Vés al contingut

Unió, Progrés i Democràcia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: UPyD)
Infotaula d'organitzacióUnió, Progrés i Democràcia
Dades
Nom curtUPyD Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític espanyol Modifica el valor a Wikidata
Ideologiasocioliberalisme
europeisme
patriotisme
antinacionalisme
centralisme
constitucionalisme
progressisme
reformisme
centrisme radical
secularisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentrisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació26 setembre 2007
Data de dissolució o abolició6 desembre 2020 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membres880 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
  • C/ del Desengaño, 1228004 Madrid
  • Madrid
PresidènciaRosa Díez González (2007–2015)
Andrés Herzog (2015–2016)
Gorka Maneiro Labayen (2016–2017)
Cristiano Brown Sansevero (2017–2020) Modifica el valor a Wikidata
Part deAliança dels Liberals i Demòcrates per Europa Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webupyd.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Union.Progreso.y.Democracia X: UPYD Instagram: upyd_es Youtube: UCxvyhTVufyLUvUdBrAKxkWA Modifica el valor a Wikidata

Unió, Progrés i Democràcia[1] (en castellà: Unión, Progreso y Democracia,[2] acrònim: UPyD)[nota 1] va ser un partit polític espanyol fundat el 2007. Va ser inscrit en el registre de partits del Ministeri de l'Interior el 26 de setembre de 2007. Va obtenir un diputat per la circumscripció de Madrid en la persona del seu cap de llista i exdirigent del PSOE, Rosa Díez, en les eleccions generals de 2008, obtingueren un total de 306.079 vots i van convertir-se en la cinquena força política per nombre de vots d'Espanya (la novena pel que fa al nombre de diputats). Entre els seus promotors es troben el catedràtic i ex president del Fòrum Ermua Mikel Buesa i els filòsofs Carlos Martínez Gorriarán i Fernando Savater.

Mikel Buesa i Rosa Díez —en una presentació del partit el 2007 i en una entrevista periodística, respectivament— han explicat l'origen dels tres conceptes que constitueixen la denominació del partit: "Unió", per raó de la seva «defensa incondicional de la unió d'Espanya com a condició necessària per a la igualtat davant la llei de tots els espanyols». "Progrés", perquè afirmen ser «un partit progressista respectuós amb la llibertat individual». I "Democràcia", a causa de la seva «aposta per la regeneració radical de la democràcia».[3][4][5] Rosa Díez, Fernando Savater, Carlos Martínez Gorriarán i Juan Luis Fabo s'encarregaren de decidir el nom del partit i d'inscriure'l al registre de partits polítics. Escolliren Unió, Progrés i Democràcia, en paraules de Rosa Díez, «perquè es trobava a faltar un partit que fes la necessària pedagogia democràtica i defensés sense complexos aquests conceptes a Espanya. Perquè, efectivament, hi falta unió entre espanyols, hi falten polítiques progressistes i hi ha molt camí per recórrer fins a aconseguir una democràcia de qualitat».[6]

El partit es va dissoldre en desembre de 2020 quan un jutjat del mercantil va decretar la seva liquidació.[7]

Història

[modifica]

Orígens

[modifica]
Logotip del partit (2007-2015)
Fernando Savater a la Casa de Campo de Madrid. Acte fundacional.

El dissabte 19 de maig de 2007 es van reunir 45 persones a Sant Sebastià amb l'objectiu de debatre sobre la necessitat i possibilitat de crear un nou partit polític que fes enfront dels dos principals partits a nivell estatal: el Partit Popular (PP) i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). En la reunió, la majoria dels presents eren bascos, molts d'ells amb una llarga experiència en organitzacions polítiques, sindicals i cíviques, en molts casos procedents de l'àmbit de l'esquerra, però també de tradició liberal i ciutadana. Després de dita reunió, van prendre la decisió de posar en marxa un projecte polític d'àmbit estatal que rebutgés el reconeixement de les nacionalitats basca, catalana, gallega i de cap altra dintre de la nació espanyola.

Per a això el primer que es va fer va ser crear una associació, Plataforma Pro. Per a això es van donar xerrades de presentació del projecte per tot Espanya exposant els objectius del partit que es crearia, entre els quals destacaven:

  • la lluita contra ETA i qualsevol tipus de terrorisme;
  • la regeneració de la democràcia a Espanya;
  • l'oposició al «nacionalisme obligatori», és a dir, a l'obligatorietat de ser nacionalista espanyol o nacionalista perifèric;
  • la reforma de la Constitució. El seu objectiu seria reforçar les llibertats ciutadanes i la igualtat, amb independència de la comunitat autònoma en la qual es visqués, al seu judici amenaçades.

Entre els membres o col·laboradors de dita Plataforma es trobaven el filòsof Fernando Savater, el portaveu de Basta Ya!, Carlos Martínez Gorriarán (que n'era el coordinador), o l'eurodiputada del PSOE Rosa Díez. Aquesta última, va anunciar el seu abandó de les files del PSOE a l'agost de 2007 per a involucrar-se definitivament en el projecte. Altres grups que van manifestar el seu suport a la Plataforma van ser el partit Ciutadans-Partit de la Ciutadania, especialment els seus membres Arcadi Espada, Albert Boadella i Xavier Pericay, i l'Associació Basta Ya!, de la qual procedeixen molts dels seus promotors.

A mitjans de setembre de 2007, el fins llavors president del Fòrum Ermua Mikel Buesa va anunciar el seu propòsit de participar en el partit polític sorgit de la Plataforma Pro.

Finalment, en un acte públic de presentació el 29 de setembre de 2007 en el Teatre-Auditori de la Casa de Camp de Madrid va quedar constituït el nou partit. En l'esmentat acte van intervenir el dramaturg Albert Boadella, el filòsof Fernando Savater, l'escriptor Mario Vargas Llosa i Rosa Díez. Van assistir el periodista Arcadi Espada, els antropòlegs Teresa Giménez Barbat i Félix Pérez Romera (els tres membres promotors de Ciutadans de Catalunya), l'historiador Antonio Elorza, el pintor Agustín Ibarrola i l'ex dirigent del Fòrum Ermua Mikel Buesa, el filòsof Carlos Martínez Gorriarán, els diputats de Ciutadans Albert Rivera i Antonio Robles, el catedràtic de Filosofia Aurelio Arteta, l'escriptor peruà Fernando Iwasaki, l'ex secretari general de la UGT Nicolás Redondo i el diputat autonòmic basc del PP Fernando Maura (aquest últim finalment es va incorporar a UPyD el dia 6 de novembre de 2007, passant a formar part del seu Consell de Direcció). Posteriorment es van unir al partit l'escriptor Álvaro Pombo, Ricardo Moreno Castillo o l'esportista Álvaro de Marichalar.

Altres col·laboradors del partit són personalitats com José Antonio de la Marina, Carlos Castilla del Pino, Luis Alberto de Cuenca, Alberto González Troyano, Antonio Lastra, Carmen Iglesias, José Luis Pardo, Ramón Rodríguez i José María Ruiz Soroa.[8]

I Congrés Ordinari de 2009

[modifica]
Cens electoral 4781 100%
Participació 1811 37,88%
Abstenció 2970 62,12%
Candidatura Cap de llista Vots %
1 Unió Rosa Díez 1417
78,24%
2 L'Alternativa Imprescindible Valia Merino 332
18,33%
Vots en blanc 62 3,42%
Vots vàlids 1811 100%
Vots nuls 0 0,00%
Font: UPyD.[9]

II Congrés Ordinari de 2013

[modifica]
Cens electoral 5278 100%
Participació 1303 24,69%
Abstenció 3975 75,31%
Candidatura Cap de llista Vots %
1 La Tercera Espanya Rosa Díez 1210
93,36%
Vots en blanc 86 6,64%
Vots vàlids 1296 99,46%
Vots nuls 7 0,54%
Font: UPyD.

Congrés Extraordinari de 2015

[modifica]
Cens electoral 4028 100%
Participació 1858 46,13%
Abstenció 2170 53,87%
Candidatura Cap de llista Vots %
1 Units per UPyD Andrés Herzog 802
43,28%
3 Renovadors Irene Lozano 745
40,21%
4 Aliança Magenta José Antonio Rueda 225
12,14%
2 Refundació i Manifest Julián Domínguez 61
3,29%
Vots en blanc 20 1,08%
Vots vàlids 1853 99,73%
Vots nuls 5 0,27%
Font: UPyD.[10]

Fracàs en les eleccions municipals autonòmiques i municipals de 2015

[modifica]

El partit va perdre la meitat de vots en les municipals, amb 232.478 vots i 128 regidors, contraposats als 464.824 vots i 152 regidors de 2011, fet que fa renunciar de portaveu a Rosa Díez,[11] i en un congrés extraordinari celebrat a Madrid fou escollit Andrés Herzog amb el 43% dels vots enfront Irene Lozano Domingo que va obtenir el 40%.[12]

A causa dels mals resultats electorals de les eleccions generals de 2015, en els quals no van obtenir representació al Congrés, Rosa Díez es va donar de baixa del partit, demanant un final digne per a la formació, i Andrés Herzog va demanar la dissolució del partit.[13]

Congrés Extraordinari de 2016

[modifica]
Cens electoral 1870 100%
Participació 845 45,19%
Abstenció 1025 54,81%
Candidatura Cap de llista Vots %
2 Avant! Gorka Maneiro 703
83,20%
1 Seguim Fernando Castellano 61
7,22%
Vots en blanc 81 9,59%
Vots vàlids 845 100%
Vots nuls 0 0,00%
Font: UPyD.

III Congrés Ordinari de 2017

[modifica]
Cens electoral 1339 100%
Participació 495 36,97%
Abstenció 844 63,03%
Candidatura Cap de llista Vots %
1 Sumem Cristiano Brown 240
48,88%
2 Innova Carmen Lamana 218
44,40%
Vots en blanc 33 6,72%
Vots vàlids 491 99,19%
Vots nuls 4 0,81%
Font: UPyD.

Congrés Extraordinari de 2019

[modifica]
Cens electoral 800 100%
Participació 180 22,50%
Abstenció 620 77,50%
Candidatura Cap de llista Vots %
2 Candidatura magenta Cristiano Brown 71
39,44 %
1 Construïm futur Carmen Serrano 70
38,89 %
3 Créixer de nou José Manuel Castaño 31
17,22 %
Vots en blanc 8 4,44 %
Vots vàlids 180 100 %
Vots nuls 0 0 %
Font: UPyD.

A les Eleccions generals espanyoles d'abril de 2019 el partit es va presentar en coalició amb Ciutadans - Partit de la Ciutadania,[14] sense obtenir representació.

Dissolució

[modifica]

El 6 de desembre de 2020 UPYD anunciaria la seva dissolució.[15] En el comunicat oficial exposaren que la situació política espanyola cada vegada més polaritzada i estrident, havia dificultat la consolidació d'"un centre progressista, transversal i moderat". La direcció del partit, però es comprometé a buscar noves fórmules de "tornar a ser una eina útil a la societat".

La formació ja havia rebut el 18 de novembre d'aquell mateix any la declaració judicial que confirmava la impossibilitat del partit de fer front a un deute que mantenia amb una extreballadora de la formació, i es donà també ordre per la cancel·lació de la seva inscripció al registre de partits polítics. La jutgessa notificà la petició d'UPYD de declarar-se en concurs de creditors donada la seva situació d'"insolvència" i la impossibilitat de "complir regular i puntualment" amb les seves obligacions "per falta de liquiditat i desequilibri patrimonial". Malgrat les intencions de sobreviure, la formació política no disposava tampoc de béns suficients per fer front al deute que havia contret ni d'emprendre un concurs de creditors, és per això que ja s'havia donat per extingida la societat "Unión, Progreso y Democracia".[16]

Ideologia

[modifica]

Ideològicament, UPyD no es defineix com un partit d'esquerres o de dretes i entre la seva massa electoral s'arrepleguen tant votants desencantats del Partit Socialista com votants amb una certa afinitat per la dreta política.[17] Ells declaren, al començament del seu Manifest Fundacional:

Partim d'un supòsit revolucionari: que els ciutadans no neixen sent ja d'esquerres o de dretes ni amb el carnet de cap partit en els bolquers. Anem encara més lluny, a risc d'escandalitzar els timorats: considerem els ciutadans capaços de pensar per si mateixos i de triar en conseqüència, d'acord amb les ofertes dels partits i la seva experiència de la situació històrica que vivim. Per tant no creiem que ningú estigui obligat a votar sempre el mateix o a resignar-se a les opcions polítiques vigents, quan ja l'han decebut anteriorment. Ser considerats d'esquerres o dretes no ens sembla el centre del problema, encara que ens apiadem cordialment de qui manca de millors arguments per a desqualificar l'adversari.

UPyD s'autodefinia com un partit progressista que reivindicava el transversalisme a l'hora de situar-se a l'espectre polític esquerra-dreta, defensant les idees que estimava progressistes d'ambdós eixos polítics.[18][19] Així mateix, el partit rebutjà expressament que el situessin en el centre polític.[20][21] Segons declarà la seva portaveu Rosa Díez, la formació és «progressista i transversal: té gent d'esquerres i de la dreta liberal».[22] Afirmen com a senyals d'identitat addicionals:

  • El «centralisme», definint-lo com «la centralització política de competències com l'educació, la sanitat, la gestió de l'aigua i la gestió dels transports en el marc d'un Estat unitari fort amb altres competències descentralitzades simètricament en les comunitats autònomes».[23]
  • El «constitucionalisme», definint-lo com «la defensa de l'Estat de dret espanyol a través del compliment de la Constitució Espanyola de 1978 en les regions en què es vulnera i els ciutadans no nacionalistes són discriminats i, simultàniament, a través d'una modificació dels articles instrumentals de la Constitució perquè els seus articles innegociables —aquells que proclamen la llibertat, la igualtat, la cohesió, la separació de poders i la protecció de tots els ciutadans espanyols davant una justícia independent— siguin efectius».[24]
  • La «democràcia liberal», definint-la com «el sistema de govern que millor coordina el poder amb els drets individuals».
  • L'«europeisme», definint-lo com «el desig d'avançar cap a un veritable federalisme europeu amb el concepte de ciutadania com a pilar fonamental».
  • El «laïcisme», definint-lo com «la defensa d'un Estat neutral davant les creences religioses, a excepció de l'islam i qualsevol altra religió que no sigui respectuosa amb els drets humans i el sistema jurídic espanyol, i també davant la creença dels qui no creuen en cap religió».[25][26]
  • El «monarquisme», definint-lo com «la defensa de la Monarquia Espanyola en la mesura que complís la seva funció i fos una monarquia austera, transparent i exemplar».[27]
  • El «no-nacionalisme», definint-lo com «l'oposició al nacionalisme obligatori».[28] Rosa Díez negà que el partit magenta s'identifiqués amb l'antinacionalisme, el nacionalisme espanyol i el postnacionalisme.
  • El «patriotisme espanyol», definint-lo com la defensa dels valors comuns —la justícia, la llibertat i la igualtat— i de la lleialtat entre conciutadans.[29][30] Rosa Díez defineix UPyD en oposició als partits nacionalistes perifèrics i independentistes del sistema polític espanyol com un partit «inequívocament nacional, amb un projecte únic per a tot Espanya».[31]
  • El «radicalisme», definint-lo com «el desig de transformar la política a fons i de fons des de les institucions».[32]
  • El «socioliberalisme», definint-lo com «el suport a una economia de lliure mercat subjecta a intervencions parcials de l'Estat per corregir les seves ineficiències en el terreny social, la qual cosa hauria compatibilitzat l'estat del benestar amb les llibertats individuals». Rosa Díez detallà que «el socioliberalisme era la doctrina política que definia millor UPyD perquè el partit aplegava elements del liberalisme polític i la socialdemocràcia».[33]

UPyD ha estat qualificada per la vasta majoria dels politicòlegs i mitjans d'informació com un partit de centre com l'Enquesta Social Europea o els periòdics britànics Financial Times i The Economist encara que ha estat situada excepcionalment en el centreesquerra per la politicòloga Donatella Maria Viola[34] i en el centredreta per l'Encyclopædia Britannica.[35] També, l'autoproclamada «transversalitat» d'UPyD ha estat identificada amb el centrisme radical.[36]

UPyD és un partit progressista que combina el socioliberalisme amb el centralisme des del centre de l'espectre polític. UPyD és un partit centralista que destaca per ser l'únic partit d'àmbit nacional que advoca activament per l'abolició dels règims forals en tot Espanya, fins i tot en aquelles regions que els posseeixen: Navarra i el País Basc.[37] Igualment, UPyD argumenta que l'extrema descentralització política de l'Estat de les Autonomies ha afeblit l'Estat del benestar i creat desigualtats al llarg del territori.[38][39] En consonància, UPyD vol adoptar un sistema federal simètric amb un alt grau de centralització política a Espanya.

UPyD defensa amb entusiasme la unitat d'Espanya i, doncs, és un enemic dels nacionalismes perifèrics i de l'existència de diverses identitats nacionals dins d'Espanya. El partit magenta és un defensor tan incondicional de la indissoluble unitat de la nació espanyola que dona suport a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per suspendre l'autonomia de Catalunya i a l'enjudiciament dels líders independentistes catalans pels delictes de rebel·lió i sedició.[40][41] Encara que UPyD és un partit progressista fortament caracteritzat pel seu rebuig als nacionalismes perifèrics, també té objeccions contra els nacionalismes dels Estats, inclòs el nacionalisme espanyol, perquè UPyD els considera una amenaça per al progrés de la unitat d'Europa.[42][43] UPyD és el partit més europeista d'Espanya i, en conseqüència, defensa la creació d'una Europa federal, que el partit magenta percep com una garant important dels drets individuals.

Rosa Díez durant un acte a Móstoles

Propostes fonamentals

[modifica]

Les seves propostes fonamentals, d'acord amb la seva terminologia, són les següents:

  1. Reforma de la Constitució espanyola de 1978, centrant-se en tres àmbits:
    1. Acabar amb l'Estat autonòmic.[44] UPyD advocava per un Estat unitari fort amb descentralització política com a model territorial,[nota 2] definint-hi clarament quines competències són exclusives de l'Estat i quines són transferibles a les comunitats autònomes o municipis.[47] La formació volia que totes les comunitats autònomes tinguessin les mateixes competències i capacitat legislativa i, doncs, secundava la centralització de les competències que concerneixen els drets fonamentals com educació, sanitat, justícia i fiscalitat, entre altres,[48][49] perquè considerava que l'Estat de les autonomies, a més de crear desigualtats regionals,[50] és «elefantiàsic, políticament inviable i econòmicament insostenible».[51] Un altre tret del model territorial d'UPyD fou la supressió dels règims forals de Navarra i el País Basc, juntament amb tots els drets històrics, establint un règim comú de finançament per a totes les comunitats autònomes.[52] Finalment, altres característiques destacables foren la supressió de les diputacions provincials, de les diputacions forals, de les Juntes Generals i de les comarques,[53][54] la fusió d'ajuntaments perquè els municipis tinguin una dimensió mínima de 20 000 habitants[55] i la monocameralitat de les Corts Generals després de l'eliminació del Senat.[56]
    2. Millora i reforç dels drets i obligacions individuals, definint-los estrictament iguals per a tots els ciutadans espanyols, sense desigualtats territorials, lingüístiques, ideològiques o religioses. Mitjançant la promoció d'un concepte unitari i centralitzador de la nació espanyola,[39] UPyD reivindica la unitat d'Espanya com «un instrument imprescindible per garantir la igualtat de tots els seus ciutadans».[57]
    3. Millora de la separació de poders, reforçant l'autonomia del poder judicial respecte a l'executiu i el legislatiu, consolidant la unitat del sistema judicial en tot el país, i cercant formes de garantir la independència i professionalitat dels Tribunals i Òrgans Reguladors de caràcter econòmic, eliminant la seva dependència del poder executiu.
  2. Convertir Espanya en un Estat laic, proposant la revisió dels actuals acords amb la Santa Seu, l'autofinançament de l'Església Catòlica i de la resta de confessions religioses i la total separació entre l'Església i l'Estat.[58] La laïcitat per a UPyD consisteix a «garantir un tracte just a totes les creences religioses legítimes, és a dir, compatibles amb els drets humans, l'Estat de dret i la democràcia».[25][59] UPyD esgrimeix que «l'islam no és una religió legítima perquè imposa la primacia de l'home sobre la dona, perquè no respecta tan sols la possibilitat que hom no sigui creient i, sobretot, a causa del seu rebuig a l'essència de la Declaració Universal dels Drets Humans, coadjuvant d'una declaració pròpia de drets humans que empara l'existència de pràctiques com la lapidació de les dones adúlteres i l'assassinat d'homosexuals a través de la xaria».[60][61] En consonància, UPyD advoca per la prohibició de l'ús dels vels islàmics (des del burca fins al hijab) en els espais públics perquè considera que són «una forma de sotmetre les dones als homes dintre de l'islam».[62][63]
  3. Reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), pretenent aconseguir la igualtat de cada votant independentment del seu lloc de residència, millorar la representació electoral dels partits minoritaris, infrarepresentats enfront dels majoritaris en el sistema electoral actual, i reduir la representació dels partits regionalistes i nacionalistes perifèrics. Aquesta reforma planteja el repartiment biproporcional de 350 escons del Congrés dels Diputats. Es triaria 1 diputat per cada província i 1 per cada ciutat autònoma donant un total de 52 i els 298 restants es redistribuirien en proporció a la població de cada província usant el mètode Sainte-Laguë. Tanmateix, l'assignació d'escons a cada partit es faria en funció dels vots obtinguts en el conjunt de les 52 circumscripcions, de manera que cap partit que hagi tret menys vots que un altre pugui rebre més escons que aqueix altre. Primer, es calcularia el valor del paràmetre r, equivalent al 0,25% dels vots vàlids totals. Als partits que haguessin superat r vots, se'ls restaria r i s'obtindria per a cada un els anomenats vots reduïts; en canvi, els partits que no haguessin assolit r vots no optarien al repartiment d'escons. Després, mitjançant la regla D'Hondt, 325 escons serien assignats en funció dels vots reduïts mentre que els 25 restants serien assignats en funció del quadrat dels vots reduïts per aconseguir l'equitat en la representació dels partits i compatibilitzar proporcionalitat i governabilitat. Finalment, s'utilitzaria el programa informàtic BAZI, elaborat en la Universitat d'Augsburg, per a distribuir els escons aconseguits per cada partit en les 52 circumscripcions.[64][65]
  4. Millores en l'ensenyança pública, promovent el laïcisme i la investigació científica així com erradicant la discriminació lingüística i assegurant la llibertat d'elecció de llengua en l'escolarització de totes les assignatures no lingüístiques a les comunitats autònomes amb llengua cooficial encara que garantint el bilingüisme, sent obligatori l'aprenentatge tant de la llengua espanyola com de la llengua regional per mitjà de l'assignatura Llengua i Literatura.[66] Juntament amb l'educació, rebutgen la discriminació lingüística en el tracte amb l'Administració i en tots els servicis públics.[67][68]
  5. Canvis en el sistema democràtic: un sistema electoral de llistes obertes i desbloquejades,[69] l'elecció directa dels alcaldes en una segona volta electoral com a mesura preventiva contra els pactes postelectorals que desvirtuïn la voluntat dels ciutadans,[70] la limitació de mandats per als càrrecs públics de caràcter executiu,[71] la impossibilitat d'acumular dos o més càrrecs públics[72] i l'enduriment del règim d'incompatibilitats dels exalts càrrecs.[73] Així mateix, suggereixen mesures que facin més transparent el finançament dels partits polítics i millorin la seva independència dels grans poders econòmics.
  6. Mesures per combatre el terrorisme que posin èmfasi en derrotar ETA, perseguint el seu finançament i censurant els seus canals de justificació política. En conseqüència, UPyD vol endurir la llei de partits per il·legalitzar els partits polítics que integren la coalició EH Bildu (Alternatiba, Aralar, Eusko Alkartasuna i Sortu) perquè els considera el braç polític d'ETA. El partit magenta esgrimeix que aquests partits no condemnen el terrorisme d'ETA i que fan apologia d'aquest, per exemple, quan diuen «presos polítics» als membres d'ETA empresonats.[74][75]
  7. Mesures econòmiques i socials que promoguin el desenvolupament i la competitivitat de l'economia espanyola, corregint les desigualtats regionals. Segons ells, l'Estat ha de millorar l'educació, formació i seguretat dels treballadors, propiciar la integració del mercat interior mitjançant les infraestructures, afavorir la investigació i innovació empresarial i garantir la llibertat i competència econòmica.
  8. Quant a la immigració, UPyD vol que la política immigratòria sigui assumida per la Unió Europea com a competència exclusiva.[76] Conseqüentment, demana a la Comissió Europea que inclogui Ceuta i Melilla en l'espai duaner europeu com territoris de ple dret i, per tant, com fronteres exteriors de la Unió Europea.[77] Així que, UPyD vol que Frontex obri delegacions en ambdós ciutats i impulsi el Pla de Fronteres Intel·ligents. La formació magenta dona suport a la creació d'una targeta europea de residència permanent que permeti als immigrants legals disposar d'un permís conjunt de residència i treball a la Unió Europea. El partit afirma que la immigració controlada és bona i necessària per a Europa a causa del seu envelliment demogràfic i reclama una política immigratòria comuna estrictament respectuosa amb el dret internacional i els drets humans que, a més d'incloure els criteris d'admissió i estada d'immigrants en funció de les necessitats laborals de la Unió Europea en el seu conjunt, inclogui un protocol d'actuació europeu per a contenir la immigració il·legal.[78][79] D'una banda, UPyD defèn un major control de la immigració en argumentar que cal protegir les fronteres espanyoles de Ceuta i Melilla.[80] El partit magenta creu que la Guàrdia Civil hauria de detenir els immigrants il·legals i repatriar-los legalment o tornar-los al país per on entraren sense vulnerar llurs drets humans, rebutjant les devolucions en calent i prohibint el tret de boles de goma i l'ús de concertines com a elements dissuasius.[79][81] D'altra banda, UPyD advoca per donar asil i protecció humanitària a les persones desplaçades fora dels seus països per conflictes armats i, doncs, defensa l'aplicació de sancions dissuasives contra els països membres de la Unió Europea que es neguin a rebre refugiats. Igualment, UPyD és partidària de destinar recursos econòmics per promoure la democràcia en aquells països en què no n'hi ha i fins i tot d'intervenir-hi militarment si els recursos econòmics són insuficients «per defensar i protegir els drets humans i que ningú hagi de sortir d'aqueixos països».[82] Finalment, el partit magenta pensa que no hi ha d'haver discriminació contra cap tipus d'immigració a l'hora d'acceptar immigrants o refugiats a Europa.
  9. Mesures en política mediambiental que facin compatible el desenvolupament econòmic i tecnològic amb la protecció del medi ambient i la biodiversitat. Entre aquestes mesures destaquen: l'ús de l'energia nuclear com una part important del mix energètic que, junt amb les energies renovables i la fracturació hidràulica, hauria de tenir Espanya,[83][84] la cessació de les subvencions a la mineria de carbó i el tancament de les explotacions mineres ineficients en costos,[85] la investigació sobre el canvi climàtic i les seves possibles mesures correctores i la millora de la legislació protectora d'espais naturals per frenar la destrucció del litoral i d'àrees naturals sensibles deguda a una urbanització abusiva o altres usos inadequats.
  10. Llei de l'avortament que despenalitzi l'avortament induït per motius íntims fins a un període de 14 setmanes o quelcom superior.[86] El termini definitiu seria establert per un consens medicocientífic basat en la detecció precoç de possibles malformacions. Més enllà d'aquest termini gestacional, UPyD només permetria avortar «en els supòsits d'inviabilitat del fetus i risc de mort de la mare amb l'objectiu de conciliar el dret de la mare a una maternitat consentida i la protecció jurídica del no nascut».[87] Al albir del partit, un embrió concebut per dues persones ja és un ésser humà i, per consegüent, l'avortament sempre és «un drama». Així doncs, UPyD argumenta que la regulació de l'avortament com un dret, en comptes de la seva despenalització sota certes condicions, és incompatible amb l'article 15 de la Constitució espanyola, que s'aplica al nasciturus segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional.[88] Per tant, creuen necessària una educació sexual primerenca dins de l'educació secundària que informi els alumnes de tots els mètodes anticonceptius existents per a prevenir els embarassos no desitjats i que, alhora, fomenti la noció que l'avortament ha d'evitar-se en la mesura que sigui possible.[89] Per acabar, UPyD està en contra que les menors d'edat puguin avortar sense el consentiment patern.[90]

Altres propostes

[modifica]
  • Pel que fa a la tauromàquia, UPyD dona suport a les curses de braus com festa taurina nacional i reclama que la regulació de la tauromàquia sigui competència exclusiva de l'Estat per impedir que cap tradició taurina pugui ser suprimida per les comunitats autònomes.[91] Tanmateix, UPyD està en contra que els festejos taurins rebin ajudes o subvencions públiques tant a nivell espanyol (municipal, autonòmic i estatal) com europeu,[92][93] demanant que sigui la societat espanyola qui decideixi el futur de la tauromàquia amb la seva assistència o inassistència a les places de braus[94] i oposant-se a la declaració de la tauromàquia com a Patrimoni Cultural.[95] Finalment, val la pena dir que UPyD està a favor de l'abolició del Torneig del Toro de la Vega i dels correbous.[96]
  • Transferir competències dels països membres de la Unió Europea al Parlament Europeu per construir una Europa federal, les institucions de la qual tinguin plena capacitat legislativa i estiguin sota control democràtic complet.[97] Igualment, UPyD és partidària de l'eliminació de l'intergovernamental Consell Europeu per promoure la supranacionalitat de la Unió Europea.[98] A més, la formació magenta aposta per la supressió de les seus del Parlament Europeu a Luxemburg i Estrasburg, concentrant tota la seva activitat parlamentària en una única seu a Brussel·les.[99]
  • El partit magenta defensa l'aprovació incondicional de partides pressupostàries concretes que reforcin els recursos humans i materials de les forces de seguretat i serveis d'intel·ligència espanyols per lluitar contra el terrorisme islamista en bones condicions.[100] A més, UPyD advoca per intervenir als països d'origen i, doncs, dona suport a una intervenció militar a Síria dins d'una resolució europea emparada per l'ONU a fi de combatre l'Estat Islàmic.[101][102]

Resultats electorals

[modifica]
Xifres d'àmbit estatal
Eleccions i data Vots % Representants Cap de llista
Eleccions generals espanyoles de 2008[103] 306.079 1,19 1 diputat Rosa Díez
Eleccions al Parlament Europeu de 2009[104] 451.866 2,85 1 europarlamentari Francisco Sosa Wagner
Eleccions municipals espanyoles de 2011[105] 464.824 2,06 152 regidors -
Eleccions generals espanyoles de 2011[106] 1.143.225 4,70 5 diputats Rosa Díez
Eleccions al Parlament Europeu de 2014[107] 1.022.232 6,51 4 europarlamentaris Francisco Sosa Wagner
Eleccions municipals espanyoles de 2015[108] 232.478 1,04 128 regidors -
Eleccions generals espanyoles de 2015[109] 155.153 0,62 0 diputats Andrés Herzog
Eleccions generals espanyoles de 2016[110] 50.247 0,21 0 diputats Gorka Maneiro
Xifres d'àmbit autonòmic
Eleccions i data Vots % Representants Cap de llista
Eleccions al Parlament Basc de 2009[111] 22.233 2,15 1 diputat Gorka Maneiro
Eleccions a l'Assemblea de Madrid de 2011[112] 189.055 6,32 8 diputats Luis de Velasco
Eleccions a la Junta General del Principat d'Astúries de 2012[113] 18.813 3,75 1 diputat Ignacio Prendes
Eleccions al Parlament Basc de 2012[114] 21.539 1,94 1 diputat Gorka Maneiro

Resultats electorals a Catalunya

[modifica]
Eleccions i data Vots % Representants Cap de llista
Eleccions generals espanyoles de 2008[115] 6.252 0,17 0 diputats Rosa Díez
Eleccions al Parlament Europeu de 2009[116] 15.720 0,80 - Francisco Sosa Wagner
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010[117] 5.418 0,17 0 diputats Antonio Robles Almeida
Eleccions generals espanyoles de 2011[118] 39.650 1,15 0 diputats Rosa Díez
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012[119] 14.614 0,40 0 diputats Ramón de Veciana Batlle
Eleccions al Parlament Europeu de 2014[120] 32.686 1,30 - Francisco Sosa Wagner
Eleccions generals espanyoles de 2015 8.554 0,23 0 diputats Andrés Herzog

Controvèrsies

[modifica]

Crítiques relatives a la ideologia d'UPyD

[modifica]

Des de la seva fundació, la ideologia del partit ha estat qüestionada. Per exemple, el politicòleg Ignacio Sánchez-Cuenca, professor titular de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, postulà que UPyD «no pretén combatre el nacionalisme basc i català amb arguments, sinó amb una bona dosi de nacionalisme espanyol», els retragué que identifiquen l'Estat de dret, que és neutral quant a l'organització territorial del poder, amb la igualtat de drets en tot el territori estatal i criticà la seva aposta per una llei electoral que «impedeixi els partits nacionalistes perifèrics tindre una important presència en el Parlament espanyol» perquè, al seu albir, lluitar contra els nacionalismes amb reformes institucionals significaria «sacrificar els elements més essencials de la nostra democràcia». Sánchez-Cuenca conclogué afirmant que «la mercaderia ideològica d'UPyD sembla clarament avariada». Aquestes opinions van ser rebutjades per Carlos Martínez Gorriarán, que va atribuir les crítiques de Sánchez-Cuenca a la «tergiversació» i a «atorgar a UPyD alegrement allò que a ell li agradaria que digués el nostre partit, no el que realment diu».[121] En la mateixa línia que Ignacio Sánchez-Cuenca, el periodista Javier Ortiz, difunt el 2009, cofundador del diari El Mundo i cap de la seva secció d'opinió entre 1992 i 2000, i, fins a la seva mort, columnista del diari Público va afirmar que UPyD, a més de centralista, és una iniciativa «nacionalista espanyola».[122] També, Albert Branchadell en un article d'opinió a El País ha situat UPyD en el «nacionalisme espanyol».[123]

Malgrat que ells es defineixin com «no nacionalistes» i «patriotes espanyols», el partit ha estat titllat de nacionalista espanyol, a més de per Ignacio Sánchez-Cuenca, Javier Ortiz i Albert Branchadell, per alguns escriptors com Monica Dorange,[124] José Ramón Montero i Ignacio Lago,[125] Jean-Pierre Cabestan i Aleksandar Pavković,[126] i a l'últim per l'associació acadèmica Consorci Europeu per a la Investigació Política (European Consortium for Political Research). Això probablement és a causa que UPyD, tot i el seu autoproclamat «no-nacionalisme», ha defensat postures comuns amb el nacionalisme espanyol, com és el fet de negar l'existència de nacions diferenciades a l'estat, fins i tot afirmant que l'única nació que existeix a Espanya és la «nació espanyola»,[127] una proposició no de llei on demanava al govern espanyol que recuperés per llei els topònims en castellà de les províncies, ciutats, municipis i accidents geogràfics a les comunitats autònomes que posseeixen llengua pròpia[128] i la modificació de l'article número 2 de la Constitució espanyola perquè no es faci cap distinció entre regions i nacionalitats reemplaçant aquests termes per comunitats autònomes i ciutats autònomes.[129]

Igualment, l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero va criticar UPyD perquè al seu parer el centralisme ha provocat encara més desigualtat que l'actual model autonòmic i alhora va apuntar que calia no confondre igualtat amb uniformitat.[130]

Des del Partit Popular, Ignacio González, fins i tot admetent la seva coincidència en temes com «la integritat territorial i la lluita contra el terrorisme», ha situat UPyD en l'extrema esquerra en la resta de qüestions,[131] i, d'altra banda, la militant del PSE-EE Gotzone Mora, pròxima a les tesis de Rosa Díez respecte a la negociació amb ETA i en les seves crítiques al president Rodríguez Zapatero, i que va demanar el vot per al Partit Popular en les eleccions municipals de 2007, va afirmar que «els postulats d'UPyD ja els defensa el PP»,[132] que «UPyD vol llevar l'espai polític i cívic al Partit Popular que és l'únic partit que ha defensat la idea d'Espanya reiteradament» i va acusar UPyD de ser un «submarí» del PSOE.[133]

UPyD ha estat també qualificada de populista pel discurs, actuació i personalisme de la seva líder,[134] qualificacions que han generat la resposta del partit.[135] Per part d'altres formacions ha alçat simpaties per ambdós extrems de l'espectre polític, des de la Falange Autèntica[136] fins a la Unificació Comunista d'Espanya.[137]

Es defineixen com a partit liberal-progressista i no nacionalista. Pel que fa a les polítiques socials, existeix un debat en el si del partit al voltant d'alguns temes conflictius, com l'adopció de nens per part de persones homosexuals: Savater, un dels ideòlegs, ha afirmat que accepta l'adopció per parelles homosexuals, però diu que «és immoral» plantejar nous naixements de nens mitjançant diverses formes (per exemple, mares de lloguer), ja que és una manera de negar el dret del nen a una filiació.[138]

Abandó i crítiques a l'organització d'antics membres

[modifica]

Diversos membres, impulsors i antics candidats del partit han abandonat l'organització per discrepàncies amb la direcció d'aquesta i entre altres qüestions han criticat la seva actitud, que l'han titllada de discriminatòria amb les veus crítiques. Entre ells es troben Mikel Buesa, Nicolás de Miguel, José Manuel Vidal i José Canedo.[139][140][141][142]

Cent cinquanta exmilitants d'UPyD van criticar que, al seu parer, la formació ha esdevingut un instrument al servici dels interessos personals del seu líder, Rosa Díez, i van qualificar-la de frau en un manifest conjunt.[143]

Crítiques de Francisco Sosa Wagner

[modifica]

L'eurodiputat i cap de llista d'UPyD en les eleccions europees del 2009 i 2014, Francisco Sosa Wagner, va criticar durament el funcionament intern de la formació magenta en un article d'opinió publicat en el diari El Mundo amb aquestes paraules: «UPyD hauria d'alliberar-se de les pràctiques autoritàries que nien en el seu si, pràctiques que desemboquen en l'expulsió constant d'afiliats o en la seva sepultura en vida quan decideixen romandre en les seves files acollits a un ominós silenci». «Unes pràctiques que es donen en tots els partits polítics i que en el cas d'UPyD es tradueixen en baixes o expulsions contínues d'afiliats o condemnes al silenci quan es discrepa amb la direcció». Un dia després d'haver publicat l'article, entrevistat en la COPE, Sosa Wagner va reiterar la seva menció de les «pràctiques autoritàries» en UPyD i va posar aquest exemple: «Vagi a la web oficial d'UPyD i cerqui el meu article. No el trobarà. Això no pot ser. Aquesta grossera manipulació de la informació no pot ser».

Rosa Díez es va mostrar «dolguda» davant de l'article de Sosa Wagner perquè allò que es diu en ell és, al seu parer, «injust i radicalment fals». Va esgrimir que li cridava l'atenció «que parlés d'autoritarisme qui havia votat més d'una vegada en direcció contrària al partit i no havia passat res». Rosa Díez va posar com a exemples que Sosa Wagner havia votat recentment a Juncker i que va votar un acord amb El Marroc sobre el Sàhara «en contra del criteri del partit». També, va afegir que se sentia dolguda perquè el seu article «no fa honor a la veritat i fa mal a un partit que fa primàries, que és transparent, que lluita per la regeneració democràtica i la practica».

Carlos Martínez Gorriarán va acusar Francisco Sosa Wagner de ser «corrupció política pura i dura». Irene Lozano va incórrer en la desqualificació personal de Francisco Sosa Wagner en una carta publicada en el diari El Mundo titulada Querido Paco, en ella va dir coses com «segons l'última enquesta del CIS, no et coneix ni el 12% dels espanyols, i la teva campanya és la pitjor valorada pels enquestats, que aprecien més l'executòria del partit» o «resultarà difícil que algú t'iguali en mesquinesa». Francisco Sosa Wagner va confessar que li havien «dolgut molt» les acusacions que Carlos Martínez Gorriarán, que el va titllar de «corrupte», i Irene Lozano, que el va titllar de «mesquí», van llançar contra ell. Va criticar que ningú li hagués demanat perdó i va denunciar que els «insults» que va rebre proven que hi ha «pràctiques autoritàries» i que la direcció d'UPyD no té «educació democràtica». Aleshores, Irene Lozano va demanar disculpes públicament a Sosa Wagner però Carlos Martínez Gorriarán va afirmar que no anava a disculpar-se i va tornar a qualificar-lo de «corrupte».

El 15 d'octubre del 2014, el Consell de Direcció d'UPyD va destituir Francisco Sosa Wagner de la presidència i càrrec de portaveu d'UPyD en el Parlament Europeu i va nomenar Maite Pagazaurtundúa com nova presidenta i portaveu. Álvaro Anchuelo va explicar que aquesta decisió va ser presa a causa de la negativa de Francisco Sosa Wagner de reunir-se amb la direcció del partit. Aquesta decisió va fer que, dos dies després, Francisco Sosa Wagner dimitís i renunciés a la seva acta d'europarlamentari i a la seva afiliació a UPyD, denunciant la «manca de llibertat» que hi havia en la formació.

Crítiques a UPyD pel col·lectiu homosexual

[modifica]

La Federació Espanyola de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB) va expulsar UPyD de l'Orgull Gai, ja que criticà que el partit no hagués votat a favor d'una resolució per a forçar a Lituània a reformar una llei que criminalitzava l'homosexualitat i la bisexualitat. Tanmateix, el partit va al·legar que el seu parlamentari va confondre's de botó a l'hora de votar, i que de seguida va iniciar els processos de rectificació perquè quedés constància del seu suport a favor de la resolució.[144] Una altra associació del col·lectiu homosexual, COLEGAS, va rebutjar aquesta expulsió per considerar la decisió pròpia d'«inquisidors roses».[145]

En qualsevol cas, UPyD s'ha posicionat a favor del matrimoni entre persones del mateix sexe i de la seva regulació legal tal com ara és a Espanya, i també ha participat en les celebracions del Dia de l'Orgull LGTB des de la seva creació en moltes ciutats espanyoles, incloent les Marxes de l'Orgull Gai de Madrid en què ha arribat a participar la seva portaveu nacional, Rosa Díez.[146] A més, UPyD demaní al PP que retirés el seu recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de Matrimoni Homosexual de 2005 que permet els matrimonis entre persones del mateix sexe a Espanya.[147]

Notes

[modifica]
  1. ↑ La denominació del partit porta normalment la coma omesa per una qüestió d'estilització o màrqueting. Igualment, el partit estilitza les seves sigles com UPYD des de l'any 2015.
  2. ↑ Fins al seu I Congrés al novembre del 2009, el partit magenta emprà el terme «Estat unitari i descentralitzat» per a definir el seu model d'Estat. Tanmateix, es decidí utilitzar el terme «Estat federal cooperatiu» en el I Congrés d'UPyD perquè els seus dirigents creien que un Estat unitari fort amb descentralització política és, tot i que no tingui un Senat, un Estat federal.[45][46]

Referències

[modifica]
  1. ↑ UPyD. "Sigla del partit polític Unió, Progrés i Democràcia" - És a dir
  2. ↑ «Unió, Progrés i Democràcia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Unió, Progrés i Democràcia. «La economía hace aguas por todos los lados, se ha aumentado la presión fiscal en un 2% del PIB» (en castellà). upyd.es, 18-12-2007. [Consulta: 6 setembre 2017]. «Mikel Buesa explicó el significado de la denominación del partido, “Unión porque somos un partido contra la disgregación política de la última legislatura y abogamos por la unión de España sin condiciones, Progreso porque somos un partido progresista de raíz liberal y socialdemócrata y, por otra parte, respetamos la libertad individual y de elección y Democracia porque es el sistema que alberga todas las identidades, podemos ser lo que queramos y lo podemos expresar libremente”»
  4. ↑ Navarro, Pedro Antonio «Rosa Díez: "El voto del desencanto nos vendrá desde la izquierda"» (en castellà). El siglo de Europa, núm. 754, 2007. Arxivat de l'original el 29 de juliol 2017. ISSN: 2254-9234 [Consulta: 29 abril 2016]. «Reivindicamos la unión; la unión es más que la unidad, en el sentido de compañeros, pero en el sentido etimológico del término, de acompañar, de trabajar juntos, de compartir. La unión, frente a un momento en que en España, lo que más se lleva –y parece que es lo más progre– es la diversidad. Creo que hay diversas posiciones, diversas historias, diversas culturas, pero tiene que haber una unión en la ley, tenemos que ser todos iguales. Queríamos expresar que la igualdad sólo es posible con la unión, con la unión en lo sustancial. Progreso, no hace falta que lo explique. Es nuestra apuesta; aunque sabemos que el término progreso no es una palabra de la que se deba apropiar nadie, pero nosotros venimos de la izquierda y no renunciamos a ello. Y, si bien es cierto que sabemos que muchas veces, en nombre de la izquierda, se hacen políticas que fomentan la desigualdad, como, por ejemplo, el Estatuto de Autonomía de Cataluña, que por mucho que se haga en nombre de la izquierda, no son políticas de progreso, nosotros reivindicamos las verdaderas políticas de progreso, las plantee quien las plantee, y rechazamos las políticas que tienen efectos reaccionarios, se planteen por quien se planteen. Y Democracia, porque es nuestra apuesta la regeneración democrática» Arxivat 29 de juliol 2017 a Wayback Machine.
  5. ↑ Mezcua, Unai «UPyD: «El magenta es necesario para crear otros colores, como lo es UPyD para la regeneración de la democracia»» (en castellà). ABC, 18-05-2015 [Consulta: 20 maig 2015]. «En las directrices que Díez envió a la agencia figuraba una fundamental, según explica Labarthe: «que en el logotipo estuvieran representados los conceptos e ideas que defendemos como Unión, Progreso y Democracia». En 2007, cuando Díez presentó UPyD arropada por Mikel Buesa, Carlos Martínez Gorriarán y Fernando Savater, desde el partido se justificó la elección del nombre porque defendería incondicionalmente la unidad de España, respetaría las libertades individuales y apostaría por una democracia «radical»»
  6. ↑ (castellà)Rosa Díez. Sí, aún hay mucho por regenerar. Arxivat 2017-08-11 a Wayback Machine., DSostenible
  7. ↑ «UPyD anuncia oficialmente su disolución 13 años después de su fundación» (en castellà). El Mundo, 06-12-2020. [Consulta: 6 juny 2021].
  8. ↑ Nou manifest espanyol d'intel·lectuals en favor del castellà, Racó Català, 23 de juny 2003 (consulta: 16-12-09).
  9. ↑ Unión, Progreso y Democracia. «Elección de los Órganos de Dirección de UPyD» (en castellà). upyd.es. Arxivat de l'original el 2011-11-04. [Consulta: 12 març 2017].
  10. ↑ Unión, Progreso y Democracia. «Elección del Consejo de Dirección de UPyD. Proclamación definitiva de resultados» (en castellà). upyd.es, 22-07-2015. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2016. [Consulta: 3 abril 2016].
  11. ↑ «IU y UPyD son las principales víctimas del cambio político» (en castellà). El País, 25-05-2015. [Consulta: 13 juliol 2015].
  12. ↑ Agència Catalana de Notícies; Diari de Girona. «Andrés Herzog liderarà UPyD en guanyar les primàries amb el 43% de vots». Diari de Girona, 12-07-2015. [Consulta: 13 juliol 2015].
  13. ↑ El País. «Rosa Díez se da de baja de UPyD y pide “un final digno” para el partido» (en castellà). El País, 08-02-2016. [Consulta: 30 juliol 2016].
  14. ↑ «Ciudadanos y UPyD sellan una alianza para ir juntos a las elecciones del 10-N» (en castellà). El Mundo, 07-10-2019. [Consulta: 6 juny 2021].
  15. ↑ «UPYD se despide reivindicando la Constitución y la Política de Calidad». UPYD, 06-12-2020 [Consulta: 7 desembre 2020].
  16. ↑ «Una jueza declara la extinción de UPyD y da orden para que desaparezca del registro de partidos». EuropaPress, 18-11-2020 [Consulta: 7 desembre 2020].
  17. ↑ Muñoz Mendoza, 2012, p. 65.
  18. ↑ Acosta, Carlos «"Me la refanfinfla si las propuestas de UPyD son de izquierda o de derecha"» (en castellà). El Día, 23-01-2011. ISSN: 1138-7580 [Consulta: 6 novembre 2024]. «Somos un partido progresista, laico y trasversal. Las políticas progresistas no son de izquierda ni de derecha. En nombre de la izquierda se ponen en marcha políticas que tienen efectos regresivos, como lo del cheque bebé, que igual lo podía cobrar la hija de Emilio Botín que su asistenta, por lo que era una medida injusta y desigual. Y al revés, en nombre de la derecha se ponen en marcha políticas con muy buenos resultados. No nos gustan las etiquetas detrás de las que, a veces, se esconde la nada. La gente debe juzgar por las consecuencias de las políticas que queremos poner en marcha: que nos apoyen tanto si parecen de izquierda como de derecha si creen que están bien. Por ejemplo, tener 17 sistemas educativos ha llevado a España a ser el país peor valorado en el informe PISA de la OCDE y retrocedemos año tras año. Que esta competencia esté en las autonomías ha dado mal resultado y habrá que revisarlo. ¿Es esto de derecha o de izquierda? No tengo ni idea, pero el PSOE y el PP no quieren tocarlo y prefieren mantener los 17 chiringuitos antes que apostar por el futuro de los jóvenes y del país. También hay que revisar la Justicia, la manera en la que se constituye el Tribunal Constitucional, que el CGPJ no esté elegido por cuotas de partidos. ¿Es esto de derecha o de izquierda? Me la refanfinfla, no sé. Pero es lo que hay que hacer»
  19. ↑ Maneiro Labayen, 2019 «Sin ubicarnos ni en la derecha ni en la izquierda («ni la izquierda ni la derecha son ideas platónicas, invulnerables al paso del tiempo y a los cambios sociales»), repetimos que somos nuestras propuestas («somos lo que hacemos, no lo que decimos que haremos o lo que decimos que somos») e hicimos un enorme esfuerzo en evitar cualquier etiqueta que supusiera una determinada ubicación ideológica, no tanto por razones estratégicas o electorales, sino por pedagogía democrática y por convencimiento político. Frente a ello, hablamos de progresismo: «Ser progresista es luchar contra las tiranías que pisotean la democracia formal, así como contra la miseria y la ignorancia que imposibilitan la democracia material». Ello hizo que se acercaran a UPYD personas con pensamientos políticos muy diversos, en ocasiones antagónicos, lo cual nos creó algún que otro problema. Reivindicamos, frente al dilema izquierda/derecha, la transversalidad política, concepto que nunca se llegó a entender del todo. Hubo durante mucho tiempo una pregunta que se repetía permanentemente cada vez que se nos entrevistaba: «Pero ¿qué sois, de izquierdas o de derechas?», lo cual, por cierto, nunca nos hizo reivindicar el centro. La propia Rosa Díez tenía dicho, con razón, que «el centro político es la nada». Todo lo cual hizo posible que en UPYD convivieran durante años desde liberales clásicos defensores del cuanto menos Estado mejor a izquierdistas de toda la vida»
  20. ↑ Benjumeda, Carlos «El partido de Rosa Díez rechaza que se le defina como "de centro"» (en castellà). Diario de Cádiz, 11-12-2007. ISSN: 2173-9315 [Consulta: 6 novembre 2024]. «Señaló que esta agrupación "es un partido transversal donde puede converger un socialdemócrata con una persona liberal", aunque advirtió que "nosotros no somos el centro, porque el centro es la nada", añadiendo además que "no somos ni derecha ni izquierda, sino transversal"»
  21. ↑ Limón, Raúl «“UPyD pacta políticas, no Gobiernos”» (en castellà). El País, 18-03-2012. ISSN: 0213-4608 [Consulta: 6 novembre 2024]. «Yo nací en el año 76, en los albores de la democracia y nunca he creído en la existencia de una izquierda y una derecha. Hay políticas que se acercan más al empresario y otras, más al trabajador. Pero no es el siglo XIX. Hay que hacer una apuesta por defender los servicios públicos y a los ciudadanos. Para resolver los problemas debemos estar los políticos y no para debates ideológicos sobre si soy más de derechas que de izquierdas. Podemos presumir de que en las estadísticas nuestro partido ocupa el centro absoluto. Pero tampoco sería justo decir que somos de centro. Somos un partido transversal y lo aplicamos en nuestras políticas. Cuando salen propuestas buenas, las apoyamos vengan de quien vengan»
  22. ↑ (castellà)Rosa Díez abre las puertas del nuevo partido a la "derecha liberal", Libertad Digital
  23. ↑ (castellà)UPyD dice que no contempla colaborar con UPN "ni antes ni después de las elecciones", Periodista Digital
  24. ↑ (castellà)Rosa Díez UPyD: "Nosotros somos profundamente constitucionalistas", YouTube
  25. ↑ 25,0 25,1 Redacció de El Pueblo de Ceuta «UPyD festeja su primer año como formación política en Madrid» (en castellà). El Pueblo de Ceuta, 30-09-2008. Arxivat de l'original el 7 de novembre 2015 [Consulta: 1r març 2016]. «Laico porque “un Estado democrático tiene que ser laico, es decir, neutral ante todas las creencias religiosas respetuosas con los Derechos Humanos y con nuestro sistema jurídico, y también ante la creencia de los que no creen en religión alguna» Arxivat 7 de novembre 2015 a Wayback Machine.
  26. ↑ Vilas, Raúl «Rosa Díez y UPyD respetan "todas las religiones excepto las que lapidan mujeres"» (en castellà). Libertad Digital, 22-01-2009 [Consulta: 1r març 2016]. «Ser laico no significa ser antirreligioso, yo no lo soy. El PSOE sí se comporta como un partido antirreligioso". En esta línea, dejó claro que "la laicidad es el respeto a las religiones que sean respetuosas con el Estado de Derecho porque algunas no lo son. Las que lapidan mujeres no lo son". Cuando Federico le pregunta si se refiere al Islam, responde: "Es evidente"»
  27. ↑ (castellà)UPyD apoya la monarquía en la medida que "cumpla su función" - Agencia Efe
  28. ↑ Martínez Gorriarán, Carlos. «Constitucionalistas» (en castellà). upyd.es, 27-11-2008. Arxivat de l'original el 5 de novembre 2011. [Consulta: 18 març 2016]. «A mediados de los ochenta se hacía urgente encontrar un término alternativo al de “no nacionalistas” que usábamos para distinguirnos del nacionalismo obligatorio»
  29. ↑ Díez, Rosa. «¿Quién defiende a España?» (en castellà). upyd.es, 03-12-2013. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2013. [Consulta: 15 abril 2017]. «ser patriota español no es otra cosa que defender los valores comunes, la lealtad entre conciudadanos»
  30. ↑ (castellà)Rosa Díez presenta a UPyD como el partido del voto útil, La Voz de Galicia
  31. ↑ (castellà)Rosa Díez asegura que hay suficientes ciudadanos descontentos como para conseguir hasta dos diputados nacionales por Burgos Arxivat 2012-11-20 a Wayback Machine. - Noticias de Burgos
  32. ↑ (castellà)"Somos un partido radical y profundamente institucional, hay que transformar la política a fondo y de fondo desde las instituciones" Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., UPyD
  33. ↑ «El día menos pensado - Rosa Díez: "Si fuera Rajoy hace tiempo que estaría negociando condiciones del rescate"» (en castellà). RTVE, 18-09-2012. [Consulta: 30 maig 2015]. «Dentro de Unión, Progreso y Democracia coexisten y conviven bien esas dos grandes familias del pensamiento político europeo: el liberalismo político y la socialdemocracia. Si hubiera que buscarle un adjetivo, pero es que no me gustan los adjetivos, pues diría que somos un partido, por las políticas que defendemos y no porque nos definamos así, pues que podríamos decir social liberal»
  34. ↑ Viola, 2015, p. 325 «In the 2008 general elections, a new small political party loomed on the national horizon, called Unión Progreso y Democracia UPyD (Union, Progress and Democracy). This centre-left party, founded by a former member of the Socialist party, Rosa Díez, opposes any form of asymmetrical 'federalism' or regionalization»
  35. ↑ Encyclopædia Britannica, 2014, p. 488 «and Union, Progress and Democracy (UPD, 7,7%) on the centre-right»
  36. ↑ Azagra Ros i Romero González, 2012, p. 120 «más el radical-centrismo de UPyD»
  37. ↑ Gillespie i Gray, 2015 «The Concierto has been subject to a growing number of attacks from both PP and socialist politicians in other ACs and from the most centralist party, Unión Progreso y Democracia (UPyD, Union Progress and Democracy) founded in 2007 —the only state-wide party actively to oppose the Concierto even in the Basque Country»
  38. ↑ Europa Press «El Congreso rechaza las propuestas de UPyD para reestructurar el Estado» (en castellà). Europa Press, 15-03-2012 [Consulta: 20 febrer 2016]. «La portavoz de UPyD ha insistido en la "necesidad de reestructurar el Estado de las autonomías, para no reestructurar, en el sentido de limitar, el Estado del Bienestar"»
  39. ↑ 39,0 39,1 Magone, 2009, p. 186 «The UPyD is against the devolution process in education and health, because it creates inequalities across the territory. The party advocates a centralising unitary concept of the Spanish nation»
  40. ↑ (castellà)Rosa Díez insta al Gobierno a "intervenir" Cataluña y "suspender" su autonomía, Europa Press
  41. ↑ (castellà)UPyD se querella contra los separatistas: "Hay que parar ya el golpe de Estado", Libertad Digital
  42. ↑ The Democratic Society. «Union, Progress and Democracy (UPyD)» (en anglès). demsoc.org. Arxivat de l'original el 1 de juliol 2015. [Consulta: 24 febrer 2017]. «Its key issue is opposition to nationalism, predominantly sub-state nationalism though it also has objections to Spanish nationalism»
  43. ↑ (castellà)UPyD: Los nacionalismos, estatales o separatistas, son la gran amenaza para la Unión Europea, UPyD
  44. ↑ (castellà)Rosa Díez: “Hay que elegir: O Estado de las autonomías o el Estado del bienestar”, El País
  45. ↑ Redacción de Navarra Confidencial «Los 23». , 08-02-2008 [Consulta: 26 desembre 2020]. «Se define como un partido nacional y que concibe España como una nación de ciudadanos libres e iguales de un Estado unitario y descentralizado integrado en Europa»
  46. ↑ Martínez Gorriarán, Carlos. «Las ventajas del federalismo», 19-10-2009. Arxivat de l'original el 24 de novembre de 2011. [Consulta: 26 desembre 2020].
  47. ↑ Europa Press «UPyD dice que la encuesta del CIS en la Región avala su propuesta sobre la necesidad de reformar el modelo territorial» (en castellà). Europa Press, 04-05-2013 [Consulta: 1r març 2016]. «Así, ha subrayado las propuestas de su partido para que haya un único modelo de financiación autonómico, eliminando los regímenes forales del País Vasco y Navarra, cuya financiación tenga como base la población de las distintas Comunidades y en el qual queden recogidas en la Constitución cuáles son las competencias exclusivas del Estado, entre ellas Sanidad y Educación, y cuáles son transferibles a las CCAA»
  48. ↑ (castellà)"Las competencias de educación, sanidad y justicia deben volver a ser del Estado" Arxivat 2016-03-22 a Wayback Machine., UPyD
  49. ↑ UPyD propone que el Estado recupere competencias fiscales para la igualdad, El Diario
  50. ↑ (castellà)UPyD denuncia el aumento de desigualdad en riqueza por habitante entre CCAA, con Extremadura y Euskadi en los extremos, Europa Press
  51. ↑ (castellà)Díez: "Tenemos un modelo de Estado elefantiásico, inviable e insostenible", Libertad Digital
  52. ↑ (castellà)“Suprimir la disposición adicional primera que consagra los derechos históricos de los territorios forales, por ser contrarios al valor superior de la igualdad que rige la Constitución y por consolidar una situación inaceptable de privilegio de unos españoles sobre otros, además de por pretender la existencia de derechos históricos anteriores a la Constitución, lo que es insostenible” Arxivat 2016-03-24 a Wayback Machine., UPyD (Resolucions polítiques del 1r Congrés)
  53. ↑ (castellà)Díez insiste en eliminar las comarcas y unir municipios, El Periódico de Aragón
  54. ↑ (castellà)UPyD plantea un Estado federal simétrico que se blinde frente al nacionalismo, Diario Vasco
  55. ↑ (castellà)Fusión de ayuntamientos y eliminación de Diputaciones Arxivat 2016-03-15 a Wayback Machine., UPyD
  56. ↑ El Correo. «"Gobernar es elegir, y Rajoy ha elegido amnistiar a los defraudadores en vez de perseguir el fraude"» (en castellà). upyd.es, 13-08-2012. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 10 març 2015]. «La portavoz de UPyD, que según la última encuesta del CIS es la política más valorada por los españoles, cree que la solución pasa por abordar reformas estructurales en el sistema institucional del Estado, entre ellas, la eliminación del Senado»
  57. ↑ Díez, Rosa «¿Quién defiende a España?» (en castellà). El País, 07-10-2013. ISSN: 0213-4608 [Consulta: 3 març 2016]. «Frente a quienes quieren construir una “patria” pequeña rompiendo la lealtad entre conciudadanos españoles, nosotros defendemos la unidad de la nación española como un instrumento imprescindible para garantizar la igualdad de todos los ciudadanos, unidos por vínculos de solidaridad y propietarios de todo el país»
  58. ↑ (castellà)"Hay que revisar el Concordato con la Santa Sede, pero sin aspavientos" Arxivat 2015-11-19 a Wayback Machine., UPyD
  59. ↑ «Discurso de Rosa Díez en la sesión de investidura de José Luis Rodríguez Zapatero» (en castellà). Libertad Digital, 09-04-2008 [Consulta: 1r març 2016]. «Creemos que hay que avanzar en la laicidad del Estado precisamente para garantizar un trato justo a todas las confesiones religiosas que sean compatibles con la democracia»
  60. ↑ «Rosa Díez: «Todos debemos someternos a la ley, desde el juez hasta el barrendero»» (en castellà). La Razón, 25-04-2010. Arxivat de l'original el 29 d’abril 2010. [Consulta: 9 juliol 2017]. «Respecto de lo de la islamización, no sé exactamente a que se refiere; si quiere usted decir que hay una especie de “buenismo acomplejado” en algunos políticos e instituciones al tratar de asumir como homologable una religión que sigue imponiendo la primacía del hombre sobre la mujer, o que no respeta la posibilidad siquiera de que alguien no sea creyente, que tiene su propia Declaración de Derechos Humanos (por no compartir lo sustancial de la Declaración Universal de Derechos Humanos), pues estoy de acuerdo en que es un despropósito; y son ganas de no llamar a las cosas por su nombre»
  61. ↑ «La Hora de Federico, con Rosa Díez». Libertad Digital, 22-01-2009. [Consulta: 9 juliol 2017]. «La laicidad es el respeto a las religiones que sean compatibles con el Estado de derecho porque todas no lo son. El islam es incompatible con el Estado de derecho porque defiende la lapidación de las mujeres y el asesinato de homosexuales y, por tanto, no merece mi respeto, ni tampoco lo merecen aquéllos que critican a la jerarquía eclesiástica católica pero jamás critican al islam»
  62. ↑ (castellà)Rosa Díez (UPyD), favorable a prohibir el velo islámico en espacios públicos, El Confidencial
  63. ↑ (castellà)UPyD critica la sentencia que avala el uso del burka en edificios municipales, El Periódico de Aragón
  64. ↑ (castellà)Así es la reforma electoral de UPyD, ABC
  65. ↑ (castellà)Proposición de Ley de UPyD para la reforma electoral, UPyD
  66. ↑ (castellà)Gorriarán: "Privar a un niño de una educación en lengua materna es un atentado contra sus derechos" Arxivat 2016-03-23 a Wayback Machine. - UPyD
  67. ↑ (castellà)UPyD planteará en el Congreso erradicar por ley la imposición lingüística - Libertad Digital
  68. ↑ (castellà)En defensa de la igualdad lingüística Arxivat 2016-03-19 a Wayback Machine. - UPyD
  69. ↑ (castellà)"Una reforma de la Ley Electoral no puede ser un parche para responder a un problema puntual", UPyD
  70. ↑ (castellà)UPyD exige que los dirigentes políticos asuman su responsabilidad política en el caso de corrupción policial, Europa Press
  71. ↑ (castellà)Rosa Díez: "En UPyD establecemos limitación de mandatos para nosotros mismos. Y defendemos que para los cargos institucionales ejecutivos esa limitación de mandatos se incorpore en la ley" - Andalucía Información
  72. ↑ (castellà)UPyD apuesta por la celeridad en sus propuestas de medidas anticorrupción - Te interesa
  73. ↑ (castellà)UPyD pide una regulación más estricta para evitar "puertas giratorias" como la que permite a Aznar negociar comisiones - Europa Press
  74. ↑ (castellà)UPyD pide reforzar la Ley de Partidos para que los que apoyan al terrorismo "no destruyan la democracia desde dentro" Arxivat 2016-03-24 a Wayback Machine., UPyD
  75. ↑ (castellà)Maneiro: "Cuando EH Bildu se refiere a los presos de ETA como "presos políticos" está justificando a ETA" Arxivat 2014-07-10 a Wayback Machine., UPyD País Basc
  76. ↑ Friedrich Naumann Stiftung für die Freiheit. «Liberal parties stance on immigration policies across Europe» (en anglès). fnst-turkey.org. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2016. [Consulta: 24 novembre 2016]. «The party also wants a federal system for Europe, where certain competencies should be transferred to the European level like immigration, energy policy or fiscal union»
  77. ↑ (castellà)UPyD exigirá a la UE que Ceuta y Melilla se incluyan en el espacio aduanero europeo Arxivat 2014-07-10 a Wayback Machine., UPyD
  78. ↑ Friedrich Naumann Stiftung für die Freiheit. «Liberal parties stance on immigration policies across Europe» (en anglès). fnst-turkey.org. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2016. [Consulta: 24 novembre 2016]. «They state that the controlled immigration is good and necessary for Europe because of its demographic structure. Moreover, a common EU migration policy is needed with strict respect for international law and human rights, applied under equal conditions across the EU territory in its entirety. The party's former leader Rosa Díez emphasized the importance of the integrating programs as language courses, Spanish cultural, constitutional and legal knowledge courses and the fight against the improper treatment of immigrants»
  79. ↑ 79,0 79,1 (castellà)Inmigración. UPyD reclama un protocolo europeo para contener la inmigración ilegal Arxivat 2014-03-15 a Wayback Machine., Lainformación.com
  80. ↑ Friedrich Naumann Stiftung für die Freiheit. «Liberal parties stance on immigration policies across Europe» (en anglès). fnst-turkey.org. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2016. [Consulta: 24 novembre 2016]. «On the other hand the party is in favour of higher immigration control arguing that border fences of Ceuta and Melilla, the Spanish exclaves in Africa, have to be protected by treating illegal immigrants with sensitivity and humanity»
  81. ↑ (castellà)UPyD critica que el Gobierno recoloque las cuchillas en la valla de Melilla, "crueldad gratuita que atenta contra DDHH", Europa Press
  82. ↑ (castellà)UPyD pide voluntad política y recursos económicos para promover la democracia en Siria, Europa Press
  83. ↑ (castellà)Rosa Díez pide una «Garoña II» y el mantenimiento de la actual planta - Diario de Burgos
  84. ↑ (castellà)Gorriarán: "No se puede prohibir el 'fracking' si queremos una política energética racional" Arxivat 2016-03-17 a Wayback Machine., UPyD
  85. ↑ (castellà)UPyD lleva a la Comisión de Industria la supresión de las ayudas al carbón Arxivat 2016-12-22 a Wayback Machine., Diario de León
  86. ↑ «Carlos M. Gorriarán UPyD: "Aborto: no se puede imponer por ley una moral particular"» (en castellà). vidqt.com, 11-02-2014. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2014. [Consulta: 30 març 2016]. «Nuestro grupo, como ya hemos explicado en varias ocasiones, lo que propone es, precisamente, una ley de plazos que establezca un período de tiempo de 14 semanas o algo superior para que las mujeres puedan decidir si deciden o no, por sus propias razones, y bajo su propia responsabilidad, interrumpir su embarazo sin tutela ni del gobierno, ni de ninguna administración, ni de expertos impuestos»
  87. ↑ Díez, Rosa «Ni de izquierdas, ni de derechas» (en castellà). El País, 04-01-2014. ISSN: 0213-4608 [Consulta: 30 març 2016]. «La alternativa que defiende Unión Progreso y Democracia es la despenalización de la interrupción voluntaria del embarazo mediante una ley de plazos que deje a la mujer gestante la decisión definitiva sobre la interrupción del embarazo dentro de un plazo legal mayor que el actual de 14 semanas, que deberá ser establecido en base al consenso médico y científico sobre la viabilidad del feto y sobre la detección precoz de malformaciones, con el objetivo de conciliar el derecho de la madre a una maternidad consentida y la protección del no nacido, bien jurídico protegido tal y como reconocen la Constitución y la jurisprudencia. En todo caso, la ley deberá prever la posibilidad de interrumpir el embarazo fuera de plazo si posteriormente se detectan anomalías que hagan inviable el feto o circunstancias sobrevenidas que pongan en riesgo la salud de la madre»
  88. ↑ Editorial UPyD. «El aborto visto sin sectarismo ni hipocresía» (en castellà). upyd.es, 08-05-2013. Arxivat de l'original el 2 de juliol 2013. [Consulta: 30 març 2016]. «No puede existir un derecho al aborto, porque ello exigiría de los poderes públicos unas políticas que chocarían con el artículo 15 de la Constitución Española, que según la jurisprudencia del TC se aplica al nasciturus. Lo que sí permite la Constitución es despenalizar la interrupción voluntaria del embarazo bajo ciertas condiciones, de modo que, al no estar prohibido, pueda hacerse sin repercusiones penales»
  89. ↑ (castellà)Enmienda a la totalidad de UPyD al Proyecto de Ley Orgánica de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo. ABORTO Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., UPyD
  90. ↑ (castellà)Rosa Díez, a favor de la cadena perpetua, la energía nuclear y del consentimiento paterno en abortos de niñas de 16 años, Europa Press
  91. ↑ Espacios Europeos. «UPyD apuesta por los toros como ´Fiesta Taurina Nacional´» (en castellà). espacioseuropeos.com, 15-02-2013. [Consulta: 5 setembre 2016].
  92. ↑ Clavero, Javier «¿Qué piensa cada partido de las corridas de toros?» (en castellà). Heraldo de Aragón, 11-05-2015 [Consulta: 5 setembre 2016]. «Manuel López, responsable de UPyD Aragón, comenta que "no es un asunto de prioridad en nuestro partido. Nuestra postura es la de no prohibir ni tampoco fomentar porque creemos que es una tradición que se ha de mantener sin que los partidos políticos tomen parte, ni a nivel autonómico ni estatal". "Debemos entrar lo menos posible", añade. Además, considera que se debe respetar a quien le guste, pero en ningún caso van a subvencionar algo que conlleva el maltrato animal»
  93. ↑ AnimaNaturalis. «Conoce quiénes están a favor de mantener las subvenciones europeas para la tauromaquia» (en castellà). animanaturalis.org, 23-10-2014. [Consulta: 5 setembre 2016].
  94. ↑ «Pase de pecho del Congreso: aprueba que la tauromaquia sea patrimonio cultural» (en castellà). Periodista Digital, 03-10-2013 [Consulta: 5 setembre 2016]. «Toni Cantó, de UPyD, pidió que sea la sociedad la que marque, con su asistencia o no a las plazas de toros, el futuro de la fiesta»
  95. ↑ Díez, Luis «El PP aprueba la ley que permite declarar los toros “patrimonio de la humanidad”» (en castellà). Cuarto Poder, 14-05-2015 [Consulta: 20 març 2016]. «Con la abstención del PSOE y el voto contrario de los nacionalistas de CiU y PNV, Izquierda Plural, UPyD y parte del Grupo Mixto, el PP ha aprobado definitivamente la ley que incluye las corridas de toros como “patrimonio cultural inmaterial de la humanidad”»
  96. ↑ Val, Nuria «El PP y Ciudadanos se remiten a la “legalidad” del Toro de la Vega» (en castellà). OK diario, 15-09-2015 [Consulta: 5 setembre 2016]. «Desde UPyD se grabó un vídeo especial para este día donde el diputado Julio Lleonart comenta que “el Toro de la Vega es una barbaridad, como los correbous y hay que prohibirlos. En UPyD estamos hartos de que algunos partidos digan una cosa en el Congreso, otra distinta en las Comunidades Autónomas y otra en los municipios”. “Para UPyD, no es cultura, no es una manifestación artística. Es tortura, es sufrimiento y tenemos que acabar con ello”, destaca Lleonart»
  97. ↑ (castellà)"Somos partidarios de que los Estados cedan soberanía a cambio de instituciones europeas bajo control democrático completo" Arxivat 2015-10-04 a Wayback Machine., UPyD
  98. ↑ (castellà)UPyD propone la supresión del Consejo Europeo, Pamplona actual
  99. ↑ (castellà)UPyD pide suprimir dos de las tres sedes del Parlamento para "acabar con el derroche y blindar derechos básicos", Europa Press
  100. ↑ (castellà)Rosa Díez desvela la chapuza del pacto antiyihadista: no hay más medios humanos ni materiales Arxivat 2016-04-15 a Wayback Machine., UPyD
  101. ↑ (castellà)UPyD apoyaría una intervención militar en Siria si es "dentro de una resolución europea y de la ONU", Europa Press
  102. ↑ (castellà)Herzog (UPyD) pide a Rajoy que coopere con Francia contra el Estado Islámico, Europa Press
  103. ↑ (castellà)Resultados Definitivos Elecciones Generales 2008 - Ministerio del Interior
  104. ↑ (castellà)Resultados Definitivos Elecciones Europeas 2009 - Ministerio del Interior
  105. ↑ (castellà)Resultados Definitivos Elecciones Municipales 2011 Arxivat 2019-04-02 a Wayback Machine. - Ministerio del Interior
  106. ↑ (castellà)Resultados Definitivos Elecciones Generales 2011 - Ministerio del Interior
  107. ↑ (castellà)Resultados Definitivos Elecciones Europeas 2014 - Ministerio del Interior
  108. ↑ (castellà)Resultats Definitius de les Eleccions Municipals Espanyoles de 2015, Ministeri de l'Interior
  109. ↑ (castellà)Resultats Definitius de les Eleccions Generals Espanyoles de 2015 Arxivat 2016-08-16 a Wayback Machine., Ministeri de l'Interior
  110. ↑ (castellà)Resultats Definitius de les Eleccions Generals Espanyoles de 2016, Ministeri de l'Interior
  111. ↑ (castellà)Resultats Definitius Eleccions Parlament Basc 2009 - Generalitat Valenciana
  112. ↑ (castellà)Resultados Definitivos Asamblea de Madrid 2011 Arxivat 2011-05-25 a Wayback Machine. - Elecciones 2011 (Asamblea de Madrid)
  113. ↑ Resultados Definitivos Junta General Principado de Asturias 2012 - El Comercio
  114. ↑ (castellà)Resultats Definitius Eleccions Parlament Basc 2012 - Generalitat Valenciana
  115. ↑ (castellà)Resultats Definitius de les Eleccions Generals Espanyoles de 2008 (Catalunya) Arxivat 2016-08-17 a Wayback Machine. - Ministeri de l'Interior
  116. ↑ (castellà)Resultats Definitius de les Eleccions Europees de 2009 (Catalunya) Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine. - Ministeri de l'Interior
  117. ↑ Eleccions al Parlament de Catalunya 2010 - Resultats definitius - Generalitat de Catalunya
  118. ↑ (castellà)Resultats Definitius de les Eleccions Generals Espanyoles de 2011 (Catalunya) Arxivat 2016-08-17 a Wayback Machine. - Ministeri de l'Interior
  119. ↑ Eleccions al Parlament de Catalunya 2012 - Resultats definitius - Generalitat de Catalunya
  120. ↑ (castellà)Resultats Definitius de les Eleccions Europees de 2014 (Catalunya) - Ministeri de l'Interior
  121. ↑ (castellà)Sobre UPD - El País
  122. ↑ Unión, Progreso y Democracia - Público
  123. ↑ Branchadell, Albert. «Combatir los Nacionalismos?» (en castellà). El País, 08-12-2011. [Consulta: 3 novembre 2012].
  124. ↑ Dorange, 2013, p. 100 «Partido españolista republicano, nacional y laico»
  125. ↑ Montero i Lago, 2010, p. 361 «Los resultados de este capítulo han mostrado que la movilización del nacionalismo español fue un mecanismo efectivo de competición con el PSOE, dado que consiguió movilizar el voto de nuevos votantes y antiguos abstencionistas. La estrategia caló de tal forma que UPyD, un nuevo partido creado pocos meses antes de la convocatoria electoral, consiguió entrar en el Congreso de los Diputados abanderando posiciones claras sobre la política antiterrorista y enfatizando la identidad nacional española»
  126. ↑ Cabestan i Pavković, 2013, p. 116 «It condemns ETA violence and maintains a strong pro-Spanish nationalist orientation»
  127. ↑ Rosa Díez: "Catalunya no es una nación", e-notícies
  128. ↑ «UPyD pide restaurar por ley los nombres en castellano de provincias y localidades» (en castellà). La Voz Libre. Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 30 agost 2012].
  129. ↑ «Programa Electoral UPyD Elecciones 2011, art. 13, 19» (en castellà). UPyD. Arxivat de l'original el 2011-11-04. [Consulta: 30 agost 2012].
  130. ↑ (castellà)Zapatero replica a Díez que el centralismo ha provocado desigualdad en España - Europa Press
  131. ↑ (castellà)El PP arremete contra UPyD y sitúa a Díez a "la izquierda de la izquierda" - El País
  132. ↑ (castellà)«Los postulados del nuevo partido de Rosa Díez ya los defiende el PP» - Periodista Digital
  133. ↑ (castellà)Gotzone Mora destapa 'la indignidad y podredumbre del nuevo partido de Rosa Díez' - City FM Radio
  134. ↑ (castellà)Rosa Díez: las ventajas del populismo - Diariocrítico
  135. ↑ (castellà)SI FUÉRAMOS POPULISTAS - UPyD
  136. ↑ (castellà)Rosa Díez levanta pasiones entre los falangistas - El Plural
  137. ↑ (castellà)La opción de la izquierda - Unificació Comunista d'Espanya
  138. ↑ Savater (UPyD) qüestiona l'adopció per homosexuals i observa una "immoralitat" que es "plantegen orfes", a Europapress (castellà)
  139. ↑ (castellà)Crecen las bajas de cabezas de lista de UPyD críticos con la dirección - El País
  140. ↑ (castellà)Mikel Buesa abandona UPyD: “No entré al partido para hacer reverencias a Rosa Díez” - El Confidencial
  141. ↑ (castellà)El candidato de UPyD a la Alcaldía de Ponferrada abandona el partido y denuncia colocaciones “a dedo” - Leóndirecto.com
  142. ↑ (castellà)Abandona UPyD el que fue candidato de la formación a la Xunta en las elecciones - ABC
  143. ↑ (castellà)Ex militantes de UPyD califican al partido de fraude - La Voz de Galicia
  144. ↑ (castellà)El colectivo homosexual 'expulsa' a UPyD del Orgullo Gay - Público
  145. ↑ (castellà)Colegas arremete contra la Federación Estatal LGTB por "el veto a gays de Israel" Arxivat 2014-02-22 a Wayback Machine. - La Voz Libre
  146. ↑ (castellà)IGUALDAD REAL Y EFECTIVA - UPyD
  147. ↑ (castellà)UPyD exige al PP que retire el recurso de inconstitucionalidad contra el matrimonio gay - Europa Press

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unió, Progrés i Democràcia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Unió,_Progrés_i_Democràcia&oldid=34207374»