Vés al contingut

Estadi Olímpic de Múnic

(S'ha redirigit des de: Olympiastadion)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Olympiastadion München
Imatge de l'interior
Imatge
Imatge aèria de l'Estadi Olímpic
Nom en la llengua original(de) Olympiastadion München Modifica el valor a Wikidata
EpònimJocs Olímpics d'Estiu de 1972 Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEstadi Olímpic, estadi de futbol i terreny de joc Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteGünther Behnisch i Frei Otto
Enginyer estructuralJörg Schlaich Modifica el valor a Wikidata
Obertura26 d'agost de 1972
Cronologia
Mundial de Futbol 1974
9 juny 1969 inici de construcció
2010 – 2011renovació Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura high-tech Modifica el valor a Wikidata
Cost137.000.000 DM
70.046.987 € Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMúnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMúnic
Map
 48° 10′ 23″ N, 11° 32′ 48″ E / 48.173055555556°N,11.546666666667°E / 48.173055555556; 11.546666666667
Format perKiosk Spiridon-Louis-Ring 25 in München (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Monument patrimonial arquitectònic
Data1997
IdentificadorD-1-62-000-7891
Monument patrimonial arquitectònic
Kiosk Spiridon-Louis-Ring 25 in München
Activitat
Coeficient UEFA
Propietat deMúnic Modifica el valor a Wikidata
Capacitat màxima69.250
OcupantJocs Olímpics d'Estiu de 1972
FC Bayern de Múnic
TSV 1860 München Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment
Lloc webolympiapark.de… Modifica el valor a Wikidata

L'Estadi Olímpic de Múnic (en alemany: Olympiastadion München, o simplement Olympiastadion)[1] és l'estadi que es construí a la ciutat de Múnic a Alemanya per als Jocs Olímpics d'Estiu de 1972. Ha esdevingut una de les obres cabbdals de l'arquitectura del segle xx. Té una capacitat de 69.250 espectadors.[2]

Disseny

[modifica]

Dissenyat per l'arquitecte alemany Günther Behnisch i l'enginyer Frei Otto, l'Olympiastadion va ser considerat revolucionari pel seu temps.[3] Es va construir amb marquesines de metacrilat subjectades per cables d'acer. Era primera vegada que es feia servir aquest mètode a gran escala. La idea era imitar la serralada dels Alps i establir una contrapart als Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 celebrats a Berlín sota el règim nazi. Els arquitectes volien simbolitzar la nova, democràtica i optimista Alemanya, fent-se evident amb el lema oficials dels Jocs: «Els jocs alegres» (en alemany: Die heitere Spiele).[4][5]

L'estadi fou construït per l'empresa Bilfinger Berger i va ser ignaugurat el 26 de maig de 1972.

Llegat post-olímpic

[modifica]

Després de la celebració dels Jocs Olímpics l'estadi fou utilitzat per a la celebració de la Copa del Món de Futbol de 1974 i el Campionat d'Europa de futbol 1988, les finals de la Copa d'Europa de futbol 1978-79, i de la Lliga de Campions de la UEFA en les edicions de 1992-93 i 1996-97.

Des de l'inici fou seu permanent del Fußball-Club Bayern München i TSV München von 1860, seu que van abandonaren el 2005 quan es va construir l'Allianz Arena per a la celebració de la Copa del Món de Futbol 2006.

Referències

[modifica]
  1. «Olympiastadion München - Sportstätte mit viel Historie».
  2. «olympiapark.de - Olympic Stadium Key Facts». Arxivat de l'original el 2019-04-15. [Consulta: 15 febrer 2022].
  3. «Die gebaute Utopie: Das Münchner Olympiastadion», 20-03-2014. Arxivat de l'original el 13 febrer 2015. [Consulta: 13 febrer 2015].
  4. Digitized version of the Official Report of the Organizing Committee for the Games of the XXth Olympiad Munich 1972 (Volume 2). proSport GmbH & Co. KG. München Ed. Herbert Kunze, 1972, p. 22 [Consulta: 13 febrer 2015]. «… the theme of the "cheerful Games"…» 
  5. «Ein Geschenk der Deutschen an sich selbst». DER SPIEGEL 35/1972, 21-08-1972. «… für die versprochene Heiterkeit der Spiele, die den Berliner Monumentalismus von 1936 vergessen machen und dem Image der Bundesrepublik in aller Welt aufhelfen sollen»
Partit de futbol del TSV 1860 München.

Enllaços externs

[modifica]
  • (alemany) Lloc oficial Arxivat 2010-03-09 a Wayback Machine.