Argenter
Tipus d'ocupació | menestral  |
|---|
Un argenter és aquell menestral que tenia l'ofici de treballar principalment l'argent, però també altres metalls preciosos i fins i tot combinar-los amb pedres precioses.[1]
La mateixa activitat però especialitzada amb l'or rebia el nom d'orfebre, i si estava especialitzat només en la manufactura de joies s'anomenava joier.[1]
Història
[modifica]A Catalunya, aquest luxós ofici va agafar relleu quan l'art gòtic estava ja en ple auge en els gustos culturals de l'època, moment en el qual els obradors d'argent dels monestirs començaren a ser substituïts per professionals en llurs tallers familiars urbans.[1] Per exemple, la Confraria d'Argenters de Barcelona està documentada com a mínim ja des del 13 de maig del 1381, data en la qual el llavors infant Joan va cedir-los el privilegi d'autoritzar o no l'entrada d'aquells que aspiraven a exercir aquest ofici a la ciutat.[1] Els nous permisos s'anunciaven durant la diada de Sant Eloi, el patró de la confraria.[1]
També treballaven argenters en ciutats com ara Lleida, Girona,[2] Vic[3] o Tortosa.[4]
A Mallorca, els argenters també conformaven un col·legi professional, que data del segle xiv, i les ordenances més antigues que es coneixen són de 1353. El seu patró era sant Eloi (patró també dels ferrers), que veneraven a la capella del sant de l'església de Santa Eulàlia. L'escut del col·legi consistia en una hídria d'or.[5] Els argenters de Mallorca tenien les botigues principalment al carrer de l'Argenteria, i molts eren xuetes. Encara ara es conserven diverses joieries en aquest carrer.
Imposats els canvis de la Nova Planta, a Barcelona, Mataró i Reus l'any 1732 aquest ofici va canviar llur organització tradicional en col·legi o confraria per passar a considerar-se congregació o art.[1] Després l'ofici mantingué un col·legi d'argenters fins que aquest va desaparèixer entre el 1870 i el 1873.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 58; entrada: "argenter"
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 32.
- ↑ Mirambell, Miquel «EL TALLER D'UN ARGENTER VIGATÀ CINCCENTISTA. INVENTARI DELS BÉNS DE PERE NAVARRO (†1548)». Ausa, XIX/144, 2000, pàg. 19-34.
- ↑ Vidal Franquet, Jacobo «Contribució a l'estudi de l'argenteria medieval de la ciutat de Tortosa: els argenters al servei del municipi». Matèria. Revista internacional d'Art, 4, 2004, pàg. 95-117.
- ↑ Quetglas Gayà, B. Los gremios de Mallorca. Imprenta Politécnica, 1980, p. 200-202.