Ministeri d'Ultramar
El Ministeri d'Ultramar va ser el departament ministerial encarregat de la direcció de les colònies espanyoles que conformaven l'Imperi Espanyol.
Història
[modifica]El ministeri com a tal no es va crear fins a 1863, i fins llavors l'administració dels territoris ultramarins havia anat variant al llarg del temps. Procedent del Despatx de Marina i Índies va ser modificat durant el regnat de Felip V, quan va ser creat aquest despatx, al qual més tard se li uniria el de la Guerra. En el regnat de Carles III Ultramar va ser separat de Marina. Amb la Constitució de Cadis es va crear la Secretaria d'Estat i Despatx de Govern d'Ultramar, que es va mantenir fins a la tornada de Ferran VII com a monarca absolut, reprenent la seva antiga denominació al costat de Marina.
En 1836 la reforma de l'administració va propiciar l'aparició dels ministeris, no obstant això el govern d'Ultramar es va incloure dins de la Secretaria d'Estat i Despatx de Marina, Comerç i Govern d'Ultramar. El 1847 es va crear la Direcció general de Govern d'Ultramar inclosa dins en diversos ministeris fins a la seva conversió en ministeri específic. La Direcció general va ser suprimida a través del Reial decret del 30 de juny de 1856, però aquesta supressió no va durar gaire, ja que el Reial decret del 14 de juny d'aquest mateix any va restituir la Direcció general.
Finalment, mitjançant el Reial decret del 20 de maig de 1863, es va crear el Ministeri d'Ultramar encarregat de l'administració de les colònies espanyoles, excepte les atribucions d'Hisenda, Guerra i Estat, segons el Reial decret del 19 de maig de 1854. El Ministeri d'Ultramar es va mantenir fins que va ser suprimit mitjançant el Reial decret del 20 d'abril de 1899 a causa de la falta d'atribucions després de les pèrdues colonials, a conseqüència de la Guerra d'Independència cubana de 1898 i del Tractat hispanoalemany de 1899.
Entre 1885 i 1898, va ocupar l'edifici de la Presó de Corte, que el 1901 va passar a anomenar-se Palau de Santa Cruz, per albergar al Ministeri d'Estat.[1]
- Secretaria d'Estat i Despatx de Marina, Comerç i Governació d'Ultramar (1836-1847)
- Direcció general de Govern d'Ultramar (1847)
- Inclosa en el Ministeri de Governació del Regne (1847-1851)
- Inclosa en la Presidència del Consell de Ministres (1851-1854)
- Inclosa en el Ministeri d'Estat (1854-1856)
- Suprimit (1856)
- Inclosa en el Ministeri de Foment (1856-1856)
- Inclosa en el Ministeri d'Estat (1856-1858)
- Presidència del Consell de Ministres, Guerra i Ultramar (1858-1863)
- Ministeri d'Ultramar (1863-1899)
Llista de ministres
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ De Urbina, José Antonio. «Història del Palau de Santa Creu». Ministeri d'Afers exteriors i de Cooperació. Consultat el 23 de desembre de 2012.
- ↑ La Junta Revolucionària Interina va ser substituïda el 18 de juny de 1869 per una Regència dirigida per Francisco Serrano mentre es trobava un candidat al tron espanyol. Una vegada escollitAmadeu I de Savoia va seguir al capdavant de la Regència fins a l'arribada del rei a Espanya. Li substitueix al capdavant de la Presidència del Consell de Ministres Joan Prim
- ↑ Durant la Règencia-ministeri d'Antonio Cánovas del Castillo que governava en nom d'Alfons XII fins a seva arribada a España
- ↑ Vicente Romero Girón actuà primer com a ministre d'Ultramar fins al 10 de febrer de 1899 quan fou nomenat ministre de Foment assumint aquest ministeri els afers pendents d'Ultramar.
- ↑ Raimundo Fernández Villaverde actuant com a ministre d'Hisenda es va fer càrrec dels afers pendents d'Ultramar fins al cessament definitiu del ministeri mitjançant el Reial Decret del 20 de maig de 1899.
Bibliografia
[modifica]- Diccionari biogràfic de ministres Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. pel CSIC
- José Ramón de Urquijo y Goitia. Gobiernos y ministros españoles en la edad contemporánea. CSIC, 2001, p. 601.
- Gobiernos de España 1913 - 1931 a historialectoral.com
- Consuelo Maqueda. Atlas histórico de España, Volum 2, 1999.
- LOS GOBIERNOS DE ALFONSO XIII (17-V-1902/14-IV-1931)
- Pàgina dels governs d'Espanya de Lluís Belenes