Vés al contingut

Complement indirecte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En gramàtica tradicional el complement indirecte (CI) és una de les funcions sintàctiques dins una oració. En català, va introduït per la preposició a o per a.

  • Dono un llibre a la Maria

La majoria de CI apareixen o bé amb verbs transitius acompanyant un complement directe (1) o bé amb verbs intransitius psicològics en què el subjecte no correspon a la persona que experimenta un sentiment (2):

  1. Enviaré l'informe a la directora.

El complement indirecte de tercera persona és substituïble per un pronom feble o clític:

  • Quan és singular: per li (La Carla canta cançons a l'àvia = La Carla li canta cançons). En la majoria de parlars li es canvia per hi en contacte amb els pronoms febles el, la, els i les (Dono la carta a la Maria = La hi dono / Li la dono)
  • Quan és plural: per els (Ella canta cançons a les nenes = Ella els canta cançons).

Els pronoms febles de persona em, et, es, ens i us poden fer la funció de complement indirecte:

  • Fes-me un petó
  • T'ha regalat un penjoll
  • Es renta les mans
  • Ens expliquen mentides
  • Vull donar-vos les gràcies

Complements indirectes especials

[modifica]
  • CI possessiu (Li vaig veure les cuixes / M'han robat la moto)
  • CI ètic (hi pot haver un CI no marcat i un CI ètic a la mateixa oració: Me li han posat un zero). És d'aparició opcional i és propi de registres col·loquials.

Vegeu també

[modifica]