Sanç d'Aragó i d'Hongria
 Pintura anònima del s. XVII amb el bisbe màrtir  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Sanç d'Aragó i d'Hongria c. 1250 valor desconegut |
| Mort | 21 octubre 1275 (24/25 anys) Martos (Província de Jaén) |
| Sepultura | Catedral de Toledo, a la Capilla de los Reyes Viejos (restes perdudes) |
 Arquebisbe de Toledo | |
| 21 agost 1266 – 21 octubre 1275 ← Sanç de Castella – Fernando Rodríguez de Covarrubias → Diòcesi: arquebisbat de Toledo | |
| Arquebisbe catòlic | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Es coneix per | Arquebisbe de Toledo; fill de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Toledo |
| Ocupació | sacerdot catòlic, arquebisbe catòlic |
| Orde religiós | Mercedaris |
| Bisbe i màrtir | |
| Celebració | Església Catòlica (culte limitat a l'àmbit de l'orde mercedari) |
| Festivitat | 21 d'octubre |
| Iconografia | Hàbit mercedari o robes de bisbe, palma de martiri, espasa clavada al coll |
| Família | |
| Família | Casa reial d'Aragó |
| Pares | Jaume el Conqueridor i Violant d'Hongria |
| Cronologia | |
| 21 octubre 1275 (Gregorià) | Battle of Martos (en) 
|
 | |
Sanç d'Aragó (Barcelona?, 1247 - Martos, Jaén, 1275), va ser un infant d'Aragó, fill de Jaume I el Conqueridor, i religiós mercedari, que fou bisbe de Toledo i va morir a mans dels sarraïns.[1] És considerat màrtir al si de l'Orde de la Mercè.[2]
Biografia
[modifica]Sanç fou el quart fill de Jaume I el Conqueridor i de la seva muller Violant d'Hongria. De ben petit encaminaren el seu camí vers la religió i ingressà a l'Orde de la Mercè.[3] Va ser molt amic de Pere Pascual.[4] Va arribar a ser ardiaca de Belchite i abat a Valladolid.
El 1266, només amb 16 anys, fou designat arquebisbe de Toledo, càrrec que desenvolupà fins al 1275;[5] el seu pare assistí en 1268 a la seva presa de possessió a Toledo.
Tot i no ser home d'armes, amb un petit exèrcit decidí aturar la invasió islàmica que avançava vers la seva terra natal. En 1275 fou capturat a la batalla de Jaén contra els musulmans del regne de Granada, i fou degollat a Martos (Jaén).[6][7]
La seva despulla fou sebollida a la Catedral de Toledo, a la Capilla de los Reyes Viejos. La tomba fou redescoberta en 1503 i es va descriure que que el bisbe estava revestit amb valuoses robes i joies. En 1947, però, en obrí els sepulcres del presbiteri, no es van poder trobar les restes de Sanç, ni de dues altres persones reials, sense que se sàpiga què va passar.
Referències
[modifica]- ↑ Montserrat, Jiménez Sureda. Crist i la història: Els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2015-05-19, p. 188. ISBN 978-84-490-5092-3.
- ↑ Bilches (S.I.), Francisco de. Santos y santuarios del Obispado de Iaen y Baeza ... (en castellà). por Domingo Garcia y Morràs, 1653, p. 136.
- ↑ Siumell, Josep Antoni Garí i. Biblioteca mercedaria, ó sea, Escritores de la Celeste, Real y Militar Órden de la Merced, redencion de cautivos, con indicacion de sus obras, tanto impresas como manuscritas ... (en castellà). los Herederos de la Viuda Pla, 1875, p. 23.
- ↑ «Santos y Santas Mercedarias» (en castellà). Hermanas Mercedarias. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ Stern, Josef; Robinson, James T.; Shemesh, Yonatan. Maimonides' "Guide of the Perplexed" in Translation: A History from the Thirteenth Century to the Twentieth (en anglès). University of Chicago Press, 2019-08-15, p. 84. ISBN 978-0-226-45763-5.
- ↑ Belenguer, Ernest. Jaume I i el seu regnat. Pags Editors, 2010-06-01. ISBN 978-84-9779-918-8.
- ↑ Cushing, Caleb. Reminiscences of Spain: The Country, Its People, History and Monuments (en anglès). Carter, Hendee and Allen and Ticknor, 1833, p. 7.