 4, 2023. [Consulta: 5 octubre 2020].
  8. ↑ Penyes Arxivat 2013-08-16 a Wayback Machine. de l'Elx CF

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elx Club de Futbol
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Elx_Club_de_Futbol&oldid=34030284»