Lobanovita

Lobanovita
Fórmula química	K₂Na(Fe2+₄Mg₂Na)Ti₂(Si₄O₁₂)₂O₂(OH)₄
Localitat tipus	mont Iukspor i Kukisvumtxorr
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DC.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DC.05
Dana	69.1.1.7
Heys	14.9.31
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,3327(2) Å; b = 23,1535(9) Å; c = 10,3775(4) Å; β = 99,615(1)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	groc palla a taronja
Duresa	3
Lluïssor	vítria
Densitat	3,161 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,658 nβ = 1,687 nγ = 1,710
Birefringència	δ = 0,052
Angle 2V	mesurat: 81,5° a 83°, calculat: 82°
Dispersió òptica	r < v forta
Impureses comunes	Mn, F, Ca, (Nb, Al, Ba)
Més informació
Estatus IMA	aprovat i publicat sense aprovació (N)
Codi IMA	IMA2015 s.p.
Any d'aprovació	2015
Símbol	Lbv
Referències

La lobanovita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la devitoïta. Rep el nom en honor del doctor Constantin V. Lobanov, un geòleg rus que va treballar a la península de Kola.

Va ser descrita per primera vegada el 1959 com "astrofil·lita fibrosa de color groc clar i verdós" per E.I. Semenov, amb unes mostres del mont Kukisvumtxorr (Rússia), rebent els noms astrofil·lita de magnesi i magnesioastrofil·lita.

Característiques

La lobanovita és un silicat de fórmula química K₂Na(Fe²⁺₄Mg₂Na)Ti₂(Si₄O₁₂)₂O₂(OH)₄. Es tracta d'una espècie publicada per primera vegada el 1963, i aprovada i rebatejada per l'Associació Mineralògica Internacional al nom actual l'any 2015. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lobanovita pertany a «09.DC - Inosilicats amb ramificacions de 2 cadenes senzilles periòdiques; Si₂O₆ + 2SiO₃ Si₄O₁₂» juntament amb els següents minerals: astrofil·lita, hidroastrofil·lita, kupletskita, niobofil·lita, zircofil·lita, kupletskita-(Cs), niobokupletskita, nalivkinita i sveinbergeïta.

Formació i jaciments

Quan va ser descrita per primera vegada, i batejada com magnesioastrofil·lita, es van fer servir mostres del mont Kukisvumtxorr, al massís de Khibini (óblast de Múrmansk, Rússia). L'any 2015 va ser formalment descrita com a nou mineral, amb mostres obtingudes al mont Iukspor, també al massís de Khibini. A banda d'aquests dos indrets, també ha estat descrita en altres muntanyes properes, totes elles a l'óblast de Múrmansk.