Complement indirecte
Aparença
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Funcions sintàctiques |
---|
Subjecte (Subj) i Predicat (Pred) |
Complement del nom (CN) |
Complements del verb (CV): |
Atribut (Atr) Complement directe (CD) Complement indirecte (CI) Complement de règim verbal (CRV) Complement predicatiu (CPred) Complement circumstancial (CC) |
Complement adverbial (CAdv) |
Altres: |
Complement agent (CAgent) Adjunt Aposició Vocatiu |
En gramàtica tradicional el complement indirecte (CI) és una de les funcions sintàctiques dins una oració. En català, va introduït per la preposició a o per a.
- Dono un llibre a la Maria
La majoria de CI apareixen o bé amb verbs transitius acompanyant un complement directe (1) o bé amb verbs intransitius psicològics en què el subjecte no correspon a la persona que experimenta un sentiment (2):
- Enviaré l'informe a la directora
- M'agraden les patates fregides
El complement indirecte de tercera persona és substituïble per un pronom feble o clític:
- Quan és singular: per li (La Carla canta cançons a l'àvia = La Carla li canta cançons). En la majoria de parlars li es canvia per hi en contacte amb els pronoms febles el, la, els i les (Dono la carta a la Maria = La hi dono / Li la dono)
- Quan és plural: per els (Ella canta cançons a les nenes = Ella els canta cançons).
Els pronoms febles de persona em, et, es, ens i us poden fer la funció de complement indirecte:
- Fes-me un petó
- T'ha regalat un penjoll
- Es renta les mans
- Ens expliquen mentides
- Vull donar-vos les gràcies
Complements indirectes especials
- CI possessiu (Li vaig veure les cuixes / M'han robat la moto)
- CI ètic (hi pot haver un CI no marcat i un CI ètic a la mateixa oració: Me li han posat un zero). És d'aparició opcional i és propi de registres col·loquials.