Pterosaures

Pterosaures
Pterosauria
	; Anhanguera piscator, un pterosaure del Cretaci superior
Període
	Mesozoic; 228 Ma-66 Ma PreЄ Є O S D C P T J K Pg N
Estat de conservació
	Fòssil
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Chordata
Classe	Reptilia
Ordre	Pterosauria ; Kaup, 1834
Subordres
	Rhamphorhynchoidea; Pterodactyloidea;

Els pterosaures (Pterosauria) són un ordre extint de sauròpsids (rèptils) arcosaures que van tenir un gran èxit evolutiu des de fa uns 240 milions d'anys fins fa 65 milions. Van ésser els dominadors dels cels mesozoics^[1] abans que les aus els substituïssin després de la gran extinció del Cretaci-Paleogen.

Característiques

Les ales dels pterosaures eres molt diferents de les ales de les aus; així, les falanges del quart dit de la mà es va anar allargant progressivament i una pell molt fina que anava enganxada a aquest dit, feia d'ala per a poder volar.

Al final de l'húmer tenien el dit pteroide, una mena de dit situat horitzontalment que servia per a allotjar una petita membrana de pell que regulava la força dels corrents d'aire en passar per sobre l'ala. Una mena de pèls els recobrien tot el cos amb menys intensitat a les ales i es creu que tenien una visió molt aguda.

Els primers pterosaures tenien cinc dits als peus, la cua llarga i practicaven el vol actiu (bategant les ales) però els més moderns van perdre el cinquè dit, la cua es van reduir de 35 a 15 vèrtebres i van arribar al vol planat.

Història natural

Eren rèptils de sang calenta, germans dels dinosaures (però no pas dinosaures) amb una capacitat de volar excel·lent, fins i tot millor que la dels ocells moderns, amb un cervell força gros per a l'època en la qual visqueren, adaptats totalment al vol, eren ovípars i tenien cura dels seus nadons. Tots els pterosaures que es coneixen avui en dia eren piscívors, trobats a llocs que antigament eren mars, oceans, rius, llacs, aiguamolls, etc.