O (kana)

O
	;
Caràcter	お
Tipus	caràcter Unicode i caràcter hiragana
Part de	O (kana), hiragana i gojūon
Entitat HTML	お, お i お

En l'escriptura japonesa,^[1] els caràcters お (hiragana) i オ (katakana)^[2] ocupen el cinquè lloc en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre え i か; i el 27è en el poema iroha, entre の i く.^[3]

A la taula de l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la primera columna (あ行, columna «a») i la cinquena fila (a la qual dona el nom: お段, fila «o»).

Tant お com オ provenen del kanji 於. El caràcter を (wo), que actualment només es fa servir com a partícula, així com moltes aparicions del caràcter ほ (ho) en posició no inicial han estat substituïts en el japonès modern per お.

Es fa servir un caràcter petit, ぉ, ォ; per a la formació de nous sons que no existeixen en el japonès tradicional, com ツォ (tso).

Romanització

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat, Kunrei-shiki i Nihon-shiki, お, オ es romanitzen com «o».^[4]

Escriptura

	El caràcter お s'escriu amb tres traços: Traç horitzontal d'esquerra a dreta. Traç compost per una línia vertical, una petita línia diagonal cap amunt a l'esquerra i una corba oberta.
	El caràcter オ s'escriu amb tres traços: Traç horitzontal d'esquerra a dreta. Traç vertical de dalt a baix que talla el primer traç. Encetant a en la intersecció, traç diagonal cap abaix a l'esquerra.

Altres representacions

お / オ en braille japonès^[5]
お / オ o	おう / オー ō/ou	+う / +ー chōon*

Alfabet fonètic: 「大阪のオ」 ("l' o d'Osaka")
Codi Morse:^[6] •－•••

Referències

↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.
↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia

López i Vidal, Lluc. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.

[1] «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.

[3] Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.

[4] «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.

[5] «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].

[6] Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]