Ramnàcies
Rhamnaceae  | |
|---|---|
 Colletia atrox | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | drupa |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rhamnaceae Juss., 1789 |
| Tipus taxonòmic | Rhamnus |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Distribució | |
 | |
.svg?lang=ca){kind=icon}
Les ramnàcies (Rhamnaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les rosals (Rosales),[1] dins del clade de les fàbides, un subclade de les ròsides.[2]
Conté més de 1.000 espècies, agrupades en més de 60 gèneres. És una família cosmopolita, present a tots els continents especialment a les zones tropicals.[3]
Descripció
[modifica]Són arbres, arbusts, lianes i rarament herbes. Les fulles són simples i s'acostumen a disposar de manera oposada o en espiral. De vegades tenen modificacions a les tiges en forma d'espines o circells. Les flors poden ser unisexuals o hermafrodites, perígines o epiperígines amb hipant. El periant acostuma a tenir entre 4 i 5 pètals, tot i que en alguna espècie en manquen. A l'androceu sol haver-hi entre 4 i 5 estams i al gineceu habitualment hi ha entre 2 i 3 carpels, que poden arribar a 5, igual que el nombre de lòculs. Les flors poden ser soitàries o agrupar-se en inflorecències cimoses, en tirs o en fascicle. El fruit pot ser una drupa, una càpsula o un esquizocarp.[4][5]
Taxonomia
[modifica]Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789, sota el nom de Rhamni, a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).[6][7]
Gèneres
[modifica]Dins d'aquesta família es reconeixen els 65 gèneres següents:[8]
- Adolphia Meisn.
- Alphitonia Reissek ex Endl.
- Alvimiantha Grey-Wilson
- Ampelozizyphus Ducke
- Araracuara Fern.Alonso
- Auerodendron Urb.
- Bathiorhamnus Capuron
- Berchemia Neck. ex DC.
- Berchemiella Nakai
- Blackallia C.A.Gardner
- Ceanothus L.
- Colletia Comm. ex Juss.
- Colubrina Rich. ex Brongn.
- Conalma G.L.Nesom
- Condalia Cav.
- Condaliopsis (Weberb.) Suess.
- Crumenaria Mart.
- Cryptandra Sm.
- Discaria Hook.
- Doerpfeldia Urb.
- Emmenosperma F.Muell.
- Fenghwaia G.T.Wang & R.J.Wang
- Frangula Mill.
- Gouania Jacq.
- Granitites Rye
- Helinus E.Mey. ex Endl.
- Hovenia Thunb.
- Jaffrea H.C.Hopkins & Pillon
- Johnstonalia Tortosa
- Karwinskia Zucc.
- Kentrothamnus Suess. & Overkott
- Krugiodendron Urb.
- Lasiodiscus Hook.f.
- Maesopsis Engl.
- Nesiota Hook.f.
- Noltea Rchb.
- Ochetophila Poepp. ex Endl.
- Oreorhamnus Ridl.
- Paliurus Mill.
- Papistylus Kellermann, Rye & K.R.Thiele
- Phylica L.
- Phyllogeiton (Weberb.) Herzog
- Polianthion K.R.Thiele
- Pomaderris Labill.
- Pseudoziziphus Hauenschild
- Reissekia Endl.
- Retanilla (DC.) Brongn.
- Reynosia Griseb.
- Rhamnella Miq.
- Rhamnidium Reissek
- Rhamnus L.
- Sageretia Brongn.
- Sarcomphalus P.Browne
- Schistocarpaea F.Muell.
- Scutia (Comm. ex DC.) Brongn.
- Serichonus K.R.Thiele
- Siegfriedia C.A.Gardner
- Smythea Seem.
- Spyridium Fenzl
- Stenanthemum Reissek
- Trevoa Miers ex Hook.
- Trichocephalus Brongn.
- Trymalium Fenzl
- Ventilago Gaertn.
- Ziziphus Mill.
Referències
[modifica]- ↑ Byng et alii., 2016, p. 16.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ «RHAMNACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ Simpson, 2019, p. 325.
- ↑ «Rhamnaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ «Rhamnaceae Juss.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ Jussieu, 1789, p. 376.
- ↑ «Rhamnaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 26 maig 2024].
Bibliografia
[modifica]- Simpson, Michael G. Plant Systematics (en anglès). 3a. ed.. Academic Press, 2019. ISBN 978-0-12-812628-8.
- Jussieu, Antoine-Laurent. Genera Plantarum, secundum ordines naturales disposita juxta methodum in Horto Regio Parisiensi exaratam (en llatí i francès), 1789.
