Micos del Vell Món
Cercopithecidae  | |
|---|---|
 papió anubis | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Superfamília | Cercopithecoidea |
| Família | Cercopithecidae Gray, 1821 |
| Tipus taxonòmic | Cercopithecus |
| Subfamílies | |
.svg?lang=ca){kind=icon}
Els micos del Vell Món[1] o cercopitècids (Cercopithecidae) són una família de primats inclosa dins del clade Catarrhini. Dins aquesta gran família es reconeixen vint-i-quatre gèneres i 138 espècies, la qual cosa la converteix en la família més gran de primats. Els gèneres de micos del Vell Món inclouen babuins (gènere Papio), còlobs vermells (gènere Piliocolobus) i macacos (gènere Macaca). Filogenèticament, estan més relacionats amb els hominoïdeus que amb els micos del Nou Món. Van divergir d'un avantpassat comú dels micos del Nou Món fa uns 45 a 55 milions d'anys.[2]
El mico més petit del Vell Món és el talapoin, amb un cap i un cos de 34–37 cm de llargada i un pes entre 0,7 i 1,3 kg. El més gran és el mandril mascle, d'uns 70 cm de llargada i amb un pes de fins a 50 kg.[3] Els micos del Vell Món tenen una varietat de trets facials; alguns tenen musells, alguns tenen el nas pla i molts presenten coloració. La majoria tenen cues, però no són prènsils.
Els micos del Vell Món són originaris de les actuals Àfrica i Àsia, habitants en nombrosos ambients: boscos tropicals, sabana, matolls i terreny muntanyós. Van habitar gran part d'Europa en el passat; avui en dia, els únics supervivents a Europa són les mones de Gibraltar. Es desconeix si són originàries de Gibraltar o han estat portades per humans.
Alguns micos del Vell Món són arborícoles, com els còlobs; d'altres són terrestre, com els babuins. La majoria són almenys parcialment omnívors, però tots prefereixen la matèria vegetal, que forma la major part de la seva dieta. La majoria són molt oportunistes, mengen principalment fruita, però també consumeixen gairebé tots els aliments disponibles, com ara flors, fulles, bulbs i rizomes, insectes, cargols, petits mamífers,[3] i escombraries dels humans.
Classificació
[modifica]- Superfamília Cercopithecoidea
- Família Cercopithecidae:
- Subfamília Cercopithecinae
- Tribu Cercopithecini
- Gènere Allenopithecus
- Gènere Miopithecus
- Gènere Erythrocebus
- Gènere Chlorocebus
- Gènere Cercopithecus
- Cercopithecus dryas
- Cercopithecus diana
- Cercopithecus roloway
- Cercopithecus nictitans
- Cercopithecus mitis
- Cercopithecus doggetti
- Cercopithecus kandti
- Cercopithecus albogularis
- Cercopithecus mona
- Cercopithecus campbelli
- Cercopithecus lowei
- Cercopithecus pogonias
- Cercopithecus wolfi
- Cercopithecus denti
- Cercopithecus petaurista
- Cercopithecus erythrogaster
- Cercopithecus sclateri
- Cercopithecus erythrotis
- Cercopithecus cephus
- Cercopithecus ascanius
- Cercopithecus hamlyni
- Cercopithecus neglectus
- Allochrocebus
- Tribu Papionini
- Gènere Macaca
- Macaca sylvanus
- Macaca silenus
- Macaca nemestrina
- Macaca leonina
- Macaca pagensis
- Macaca siberu
- Macaca maura
- Macaca ochreata
- Macaca tonkeana
- Macaca hecki
- Macaca nigrescens
- Macaca nigra
- Macaca fascicularis
- Macaca arctoides
- Macaca mulatta
- Macaca cyclopis
- Macaca fuscata
- Macaca sinica
- Macaca radiata
- Macaca assamensis
- Macaca thibetana
- Macaca munzala
- Gènere Lophocebus
- Gènere Rungwecebus
- Gènere Papio
- Gènere Theropithecus
- Gènere Cercocebus
- Gènere Mandrillus
- Gènere Macaca
- Tribu Cercopithecini
- Subfamília Colobinae
- Grup africà
- Gènere Colobus
- Gènere Piliocolobus
- Gènere Procolobus
- Grup Langur
- Gènere Semnopithecus
- Gènere Trachypithecus
- Grup T. vetulus
- T. cristatus group
- Grup T. obscurus
- Grup T. pileatus
- Grup T. francoisi
- Gènere Presbytis
- Grup Odd-Nosed
- Grup africà
- Subfamília Cercopithecinae
- Família Cercopithecidae:
Referències
[modifica]- ↑ Veracini i Garcia-Franquesa, 2010, p. 16.
- ↑ Perez, S.I.; Tejedor, M.F. «Divergence times and the evolutionary radiation of New World monkeys (Platyrrhini, Primates): an analysis of fossil and molecular data». PLOS ONE, vol. 8, 6, 6-2013, pàg. e68029. Bibcode: 2013PLoSO...868029P. DOI: 10.1371/journal.pone.0068029. PMC: 3694915. PMID: 23826358.
- ↑ 3,0 3,1 Brandon-Jones, Douglas. Macdonald, D.. The Encyclopedia of Mammals. Nova York: Facts on File, 1984, p. 370–405. ISBN 0-87196-871-1.
Bibliografia
[modifica]
- Veracini, C.; Garcia-Franquesa, E. «The primate collection at the Natural Science Museum of Barcelona (Spain)» (en anglès). Arxius de Miscel·lània Zoològica, 8, 2010, pàg. 15-52. DOI: 10.32800/amz.2010.08.0015.