Vés al contingut

`Abdu'l-Bahà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula persona`Abdu'l-Bahà

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fa) عَبدُالبَهاء
(ar) عَبْدُ الْبَهَاء Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fa) عَبّاس اَفَندی Modifica el valor a Wikidata
23 maig 1844 Modifica el valor a Wikidata
Teheran (Iran) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 novembre 1921 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Haifa (Israel) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHaifa Modifica el valor a Wikidata
ReligióFe bahà'í Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólíder religiós Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMunírih (1873–1921) Modifica el valor a Wikidata
ParesBahà'u'llàh Modifica el valor a Wikidata  i Ásíyih Khánum Modifica el valor a Wikidata
GermansBahiyyih Khánum
Mírzá Mihdí
Mírzá Muhammad `Alí
Díyá'u'lláh
Mirza Badi'u'llah Effendí Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 8471 Project Gutenberg: 8561 Modifica el valor a Wikidata

`Abdu'l-Bahà (persa: عبدالبهاء; àrab: عبد البهاء, ʿAbd al-Bahāʾ)[1] (Teheran, 23 de maig de 1844-Haifa 28 de novembre de 1921), nascut `Abbàs Effendí (persa: عباس أفندي) fou fill del fundador de la Fe Bahà'í, Bahà'u'llàh, i el seu successor al capdavant de la seva comunitat.

Va acompanyar al seu pare a l'exili i a la seva mort (1892) fou reconegut com a cap d'acord amb la voluntat del pare, però s'hi va oposar el seu germà consanguini Mírzá Muhammad `Alí que va formar una branca rival i va comprometre al seu germà que fou empresonat pels otomans fins al 1908. Llavors va començar a visitar països: Egipte (1910), Europa amb França i Gran Bretanya (1911) i Estats Units (1912) retornant a Gran Bretanya el setembre de 1912 i va seguir a França, Alemanya, Àustria i Hongria. A final de 1913 va anar a Palestina on va romandre fins a la seva mort.

Va escriure nombroses obres. Va morir a Haifa el 28 de novembre de 1921.

Notes

[modifica]
  1. Tot i que la transcripció simplificada en català del nom àrab seria Abd-al-Bahà, en el cas dels bahà'ís cal respectar el seu sistema de transcripció, amb l'única transformació de canviar l'accent tancat sobre la a, que indica una a llarga, per un accent obert, propi del català.

Referències

[modifica]