Leandro Faggin

Leandro Faggin
Biografia
Naixement	18 juliol 1933 ; Pàdua (Itàlia)
Mort	6 desembre 1970 (37 anys); Pàdua (Itàlia)
Nacionalitat	Itàlia
Activitat
Ocupació	ciclista de pista, ciclista
Nacionalitat esportiva	Itàlia
Esport	ciclisme en pista
Clubs professionals
	1957. Lygie ; 1958. Lygie i Atala-Pirelli ; 1959. Atala-Pirelli ; 1960. Lygie i Atala ; 1961. Ignis i Fides ; 1962. Atala, Gazzola-Fiorelli i Philco ; 1963-1964. Termozeta Dei ; 1965-1967. G.B.C. ; 1968. Kelvinator ; 1969. Scic
Participà en
Principals triomfs
Curses d'un dia	Campió del món de persecució; (1963, 1965, 1966) ; Campió d'Itàlia de persecució; (1957 a 1968) ; Campió d'Itàlia d'omnium (1959)

Leandro Faggin (Pàdua, 18 de juliol de 1933 - Pàdua, 6 de desembre de 1970) va ser un ciclista italià, que fou professional entre 1957 i 1969.^[1]

Especialista en el ciclisme en pista, fou doble campió olímpic als Jocs Olímpics de Melbourne de 1956, en el quilòmetre contrarellotge i en la persecució per equips, junt amb Valentino Gasparella, Antonio Domenicali i Franco Gandini; tres vegades campió del món de persecució individual i tretze vegades campió d'Itàlia, dotze d'elles en persecució de manera consecutiva entre 1957 i 1968.^[2]^[3]

Palmarès

1954
- Campió del món de persecució amateur
- Campió d'Itàlia de persecució amateur
1956
- Medalla d'or als Jocs Olímpics de Melbourne en quilòmetre contrarellotge
- Medalla d'or als Jocs Olímpics de Melbourne en persecució per equips
1957
- Campió d'Itàlia de persecució
1958
- Campió d'Itàlia de persecució
1959
- Campió d'Itàlia de persecució
- Campió d'Itàlia d'omnium
- 1r als Sis dies de Nova York (amb Ferdinando Terruzzi)
1960
- Campió d'Itàlia de persecució
1961
- Campió d'Itàlia de persecució
- 1r als Sis dies de Melbourne (amb John Young)
1962
- Campió d'Itàlia de persecució
1963
- Campió del món de persecució
- Campió d'Itàlia de persecució
1964
- Campió d'Itàlia de persecució
- 1r als Sis dies de Melbourne (amb Ferdinando Terruzzi)
- 1r als Sis dies de Milà (amb Rik van Steenbergen)
1965
- Campió del món de persecució
- Campió d'Itàlia de persecució
- 1r als Sis dies d'Adelaida (amb Joe Ciavola)
- 1r als Sis dies de Mont-real (amb Freddy Eugen)
1966
- Campió del món de persecució
- Campió d'Itàlia de persecució
- 1r als Sis dies de Mont-real (amb Freddy Eugen)
1967
- Campió d'Itàlia de persecució
1968
- Campió d'Itàlia de persecució
- 1r als Sis dies de Mont-real (amb Horst Oldenburg)
- 1r als Sis dies de Melbourne (amb Dieter Kemper)

↑ «FAGGIN Leandro». [Consulta: 8 desembre 2024].
↑ «Olympedia – Leandro Faggin». [Consulta: 8 desembre 2024].
↑ ONLUS®, Museo del Ciclismo Associazione Culturale. «Museo del Ciclismo - Leandro FAGGIN» (en italià). [Consulta: 8 desembre 2024].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leandro Faggin