(129) Antígona
 (129) Antígona  | |
|---|---|
.png?lang=ca) | |
| Designació provisional | A878 CA, A907 BA, A873 CA  |
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus M[1] Asteroide de tipus X[2] |
| Descobert per | Christian Heinrich Friedrich Peters[3] |
| Data de descobriment | 5 febrer 1873[4] , Observatori Litchfield[2] |
| Epònim | Antígona[5] |
| Cos pare | Sol |
| Època | 13 de setembre de 2023 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 3,47793 ua[2] |
| Periàpside | 2,25686 ua (arg (ω): 110,69153)[2] |
| Semieix major a | 2,8674 ua[2] |
| Excentricitat e | 0,21292[2] |
| Període orbital P | 1.773,5 d[2] |
| Anomalia mitjana M | 265,17223 °[2] |
| Inclinació i | 12,218 ° 12,2705 °[2] |
| Longitud del node ascendent Ω | 135,66495 °[1] |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 113 km[1] |
| Magnitud absoluta | 7,01[6] |
| Periode de rotació | 4,9572 h[1] |
| Albedo | 0,164 (albedo geomètrica) 0,151 (albedo geomètrica)[1] |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20000129 |
| Sèrie | |
| « (128) Nèmesi • (130) Electra » | |
Antígona (designació de planeta menor: 129 Antígona) és un gran asteroide del cinturó principal. Les observacions del radar indiquen que està compost de ferro - níquel gairebé pur. Probablement, aquest i altres asteroides similars s’originen en el nucli de Vesta semblant aplanetesimal que tenia un interior diferenciat. Va ser descobert per l'astrònom germanoamericà CHF Peters el 5 de febrer de 1873 i va rebre el nom d'Antígona (filla d'Èdip) (rei de Tebes) i Iocasta, en la mitologia grega.
El 1979 es va suggerir un possible satèl·lit d'Antígona basat en dades de corbes de llum.[7] Un model construït a partir d’aquests mostra que la pròpia Antígona té una forma força regular. El 1990, l’asteroide es va observar des de l’ Observatori Collurania-Teramo, permetent produir una corba de llum composta que mostrava un període de rotació de 4.9572 ± 0.0001 hores i una variació de brillantor de 0,34 ± 0,01 en magnitud. Es va trobar que la proporció de longituds dels eixos major a menor d’aquest asteroide era d’1,45 ± 0,02.[8]
Les dades radiomètriques de 10 µ recollides de Kitt Peak el 1975 van donar un diàmetre estimat de 114 km.[9][10] Des de 1985, s’han observat un total de tres ocultacions estel·lars per part d’Antígona. Es va observar una ocultació favorable d'una estrella l’11 d’abril de 1985 des de llocs propers a Pueblo, Colorado, permetent una estimació del diàmetre de 113,0 ± 4,2 km a calcular.[11]
Enllaços externs
[modifica]- http://ssd.jpl.nasa.gov/sbdb.cgi?sstr=129;orb=1
- http://ssd.jpl.nasa.gov/horizons.cgi?find_body=1&body_group=sb&sstr=129
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 16 octubre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 24 gener 2024].
- ↑ (en rus) Brockhaus and Efron Encyclopedic Dictionary. Volume Iа, 1890.
- ↑ (en rus) Brockhaus and Efron Encyclopedic Dictionary. Volume Iа, 1890.
- ↑ Afirmat a: Dictionary of Minor Planet Names (sisena edició revisada i ampliada). Pàgina: 25. Editorial: Springer Science+Business Media. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
- ↑ «JPL Small-Body Database». [Consulta: 3 novembre 2024].
- ↑ «Other reports of asteroid/TNO companions». [Consulta: 23 maig 2021].
- ↑ Dotto, E.; Barucci, M. A.; Fulchignoni, M.; di Martino, M.; Rotundi, A. «M-type asteroids - Rotational properties of 16 objects». Astronomy and Astrophysics Supplement Series, 95, 01-10-1992, pàg. 195–211. ISSN: 0365-0138.
- ↑ Sigismondi, Costantino; Troise, Davide «Asteroidal Occultation of Regulus:. Differential Effect of Light Bending». Johnston's Archive, 01-09-2008, pàg. 2594–2596. DOI: 10.1142/9789812834300_0469.
- ↑ «JPL Small-Body Database Browser». [Consulta: 23 maig 2021].
- ↑ «Density of asteroids» (en anglès). Planetary and Space Science, 73, 1, 01-12-2012, pàg. 98-118. DOI: 10.1016/j.pss.2012.03.009. ISSN: 0032-0633.