Planta farratgera
Per a altres significats, vegeu «Farratge (desambiguació)». |
Les plantes farratgeres, o simplement el farratge, són una espècie de planta o una barreja de plantes, cultivades per les seves parts vegetatives (fulles, tiges eventualment arrels), amb l'exclusió dels fruits i les llavors, i que són utilitzades en estat fresc, són conservades generalment per assecament per tal d'alimentar els animals de la ramaderia (bovins, caprins, porcs, ànecs, oques, conills i altres)
Farratge és una paraula documentada en llengua catalana des de 1364; derivada del llatí farrāgo, -agĭnis 'llavor per al bestiar', i que a la vegada deriva de far, farris 'blat'. Al País Valencià també són normatives les formes ferratja[1] (en femení: la ferratja) i ferratge.[2] Malgrat aquesta etimologia actualment no es considera que les llavors formin part del farratge sinó que, junt amb altres materials secs, ho són del pinso.
Composició
[modifica]Generalment el farratge el constitueixen plantes herbàcies, essencialment gramínies i secundàriament lleguminoses. El valor energètic dels farratges s'acostuma a donar en unitats farratgeres (UF) en comparació amb el valor energètic d'un kg d'ordi.
A Europa i als Estats Units d'Amèrica, els farratges que es donen als animals remugants són més sovint conreats en forma de prats, permanents o temporals. El consum de farratge es fa aleshores directament per pasturatge (a dent) durant l'estació de creixement de l'herba. També pot distribuir-se als animals estabulats.
Mètodes de conservació del farratge
[modifica]Per a fer front a les necessitats dels animals en tot temps, cal conservar el farratge per diversos sistemes, tres mètodes són utilitzats principalment:
- Assecament natural per a fer el fenc;
- Deshidratació farratge deshidratat, en bales o granulat ;
- l'ensitjat, sistema de conservació per la via humida, basat en una fermentació àcida més o menys controlada, emmagatzemant la matèria humida densament tancada en una sitja o en rotlles en el cas de la palla i el fenc. Pot haver-hi un risc de produir toxines fúnguiques o bacterianes, fins i tot de botulisme si queden atrapats en els vegetals per ensitjar animals tals com petits mamífers o ocells.
La FAO comptabilitza també com a farratge alguns productes forestals.
Llista de plantes farratgeres
[modifica]Plantes d'escarda
[modifica]- Bleda-rave farratgera, Beta vulgaris L. subsp. vulgaris, Quenopodiàcia
- Colinap, Brassica napus L. var napobrassica (L) Rchb., Brassicàcia
- Col farratgera, Brassica oleracea L. convar, acephala (DC) Alef., Brassicàcia
- Rave farratger, Raphanus sativus L. var. oleiformis Pers., Brassicàcia
- Pèsol farratger, Pisum sativum L., Fabàcia
- Dacsa farratgera, Zea Mays L., Poàcia
- Sorgo farratger, Sorghum sudanense Stapf, Sorghum bicolor (L.) Moench., Poàcia
Plantes de prat
[modifica]Gramínies
[modifica]- Agrostis L. (gènere)
- Escaiola de Canàries (Phalaris canariensis)
- Avena (gènere),
- Bromus (gènere)
- Cynodon dactylon (L.) Pers.
- Dactylis glomerata L.
- Festuca (gènere)
- Phleum (gènere)
- Phalaris aquatica L.
- Poa L. (gènere)
- Lolium (gènere)
- Alopecurus pratensis L.
Fabàcies
[modifica]- Fenigrec, Trigonella foenum-graecum L.
- Favó Vicia faba L.
- lotus (gènere)
- Alfals
- Melilot blanc
- Trepadella cultivada, Onobrychis viciifolia Scop.
- Hedysarum coronarium L.
- Trèvol (gènere)
- Vicia pannonica Crantz
- Vicia sativa L.
- Vicia villosa Roth.
Altres famílies
[modifica]- Facèlia, Phacelia tonacetifolia Benth, Hidrofil·làcia
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Les plantes fourragères pour les prairies — Web d'informació sobre plantes farratgeres.
- Associació francesa per la producció de farratge