Maria Isbert
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 abril 1917  Madrid |
| Mort | 25 abril 2011 (94 anys) Villarrobledo (província d'Albacete) |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, actriu de cinema |
| Família | |
| Fills | Tony Isbert, José S. Isbert, Carlos Ysbert |
| Pare | José Isbert |
| Premis | |
   
| |
Maria Isbert (Madrid, 21 d'abril de 1917 - Villarrobledo, Albacete, 25 d'abril de 2011) va ser una actriu espanyola, filla del també actor Pepe Isbert, que la va introduir al món del cinema. Va rodar més de 250 pel·lícules, normalment amb un rol de personatge secundari i amb papers còmics. Durant la seva carrera va rebre diversos premis com la Medalla de Plata de les Belles Arts (1987) o l'Acadèmica d'Honor de l'Acadèmia de les Arts Cinematogràfiques d'Espanya (2008).[1][2]
Biografia
[modifica]Des de petita va tenir vocació per la interpretació, possiblement molt influenciada per la feina del seu pare, que va ser l'actor Pepe Isbert. Va estudiar en un prestigiós col·legi alemany, on va aprendre diversos idiomes, i, encara que el seu pare s'hi oposava i volia que Maria ingressés en el Cos de Duanes, ella no va renunciar al seu propòsit de ser actriu. De fet, als 8 anys ja havia pujat als escenaris representant un petit paper en l'obra "Nuestra Natacha", on treballava el seu pare, i va seguir interpretant alguns papers en diverses obres que es representaven en la companyia que pertanyia a la seva família.
Tot i treballar més tard en altres mitjans, l'actriu va romandre en els escenaris fins a mitjans de la dècada dels 80, encara que en casar-se el va abandonar durant uns anys per tenir cura de la seva família, cosa que no va fer amb el cinema, i va tornar l'any 1968 arran de la mort del seu espòs. Va representar un gran nombre d'obres, com Milagro de Londres, Lo mío es de nacimiento, El cianuro solo o con leche, Eugenia de Montijo, Bajo el mismo techo, Del dicho al hecho o Las siemprevivas se marchitan en otoño. L'última obra en què va participar va ser Patatús, l'any 1986. L'any 1944 Maria debuta a la pantalla gran, i ho fa de la mà del director Juan de Orduña, en la pel·lícula La vida comença a mitjanit, a la qual va seguir Ella, ell i els seus milions, del mateix director.
A partir d'aquí, l'actriu va protagonitzar un gran nombre de pel·lícules, moltes d'elles dels títols més coneguts del cinema espanyol i amb alguns dels millors directors de l'època, com Luis Buñuel, amb el qual va treballar en Viridiana o Luis García Berlanga a El verdugo. De la seva filmografia, molt extensa, podem citar interessants títols, com Recluta con niño, El indulto, Cómo está el servicio, Una chica casi decente, Tormento, Onofre, La guerra de papá, Tiempo de silencio, El bosque animado, Amanece, que no es poco, La duquesa roja, La ciutat dels prodigis, El florido pensil o Cuando España se desnudó.
Pel que fa a la televisió, va començar a treballar-hi començada la dècada dels 60, deixant notables interpretacions, la major part de les quals de caràcter còmic. Va participar en un gran nombre d'obres teatrals de les que es televisaven dins de programes com Cuentos y leyendas, Pequeño estudio, Hora once, Estudio 1 i similars. També va col·laborar en un gran nombre de sèries espanyoles de les més populars, com Anillos de oro, Brigada Central, Los ladrones van a la oficina, ¡Ay, Señor, Señor!, Manos a la obra, Hospital Central, 7 vidas, El comisario i diverses altres.
L'actriu, al llarg de la seva carrera, ha obtingut un gran nombre de premis i reconeixements, entre els quals destaquem el Premi concedit pel Cercle d'Escriptors Cinematogràfics, pel seu paper a Un hombre de negocios, la Medalla de Plata de les Belles Arts, així com el Premi Fotogramas de Plata i el Premi de la Unió d'Actors, tots dos a la seva carrera. L'actriu va tenir set fills, dels quals tres formen part del món del teatre, José S. Isbert, que és dramaturg i escriptor, i Tony i Carlos Ysbert, tots dos actors. María Isbert va morir el dia 25 d'abril de l'any 2011 a la localitat de Villarrobledo, a la província d'Albacete.[3]
Filmografia
[modifica]Cinema
[modifica]
|
|
Televisió
[modifica]
|
|
Premis
[modifica]| Any | Premi | Categoria | Títol | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 1946 | Cercle d'Escriptors Cinematogràfics, Espanya[4] | Millor actriu secundària | Un hombre de negocios | Guanyadora |
| 2002 | Cercle d'Escriptors Cinematogràfics, Espanya | Premi a la seva trajectòria | Guanyadora | |
| 2003 | Fotogramas de Plata | Premi especial | Guanyadora | |
| 2003 | Premi Unio d'actors, Espanya | Premi a la seva trajectòria | Guanyadora |
Referències
[modifica]- ↑ «María Vicenta Ysbert Soriano | Real Academia de la Historia». [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ «Mor l'actriu Maria Isbert als 94 anys». diari Ara, 25-04-2011.
- ↑ «Biografía de Maria Isbert» (en castellà). biografias. [Consulta: 15 febrer 2014].
- ↑ «María Isbert-Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 15 febrer 2014].