Fortalesa de Ktènia
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Fortalesa  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Municipi de Sungurlare (Bulgària) | |||
| ||||
Ktènia (en búlgar: Ктения; grec: Κτένια) és una fortalesa romana i medieval en ruïnes, situada a 2,1 quilòmetres al nord del poble de Lozarevo, al municipi de Sungurlare, Província de Burgàs, al sud-est de Bulgària. En l'edat mitjana, Ktènia va canviar sovint de mans entre Bulgària i l'Imperi Romà d'Orient.
Les ruïnes de la fortalesa es troben al nord-est de la ciutat de Sungurlare, en la secció Grebenets dels Balcans orientals. En els temps antics i medievals va servir com una important posició defensiva que guardava el pas de Karnobat entre les muntanyes. Els castells veïns incloïen Rusokastro al sud-est i Aytos a l'est. No és clar si Ktènia és idèntica al castell anomenat Goloe, que es trobava a la mateixa regió, o si eren fortificacions separades.[1][2]
En 705 Ktènia va passar a formar part del Primer Imperi Búlgar quan l'àrea de Zagore va ser cedida a Tervel per l'Imperi Romà d'Orient. Quan l'Imperi Búlgar va ser restablit a finalitats del segle xii, Ktènia va estar una vegada més sota el control búlgar fins que va ser conquistada pels romans d'Orient durant la rebel·lió d'Ivailo (1277-1280). La fortalesa va ser recuperada per Bulgària després d'una guerra reeixida per l'emperador Todor Svetoslav I Terter (r. 1300-1321) en 1304. No obstant això, va ser perduda durant el període d'incertesa després de la prematura mort del seu fill Georgi Terter II (r. 1321–1322).[3] Ktènia va ser ràpidament recapturada pel nou emperador Miquel Xixman (r. 1323-1330) en 1324.[4] Després d'una altra breu ocupació romana d'Orient entre 1330 i 1332, va ser novament capturada pels búlgars després de la batalla de Rusokastro el 18 de juliol de 1332.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Momchilov, Dimcho «A Supposition About the Location of Medieval Ktenia» (en búlgar). Historical Review. Bulgarian Academy of Sciences, 47, 1-6, 1991, pàg. 37, 128 [Consulta: 1r desembre 2016].
- ↑ Bakalov, Georgi. History of the Bulgarians (en búlgar). 5. Trud, 2007, p. 167. ISBN 9789546212351.
- ↑ Andreev, pp. 255-256
- ↑ Andreev, p. 256
- ↑ Andreev, p. 268-270
Bibliografia
[modifica]- Andreev, Jordan; Lalkov, Milcho. The Bulgarian Khans and Tsars. Veliko Tarnovo: Abagar, 1996. ISBN 954-427-216-X.