Celedón
Origen | Vitòria |
---|---|
Celedón (en castellà), Zeledon (en euskera) és el personatge que amb la seva arribada, baixant del cel amb un paraigua, obre les festes patronals de Vitòria.
Les festes de Vitoria-Gasteiz se celebren en honor de la Virgen Blanca (Verge de les Neus) el 5 d'agost. La celebració comença un dia abans amb la baixada de Celedón a la plaça de la Virgen Blanca. La gent encén puros i obre ampolles de cava. Des dalt de la torre de l'església de Sant Miquel, a les sis de la tarda, baixa Celedón (un nino suspès en una corda) «volant» sobre tota la gent amb el paraigua obert. Arriba a un balcó del qual sortirà convertit en humà per passar entre la multitud. Des d'aquí es dirigeix a la balconada de l'església per fer un discurs animant tothom a gaudir de les festes i inaugurant així les festes de la «Blanca». Posteriorment, la nit del 9 al 10 d'agost, abandona la ciutat volant cap al cel vitorià acomiadant-se fins a l'any següent.[1]
El personatge
[modifica]Celedón és un personatge que representa el pagès alabès, treballador, afable, bona persona i alhora divertit i amant dels jocs, i del qual ja es tenia coneixement abans que s'instaurés la tradició de fer-lo baixar del cel per inaugurar les festes de la Blanca. Segons indica l'Enciclopedia Auñamendi, el 1917 ja hi va haver un capgrós que el representava.[2] Es diu que està inspirat en Celedonio Anzola i García de Andoáin, que hauria nascut a Zalduondo (Àlaba), i va anar a viure a Vitòria, on va treballar de paleta i ell mateix va construir la casa on vivia; d'aquí vindria la cançó popular que diu «Celedón, se ha hecho una casa nueva, Celedón, con ventana y balcón».[3] Però hi ha qui ho considera un invent. De tota manera, el poble de Zalduondo l'ha fet seu i també celebren la «festa del Celedón», que té lloc el diumenge anterior a l'inici de les festes patronals de Vitòria.[4] Amb el pas del temps, el personatge s'ha fet tan popular que alguns pobles d'Àlaba que han començat la tradició de tenir un ninot com a símbol de les seves festes locals, l'han anomenat també Celedón i aquests nom ha esdevingut un sinònim de ninot de festes.[5]
Tradició de la baixada de Celedón
[modifica]La tradició de la baixada de Celedón ve de l'any 1957, en què el personatge va baixar per primer cop.[6] Des d'aleshores la tradició s'ha mantingut amb una única interrupció els anys 2020 i 2021 a causa de les restriccions imposades per la pandèmia de la covid-19.[7] Fins a l'any 1963 el mític personatge aterrava a la Plaza Nueva, però per motius d'espai es va començar a fer a la plaça de la Virgen Blanca.
Referències
[modifica]- ↑ La subida de Celedón anuncia el fin de las Fiestas de la Virgen Blanca 2007 Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.. Notícia al web de l'ajuntament de Vitòria-Gasteiz. 9-8-2007 (castellà) (basc)
- ↑ Crespo, Txema G. «A la espera de la bajada de Celedón» (en castellà). El País, 02-08-2008. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 11 agost 2022].
- ↑ Calvo, Angel. «Historia de Celedón de Vitoria-Gasteiz» (en castellà). Vitoriaenunclic, 20-07-2015. [Consulta: 10 agost 2022].
- ↑ Apaolaza, José Miguel «Zalduondo. proceso de formación de una identidad» (pdf) (en castellà). KOBIE (Serie Antropología cultural), 2, 1987, pàg. 151-178 [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ Pérez Sáenz, Joseba «Identidad y fiesta patronal: los muñecos» (pdf) (en castellà). Zainak, 26, 2004, pàg. 275-292 [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ El Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz destina 1,1 millones de euros para las fiestas de La Blanca Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. al web de l'ajuntament de Vitòria-Gasteiz 19-7-2007 (castellà) (basc)
- ↑ González, M. González, Carlos. «Vitoria se queda sin Txupinazo (por segundo año)» (en castellà). Noticias de Álava, 24-05-2021. [Consulta: 4 agost 2022].
Enllaços externs
[modifica]- Así fue la primera bajada de Celedón en 1957. Vídeo de la Ràdio Televisió Pública Basca sobre la primera baixada de Celedón.