Cereria Subirà
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Establiment comercial  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Baixada de la Llibreteria, 7 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Tipus | Establiment de gran interès | |||
| Id. IPAC | 43596 | |||
| Id. Barcelona | 4377 | |||
La cereria Subirà és un establiment situat a la Baixada de la Llibreteria, 7 de Barcelona, catalogat com a de gran interès (categoria E1).[1]
Descripció
L'establiment és situat als baixos d'una casa construïda durant l'obertura de l'eix Princesa - Jaume I i la urbanització de la plaça de l'Àngel. L'exterior presenta dues obertures emmarcades per dues pilastres de fusta amb decoracions grotesques. Una feixa de fusta motllurada que conté la llegenda «Casa fundada en 1761» a l'esquerra i «Paulí Subirà» a la dreta, uneix les dues pilastres a mitjana alçada, dividint les dues obertures en dos nivells. Al nivell inferior aquesta feixa és suportada per tres columnes salomòniques de pedra que emmarquen les dues obertures. Al nivell superior, més simple, destaca el nom de l'establiment «Subirà» i «Cereria» a la llinda de cadascuna de les obertures.[2]
Els taulells, armaris, calaixos, prestatges i portes són originals del segle xix. El paviment hidràulic conforma un escacat de peces negres i blanques. Una escala de tipus imperial condueix a la galeria superior de l'establiment. A l'arrancada de les baranes, de ferro forjat amb passamà de fusta, se situen les escultures metàl·liques de dues dones que aguantaven llànties de gas, ara substituïdes per unes torxes. Aquestes escultures van ser importades de París per la companyia de gas Lebón.[2]
Història
Francesc Galí i Tenas era un comerciant de productes colonials de Camprodon que s'establí al carrer dels Corders de Barcelona cap a finals del primer quart del segle xviii.[3][4] El seu fill Jacint Galí i Carner, candeler de cera, es va casar amb Maria Teresa Vilar i Ballester, filla de l'argenter Onofre Vilar i Llor i d’Emmanuela Ballester i Cruïlles,[3] germana del també cerer Rafael Ballester i Cruïlles (vegeu fàbrica de cera Ballester). El 1781 va demanar permís per a fer reformes a la seva casa del carrer de l'Argenteria.[5]
A la seva mort el 1805,[3] fou succeït pel seu fill Jacint Galí i Vilar, també cerer i casat amb Josepa Boscà i Dorda, pubilla del Mas Boscà de Badalona.[3] Va morir el 1825 sense descendència masculina,[6][4] i la propietat va passar a mans de la seva vídua, que el 1842 va traspassar el negoci a Martí Prat, antic encarregat de l'establiment, que el regentà fins a la seva mort el 1858.[4] Probablement per la minoria d'edat dels seus tres fills, se'n va fer càrrec la seva vídua fins al 1874, quan va adoptar definitivament el nom de Fills de M. Prat.[4]
El 1911, i a causa de l'obertura de la Via Laietana, hagueren de tancar la botiga del carrer de l'Argenteria, traslladant-se a l'actual emplaçament, on hi havia hagut la botiga de roba «La Argentina», fundada per Pau Despax el 1847.[4][2][7]
Els germans Prat van morir durant la Guerra Civil espanyola, i el 1940 se'n va fer càrrec el cerer de Vic Paulí Subirà i Arumí (1898-1964), casat amb Montserrat Rocamora i Cuatrecasas,[8] que posteriorment el va llegar al seu fill petit Jordi Subirà.[4][7][2] L'any 1969, la botiga va ser afectada per un incendi que va estar a punt de destruir l'establiment, restaurat el 1983 per l'arquitecte Josep Maria Botey.[7] Actualment, ja sense obrador, segueix vinculada a la família Subirà.[4]
Vegeu també
Referències
- ↑ «Cereria Subirà». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Cereria Subirà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Estruch Traité, 2018, p. 99-100, 128.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Cereria Subirà». AHCB3-630/5D150. AHCB. Arxivat de l'original el 09-11-2023.
- ↑ «Jacinto Galí. Cerer. Plateria (Argenteria). Casa. Planta baixa i dos pisos. Arreglar un balcó i obrir finestres i balcons». C.XIV Obreria C-25/1781-11. AMCB, 21-01-1781.
- ↑ Estruch Traité, 2018, p. 128.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Cereria Subirà». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Paulí Subirà Arum». Historia familiar de Xavier Miguel. geneanet.
Bibliografia
- Estruch Traité, Miquel. Els Boscà de Badalona. De pagesos a burgesos, 07-10-2018.
Enllaços externs
- «Cereria Subirà». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- Mateo, Gerard. «Cereria Subirà: así sobrevive el comercio más antiguo de Barcelona». Crónica Global-El Español, 27-09-2019.