Àtica

Per a altres significats, vegeu «Àtica (desambiguació)».

Àtica

Περιφέρεια Αττικής (el)
Tipus	regió de Grècia
Localització
38° 00′ N, 23° 42′ E
Estat	Grècia
Agència governamental	Administració descentralitzada d'Àtica
Capital	Atenes
Conté la subdivisió	Atenes Central South Athens Regional Unit (en) Unitat perifèrica d'Atenes Septentrional West Athens Regional Unit (en) unitat perifèrica d'Illes unitat perifèrica del Pireu Àtica Occidental Àtica Oriental
Població humana
Població	3.814.064 (2021) (1.001,57 hab./km²)
Geografia
Part de	Administració descentralitzada d'Àtica
Superfície	3.808,1 km²
Limita amb	Grècia Central Peloponès
Dades històriques
Anterior	Attica Prefecture (en)
Cronologia 1987 2011:  Programa Cal·lícrates
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+02:00 UTC+03:00
ISO 3166-2	GR-I
Codi NUTS	EL30
Lloc web	patt.gov.gr

L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia. Comprén l'àrea metropolitana d'Atenes, el centre de la qual és la ciutat homònima, capital nacional i municipi més populós del país. La regió és coextensiva amb l'antiga prefectura d'Àtica de Grècia Central i comprèn una àrea geogràfica més gran que la de l'Àtica històrica.

Localitzada al límit sud-oest de la Grècia Central, la regió de l'Àtica ocupa vora els 3.804 quilòmetres quadrats. A més d'Atenes, també incorpora dins dels seus límits els municipis de Eleusis, Mègara, Lavreotikí, Marató, així com una petita part de la península del Peloponès i també les illes de Salamina, Egina, Anguistri, Poros, Hidra, Spetses, Citera i Anticitera. A data de 2021, més de 3.800.000 persones viuen a l'Àtica, dels quals més del 95% són habitants de l'àrea metropolitana d'Atenes. L'any 2019 la regió tenia un IDH del 0,912, el més alt del país.

Geografia

Perifèria de l'Àtica a Grècia

L'Àtica és una península de forma triangular i llarga, de 50 quilòmetres (km) a la seua banda nord-oest, que forma la seua base terrestre a les prolongacions de la Grècia Central i avança per la mar Egea fins al cap Súnion 60 km endins. A la part oriental limita amb la llarga illa d'Eubea, a la perifèria de Grècia Central.

Les muntanyes, prolongació de les serralades de la Grècia Central, divideixen la península de l'Àtica en les planes de Pedión, Mesogea i Thriasia. Aquestes terres, que ocupen una àrea de més de 1.000 km², no són molt elevades ni molt contínues i no dificulten el trànsit entre les diferents planes. El riu més llarg de la regió és el Kifissos, i el punt més alt és el mont Parnes, amb 1.413 metres d'altitud.

Unitats perifèriques

Unitats perifèriques d'Àtica (2021)
Municipi Població Extensió Densitat Atenes Septentrional 601.163 138,78 4.315 Atenes Occidental 475.809 66,77 7.126 Atenes Central 1.002.212 87,27 11.796 Atenes Meridional 529.455 70 7.692 Àtica Oriental 516.549 1.517 332,02 El Pireu 443.196 51 8.905 Illes 74.651 878,9 84,93 Àtica Occidental 164.864 1.002 160,28 Total 3.814.064 3.808 995,92

Clima

Neu a Atenes (2021)

És entre una zona de clima mediterrani i subtropical, amb estius càlids i secs en general i amb baixes precipitacions, per això a l'estiu hi ha freqüents onades de calor. S'hi ha registrat el rècord de temperatura assolida a Europa, amb 48 °C el 1977. Les precipitacions anuals varien des dels 370 mil·límetres (mm) fins a més de 1.000 mm. Els hiverns són frescs i, en general, suaus a les zones baixes pròximes a la mar, però més forts a les muntanyes. Sovint hi han nevades inconvenients a algunes zones de la regió, com les darreres de gener de 2002, febrer de 2004 i gener de 2006, però no solen afectar l'àrea d'Atenes. La temperatura mínima absoluta de la regió és de 10,4 graus centígrads (°C) sota zero i fou registrada al barri atenenc de Votanikós, mentre que la temperatura més alta es registrà a l'aeroport de Tatoi amb uns 48 °C. Els incendis forestals i aiguats sobtats també són freqüents a la regió.

Història

En l'antiga Grècia, la regió, en forma de triangle, limitava al nord amb Beòcia, a l'est amb la mar Egea, a l'oest amb Mègara (estrictament, part de l'Àtica) i al sud amb el golf Sarònic.

Els seus habitants s'anomenaven atenencs, nom que actualment només designa els habitants d'Atenes.

El seu nom podria derivar de la ciutat principal, Atenes, o bé d'Akte ('península') i el seu derivat Àktika, tot i que la llegenda atribueix el seu origen a Acteó, o a Atis, filla de Cranau, segon rei mitològic d'Atenes. El primer rei de l'Àtica fou Acteu.

L'actual regió fou instituïda l'any 1987 després d'una reforma administrativa i, fins al 2010, comprenia les 4 prefectures d'Atenes, Àtica Oriental, el Pireu i l'Àtica Occidental. Amb el programa Cal·lícrates de 2010, els poders i l'autoritat de les regions o perifèries foren completament redefinits i estesos. Des de l'1 de gener de 2011, les perifèries són la divisió administrativa de segon nivell de Grècia. Tot i ser controlada per l'Administració Descentralitzada de l'Àtica, la perifèria és ara un ens d'autogovern amb unes competències i presuposts comparables amb les antigues prefectures. Des d'aleshores, la perifèria es divideix en vuit unitats perifèriques.

Administració i política

Governadors

Governador	Inici	Fi	Partit
Thánasis Tsimpúkis	1987	1989		n/a
N. Nikolarákos	1989	1990		n/a
Geórgios Vourdoumpas	1990	1991		ND
Giánnis Sgourós	2011	2014		MSP
Réna Dúru	2014	2019		CER
Giórgios Patúlis	2019	2023		ND
Níkos Khardaliás	2023			ND

Assemblea

Candidatura		2010	2014	2019	2023
	MSP/MpC	61	12	17	10
	ND	12	7	38	51
	QCP-GI	8	4
	PCG	8	5	8	10
	CER	4	61	20	12
	RPO	3
	VE	2	1	2
	ED	2	1
	AD		6	6	-
	ANT	3	1	2	0
	RG		2	3
	NM		1
	UP			1	0
	Ind			4	2
Diputats		103	101	101	85
Fonts:

Cultura

• Antiga comèdia àtica, tragèdia àtica, ceràmica àtica…
• Numeració àtica

Bibliografia

• «A'TTICA». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography (en anglès). Volum 1. Boston: Little, Brown & Company, 1854, p. 321-335 [Consulta: 3 gener 2013].